22 de setembre de 2014

Lliçons escoceses

El triomf del "Si" al referèndum celebrat el passat 18 de setembre a Escòcia hagués obert camins, d'actual incert recorregut, per d'altres pobles europeus que aspiren a la seva plena sobirania, o almenys a una sobirania similar a la que tenen els estat que formen l'UE.
Seria possible una convivència lleial i amistosa entre poble independitzat i estat d'origen? (tot i que crec que depèn més del grau de civilització dels pobles que a qualsevol altre aspecte, tal i com va demostrar l'antiga Txecoslovàquia). Existiria i quina importància tindria el veto d'algun estat membre de l'UE sobre el nou estat? Seria membre immediat del club o se'l faria esperar? I quant hauria d'esperar?...
En fi, fins que una altra nació integrada en un estat membre de l'UE no es separi democràticament, no ho sabrem.


Però si que hi ha efectes i lliçons de gran importància que podem extreure de la celebració del referèndum a Escòcia:

1. Un innegable precedent: Una nació integrada a un estat de l'UE ha pogut votar pacíficament, i l'estat del que formava part ho ha permès.
Ja no tindrem com a exemples més propers d'independència el de les repúbliques balcàniques o la URSS (que són exemples d'una realitat política molt més complexa i llunyana).
Cada vegada ho té més complicat l'estat espanyol per recórrer a l'extravagància de llocs llunyans o guerres separatistes. Una democràcia bastant més antiga i "utilitzada" que l'espanyola ha permès votar. Serà un referent.

2. Volien, volem votar: Els guardians del sistema polític espanyol heretat del franquisme solen afirmar que aquestes qüestions només interessen a quatre eixelebrats.
En els temps que corren, un 85% de participació deixa a les clares que quan la gent veu una clara correlació entre l'exercici de la democràcia i els efectes d'aquest exercici sobre la seva vida, les ganes de participar són evidents.


3. Democràcia amable i civilitzada: Durant les darreres Diades, Catalunya ha demostrat, per activa i per passiva, que la seva reivindicació és majoritàriament democràtica, pacífica i civilitzada. L'exemple a imitar és Escòcia.
D'un independentisme clarament residual, el poble escocès ha arribat a posar contra les cordes l'establishment britànic i europeu. Ho han fet convencent amb arguments, amb empatia, amabilitat, comprensió... No amb acusacions de botiflerisme, apel·lacions a la puresa pàtria o insults a l'altra part. 
Ara volem exercir el dret a votar, però si un dia l'acabem exercint, caldrà per part d'alguns nous independentistes hiperventilats més empatia i amabilitat...


...i 4. Voten/votem tots: Que una causa guanyi de carrer al carrer no vol dir res més que té unes bases socials hipermotivades i hipermilitants. Però voten/votem tots (imagino que un objectiu innegable seria una gran participació), i pel que veig alguns no entenen que també vota i decideix qui a l'hora de la "V" estava veient Tele5 o 13TV. 
Si miraves les notícies d'Escòcia prèvies al 18-S, només veies mobilització del "Si". Però el "No" va guanyar per més de 10 punts. Alguns haurien de revisar el darrer paràgraf del punt anterior...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails