Delort representa el pitjor de la política, representa el agafar-se a la cadira passi el que passi, i passi qui passi. Ni tan sols va tenir la decència de plegar quan el seu “soci” Olmos va ser cessat per les agressions policials al anti-Bolonya.
Però el que és pitjor, Delort és un emparador de la tortura. Delort critica que s’enxampés 5 mossos torturadors i se’ls posés a disposició de la justícia. Per a Delort, el que s’havia d’haver fet és haver mirat cap a una altra banda i no fer res.
Delort no defensa els mossos que actuen amb professionalitat i compleixen amb correcció la seva tasca. Aquests mossos no haurien de tenir cap problema en que es gravessin els interrogatoris, només haurien d’estar preocupats els que no actuïn seguint la legalitat.
La presència de videocàmeres a les comissaries és una reivindicació històrica de les organitzacions defensores dels drets humans. A Euskadi s’haguessin estalviat molts casos de tortures amb aquesta mesura. A més, és una garantia per als mossos que actuen amb correcció, ja que tenen proves davant possibles denúncies falses de tortura.
Fins i tot l’actual cap del sr. Delort, el conseller Felip Puig, no es veu en cor de tirar enrere la mesura. Plegarà el sr. Delort si Puig no treu les videocàmeres?
Sí, tal i com ha dit en Jordi Miralles, Delort hauria d’haver dimitit si tan en contra estava de les polítiques seguides des de la conselleria. Però com que és veritablement difícil que un jeta dimiteixi, personalment coincideixo més amb les declaracions d’en Salvador Milà: a Delort se l’havia d’haver cessat a les primeres de canvi. Personatges com aquest, heretats de l’antic règim, van estar sabotejant des de dins la tasca del govern. Un càrrec de confiança ha de ser això, de confiança, i confiar en Joan Delort per a la conselleria d’interior era temerari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada