9 d’abril de 2013

El "Si" pren cos a ICV

Aquest és el títol amb el que ahir "El Periodico" informava sobre el posicionament que, en un possible referèndum sobre la independència de Catalunya, prenia cos a ICV, i que no és un altre que el de decantar-se pel vot afirmatiu.

La notícia tenia el seu origen en la informació sobre la presentació del recent llibre del diputat d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, que porta per títol De l'Estatut a l'autodeterminació (editorial Base). 
La idea que Bosch resumeix en aquest llibre és que "Només una votació massiva a favor d'un Estat propi podria impulsar la voluntat de l'Estat espanyol cap a canvis més profunds per evitar que Catalunya abandoni definitivament la nau"

Tot i que ICV no es posiciona clarament sobre el seu vot en una consulta, agafant la idea de Bosch, en la ponència política de la seva imminent Assemblea Nacional (dies 19 a 21 d'abril) deixa anar una idea que comparteixo al 100% i que em sembla realment encertada que diu que ICV donarà suport en la consulta a "qualsevol opció que garanteixi una nova relació amb l'Estat i el reconeixement de la sobirania de Catalunya, i que rebutjarà aquelles opcions que suposin el manteniment de l'statu quo"
La meva coincidència amb aquesta idea és total, els que seguiu habitualment aquesta bitàcola ho heu pogut llegir.  En un referèndum, fos quina fos la pregunta i les opcions a triar, l'única opció que mai podria votar seria la del manteniment de la situació actual, en que Catalunya forma part d'un estat que no li reconeix la seva condició de nació i, per tant, tampoc la seva sobirania i el dret a decidir.

També coincideixo plenament amb les crítiques de Bosch a una part, excloent, de l'independentisme, que podria estar representada per personatges com Toni Albà o Joel Joan.

Sembla bastant evident que l'estat no permetrà la celebració d'un referèndum "normalitzat" i molt menys l'opció de poder votar un nou status negociat amb ell. És aquest mateix Estat qui està forçant una pregunta en blanc o negre, al "si" o "no". I jo, com molts amics/gues d'ICV, tinc bastant clar el que votaré, i absolutament clar el que no votaré.
Esperem que aquesta opció també acabi coincidint amb la de la meva organització política. 

3 comentaris:

Máximo Rica Munté ha dit...

Si, però no, company. Tal i com vaig parlar, i expressa la resolució del Comitè CC.GG. del PSUC, es tracta de parlar de sobirania en tota la seva amplitud. Deixar el debat, a un camí traçat pel nacional-capitalisme, es renunciar a parlar d'un veritable procés emancipador. Tot i el meu esperit i sentiment se pertinença a una identitat catalana, com a poble/nació, no es menys fort, ans al contrari, el de classe.
Debat interessant.

Salut i República company

Albert Claret ha dit...

Un cop més, fem una anàlisi ben coincident, company. Crec també que en aquests moments tot allò que signifiqui superar l'estancament polític actual i l'esgotament del model autonòmic, ha de prevaldre sobre un manteniment a ultrança d'un statu quo inviable.

No crec que el procés emancipador de les classes populars sigui incompatible amb un eixamplament de l'autogovern i fins i tot una eventual secessió. A alguns/es que hem defensat durant molts anys la necessitat de reformar Espanya ens ha desaparegut bona part d'aquella paciència conciliadora. Del federalisme utòpic hem anat transitant cap al sobiranisme pragmàtic. I crec que en aquest procés de reflexió política, com bé dius a l'article, els companys/es d'ICV van per davant. Serà qüestió de no perdre el pas!

Iñaki Escudero ha dit...

La resposta de l'Albert sintetitza molt bé els arguments i em serveix perfectament de resposta per en Maxi.

Maxi, aprofitant el 14 abril. Imagina que en convoca un referèndum per a decidir el model d'estat (pregunta: monarquia si o no). Per a nosaltres seria un debat parcial, ja que anem molt més enllà de qui és el cap d'estat, volem els valors republicans (laicitat, solidaritat, fraternitat...) en la seva totalitat, i no només decidir el cap d'estat d'un "estat burgués". Creus per el PSUC-viu, EUiA o IU renunciarien a participar (i posicionar-se) en aquest referèndeum sobre la monarquia perquè és un debat parcial?
Sincerament, crec que això de no enfrontar el debat del dret a decidir perquè és un debat "parcial" del "nacional-capitalisme", és una simple excusa de qui no vol trencar l'statu quo.
Els poble ha de decidir perquè això és democràtic. És millor no decidir que decidir, encara que sigui parcialment? Renunciem a intervenir en els debats parlamentaris sobre educació, sanitat... perquè són debats parcials que no canviaran el model social o d'estat?
Renunciar a aquest debat i mantenir la situació actual ens acosta més a un veritable debat emancipador? Ho creus de debò?
Sincerament no crec que enfrontar aquest debat, encara que per a nosaltres sigui parcial, perjudiqui en res les nostres aspiracions transformadores. A mi en l'statu quo creat per la transició/pacte entre franquistes, burguesos i venuts, no se m'ha perdut res.

Bon debat! Merci per parcipar-hi!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails