29 de novembre de 2012

#25N (II). Sobiranisme sense retallades. Espanyolisme sense matisos

Segueixo la línia del post precedent amb la meva visió dels resultats electorals, analitzant ara, els resultats de la resta de grups que van entrar al Parlament, o van estar la passada legislatura.

PSC: no tenia cap oportunitat. Destrossat internament, sense lideratge, havent-hi d’enfrontar una campanya centrada en una qüestió que els hi provoca repelús i/o indiferència... Ni creïbles pels catalanistes, ni pels espanyolistes.
La seves opcions era ser derrotats o ser humiliats. Les enquestes deien que serien humiliats. Al final només han estat derrotats. I tan contents... 

ERC s’ha mogut amb gran intel•ligència. No només ha resistit l’OPA que li llançava CiU, sinó que ha sabut girar la truita i fer retornar, multiplicats, els vots que CiU li havia pres fa 2 anys. Han sabut ocupar la centralitat de l’espai sobiranista. A més, Junqueras ha crescut políticament i ha fet una molt bona campanya. 
ERC té un repte perillós pel davant. CiU anirà per ells, bé fent-los entrar al govern, bé criticant-los per no entrar i fer que, la sacrificada CiU, hagi de pactar amb d'altres per culpa seva.  

El PP ha estat un dels grans beneficiats de la jugada de CiU. Havien de caure arrossegats pel mateix mal que CiU, les retallades i la insensibilitat social. Però el debat sobiranista els ha obert el cel, i han pogut aguantar el seu electorat i anar a esgarrapar els vots més dretans i no sobiranistes que deixava CiU (i algun també del PSC). En unes eleccions complicades per a ells, per les polítiques d'en Rajoy i l’ascens previst de C’s, li han d'agrair al President Mas que els acabés fent la campanya. Si el PSC no espavila, s’acabaran ficant, de manera permanent, al seu graner de vots. 



C’s: oportunistes, demagogs i intel•ligents. És el lerrouxisme modern. Un candidat que sap aprofitar al 100% cada minut als mitjans, un discurs senzill i agraït pels electors: tots els polítics (menys ells, clar) són corruptes, qualsevol política relacionada amb la identitat catalana és una despesa intolerable en època de crisi... No estan tacats, perquè sempre s’han mirat el partit des de la banda. No tan carques com el PP, ni tan poc espanyolistes com el PSC. Un còctel perfecte per a atreure votants del PSC. 

CUP: Jo els veia venir. Molta gent pensava que no entrarien, però jo estava convençut. Agraden. Munten espectacles, juguen a la no política, no es mullen en determinats temes. Al igual que C’s no tenen taques. Ideal per a joves que esperen una cosa nova, amb un discurs clar, senzill, proper, sense grans elaboracions. Si aconsegueixen mantenir-se al marge d’haver de prendre decisions importants (ser claus), poden mantenir o pujar la seva base. 

SI: Van néixer i créixer en el moment ideal: amb una ERC trencada i una CiU encara allunyada d’idees sobiranistes. Un cop ERC s’ha refet, i CiU ha llençat una OPA sobre el sobiranisme més conservador, s’han quedat sense espai. La irrupció de les CUP tampoc no els ha ajudat. Potser podrien haver salvat la situació amb uns altres candidats, però l’excés d'agressivitat (ratllant sempre l’insult) d’en López Tena i l’ultrapersonalisme d'aquest i d'en Beltran, tampoc no els ha fet cap favor.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails