I encara ens volen continuar donant lliçons de moral !

Se'm fa difícil entendre com avui molta gent encara continua considerant l'església catòlica com a referent a escoltar sobre determinades qüestions que consideren que afecta a "la moral". Per exemple la reforma legislativa sobre el dret a l'avortament, o el tema de l'educació, més exactament la presència de la seva religió a les escoles i, sobre tot, la titularitat catòlica de moltes d'elles.
Si d'entrada és incomprensible aquest afany d'intervencionisme manaire per part d'aquesta organització antidemocràtica i sectària, el que ja acaba la paciència és la immensa hipocresia que gasten per a justificar aquest intervencionisme, i més en el moment en que ho fan.
Protecció de la vida del menor no nascut diuen... Evitar que els menors creixin amb una educació sense valors (els seus s'entén)... Banalització del sexe... Aquestes són les raons que sovint donen per a oposar-se a regulacions legals de temes que consideren "seus". I aquestes mateixes raons les repeteixen, sense avergonyir-se, mentre es fa públic l'informe que constata el que ja havia estat denunciat: la protecció per part de la jerarquia eclesiàstica irlandesa dels abusos comesos a les seves instal·lacions. Violacions de menors que, només entre els anys 50 i 80, van afectar a uns 35.000 infants, maltractaments físics i psicològics establerts per norma, alimentació insuficient i deficient... I tot això, com deia, amb el protecció activa de la jerarquia eclesiàstica que l'únic que feia es alternar de centres els abusadors i maltractadors, ampliant així l'àmbit dels seus abusos.

Aquesta mateixa església que a tots els nivells ha estat corresponsable dels abusos a centenars de milers de nens i nenes al món (recordem també la gravetat dels abusos als Estats Units i Sud-Amèrica) Aquesta mateixa església que ha patrocinat i encoratjat la guerra a països de l'Àfrica, és la que condemna als que defensem l'ús del preservatiu per a aturar l'expansió de la Sida, als que defensem el dret de les dones a la seva sexualitat i maternitat, als que volem una educació pagada amb diners públics sense intervenció del poder clerical... És impresentable: els mateixos que han sodomitzat i arruïnat la infància a milers i milers d'infants volen erigir-se en intèrprets suprems dels seus interessos.
Els abusos han estat generalitzats arreu del món. No pot representar cap atenuant las demandes de perdó. Les denúncies dels abusos mai s'han iniciat al si de la mateixa església, sempre han sortit dels afectats; i les disculpes només s'han ofert quan la justícia o les comissions d'investigació han documentat irrefutablement els abusos. Mai han denunciat el que sabien que passava a casa seva, i només han demanat perdó quan els han enxampat. Aquesta organització, que té entre els seus principis el vot de pobresa, no ha dubtat en pagar ingents quantitats de diners per tal de tapar els seus escàndols pedòfils.
Sincerament, que l'església vulgui continuar erigint-se avui com a defensora dels infants faria riure, si no fos perquè a conseqüència de la seva posició de poder molta canalla indefensa ha hagut de plorar.