Sense entrar a discutir a fons, que seria un interessant debat, les mesures anti-esquerra abertzale adoptades pel lehendakari legal votat pel 40% dels electors, és a dir, retirada de cartells, prohibició d’actes, etc, el que queda clar és que Patxi López ha intentat, des de que la “llei de partits” i el PP el van situar al càrrec, donar una imatge de duresa contra aquest sector polític de la societat basca. L’ertzantza pot entrar a un bar a retirar unes fotos d’empresonats o treure uns cartells que reclamen l’amnistia. És la imatge que es vol oferir a Euskadi i, sobre tot, fora, a Espanya.
La imatge dels seus socis de poder, el PP, també és prou coneguda. Arantza Quiroga, sobre la que ja he escrit (aquí) n’és bon exemple. Pensar que aquests dos lehendakaris, el del govern i la del parlament, tenen cap tipus de connivència o relació amb l’esquerra abertzale seria, per qualsevol persona que segueixi l’actualitat política, una absurditat.
Però el cas és que l’altre dia, a l’homenatge als dos guàrdia civils assassinats per ETA, el lehendakari del govern basc, la lehendakari del parlament i el conseller d’interior, Rodolfo Ares, van ser xiulats per bona part dels ciutadans presents. No és cap novetat, ja l’anterior lehendakari era xiulat i insultat quan acudia a homenatges i funerals; i si no acudia, era criticat per insensibilitat envers les víctimes. Aquest, va ser una assassinat comés a les Illes Balears, per tant, sense cap mena de responsabilitat en quan a seguretat per part del govern basc, de fet, el ministre d’interior espanyol, el president i el cap de l’oposició van ser aplaudits.
Diuen els mitjans de comunicació que el lehendakari “no nacionalista” en un primer moment es va quedar aturat, sorprès, amb un gest de contrarietat. Però després va continuar caminant resignat.
Per què el xiulaven? A ell!
Pobre Patxi! Que dur deu ser per ell haver de sentir en pròpia pell les raons dels no-nacionalistes...
Post relacionats:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada