D'imams i capellans

A la premsa és avui notícia l'obertura de diligències contra un Imam de Terrassa acusat d'incitar a la violència contra la dona.
Vagi pel davant que aquest tipus de personatges em generen una repulsió i un fàstic que els lectors habituals d'aquest bloc segurament ja coneixereu.
Dit això, haig d'afegir que no és menor la repulsió que em genera la hipocresia d'uns poders públics que actuen contra aquests tipus de declaracions, però que callen davant d'altres declaracions com aquestes:

• Bisbe de Tenerife: Hi ha menors que provoquen els abusos sexuals
• El bisbe d'Oriola-Alacant minimitza els maltractaments i titlla de malaltia l'homosexualitat
• L'arquebisbe de Granada: els homes 'poden abusar' de les dones que hagin avortat

Aquestes declaracions són un petit exemple de les habituals diatribes amb que els màxims representants de l'església catòlica espanyola intoxiquen la societat.

Són més greus (si és que s'han produït) les declaracions de l'imam de Terrassa? No ho crec. Han estat encausats els bisbes i capellans de l'estat per aquest tipus de declaracions? Mai, que jo recordi.

Determinats imams radicals dificulten la integració d'una part de la immigració musulmana a Catalunya i l'estat, això és indubtable. Però l'exemple de molts dels seus "camarades" catòlics del país d'acollida no és precisament didàctic.

Si l'imam de Terrassa va dir realment el que diuen que va dir, ha de ser encausat i castigat. Però mentre declaracions similars dels bisbes espanyols siguin acceptades i consentides, anar contra l'actuació el representant d'una minoria religiosa dóna tota la pinta de discriminació, i això no és bo.