8 de març de 2014

Que s'acabi el malson

Ni el passat de militància obertament feixista del seu impulsor, conegut de manera àmplia per la majoria de la ciutadania vigatana i osonenca, ni un discurs de contingut nítidament xenòfob i groller, va evitar que l’any 2003 el malson de la PXC s’obrís pas a la ciutat de Vic, i en successives conteses electorals anés guanyant terreny a la resta de la comarca, així com a Catalunya. Sense defugir les responsabilitats dels partits democràtics, que segur que les tenim, en no saber explicar solucions vàlides a una qüestió de gran complexitat com és la de la convivència en una societat que va haver d’assumir en molt poc temps l’allau de persones arribades fugint de la misèria; el cas és que el discurs demagògic de l’antipolítica i l’odi va anar quallant a casa nostra. Els resultats electorals de 2007 i 2011 van agreujar aquesta situació política, condicionant en part l’actuació de la resta de grups democràtics.

Però com sol acabar passant en casos similars, als portaveus de l’odi i la demagògia el bumerang se’ls hi acaba girant en contra. El vodevil que hem viscut amb la PXC aquestes darreres setmanes (alguns no negaré que amb notable satisfacció), no és sinó el resultat d’allò que molts havíem estat denunciant durant molt de temps: l’autoritarisme, l’odi i la demagògia, que el pare de la criatura havia estès entre una organització, creada a la seva imatge i semblança, se li ha acabat tornant en contra seva.
Al fi nal segurament han estat temes tan mundans com el poder i els diners els que han provocat l’expulsió d’Anglada de la PXC, això és el menys important. El que crec més important és que els ciutadans i ciutadanes de Vic no oblidin aquests fets.

Tinc el convenciment que el malson de PXC haurà quedat desterrat de la nostra ciutat i de la comarca, no tinc però tan clar que qui va engendrar aquest malson acabi desapareixent políticament de les nostres vides. És impensable que una PXC sense el seu líder omnipresent pugui aspirar a ocupar cap tipus d’espai polític en aquesta comarca, però Anglada ja ha amenaçat que, bé amb l’actual marca electoral, bé amb una nova, vol continuar estant present a la nostra realitat política.

En tot cas, si després del que, no ja els partits i associacions democràtiques, sinó els seus mateixos correligionaris han vingut denunciant, encara resta un espai polític destacable per aquest personatge a la nostra ciutat, haurem de concloure que la malaltia que afecta una part de la nostra societat és més greu del que imaginàvem.
És i serà responsabilitat dels partits democràtics evitar el condicionament que de la vida política de la nostra ciutat puguin fer persones que ja hem vist com actuen. I serà responsabilitat dels votants (perquè l’exercici del vot també representa una gran responsabilitat) barrar el pas a qui posa en risc la convivència entre les persones.

Esperem i desitgem que tot el que ha passat aquestes darreres setmanes serveixi per a que a molta gent li caigui la vena dels ulls i que, d’una vegada per totes, puguem despertar del malson.

Publicat a "El Vigatà"
edició de 28 de febrer de 2014

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails