Però, tot i reconèixer els greus errors dels sindicats de classe i la seva pèrdua de força, seria absurd negar que, avui dia, són el principal puntal en la resistència de les classes populars contra el "corró" ultraliberal que ens vol subjugar a tots. Els partits de l'esquerra alternativa no estem per a tirar coets (i els de l'esquerra oficial tampoc), i els moviments alternatius, més enllà d'un cert ressò mediàtic i d'haver aconseguit mobilitzar una part de la població que no havia participat mai, tampoc tenen prou força com per oposar-se a aquest tsunami ultraliberal.
Tots hem de ser conscients que la criminalització dels sindicats i dels sindicalistes per part de la dreta mediàtica i política no és casual ni gratuïta. No ataquen els sindicats només per gust, hi ha una clara intencionalitat. Els sindicats són potser l'última barrera, l'última trinxera que li queda a les classes populars per a resistir. Seria suïcida, per part de les esquerres, confrontar-nos amb els sindicats.
Jo mateix intentaré, com a militant, millorar el funcionament del meu sindicat. Però mentrestant no queda una altra que fer pinya al seu costat. Les organitzacions d'esquerres, els moviments alternatius, les diverses plataformes reivindicatives..., tots, hem d'afegir-nos a aquest parapet en el que encara resisteixen els sindicats i fer front comú amb ells. Davant nostre, l'enemic és massa poderós...
1 comentari:
Hola Iñaki estic d'acord amb tu pero l'apunt de l'esquerra oficial si es sobre el PSOE no és esquerra és una pseudo socialdemocràcia .D'esquerres més aviat poquet! Salut Company
Publica un comentari