28 de novembre de 2012

#25N (I). CiU: La voluntat d’un poble

Miraré de fer, en tres post, una anàlisi dels resultats electorals del passat dia 25.
En aquest primer post, dono la meva visió sobre el resultat de CiU. No només del resultat, sinó també de la tàctica d'avançar les eleccions. 
Al segon post parlaré de la resta de grups (PSC, ERC, PP, C’s, CUP i SI), deixant per a un tercer post la meva visió sobre els nostres resultats (ICV-EUiA). 

CiU era un nàufrag en mig del mar, afogant-se en la seva insensibilitat envers les classes mitjanes i treballadores del país, i les seves retallades. La patacada electoral havia d'arribar, igual que va arribar a tots els governs europeus que van seguir el dogma de retallar a les classes mitjanes i populars i deixar al marge del patiment de la crisi a qui més té. Però, ves per on, el convergents van veure l’oportunitat, no només de no afogar-se, sinó nedar més ràpid que ningú, amb la gran onada que va suposar l’11S i la taula de surf que van posar a les seves mans els organitzadors i alguns partits sobiranistes. 
El President Mas va pujar a l’onada i va avançar les eleccions. Era l’única oportunitat que tenia. Durant les primeres setmanes posteriors a l’11S semblava que, no només evitava el desastre, sinó que a més guanyava terreny. Tapar el patiment social amb la pastanaga d'un avenç nacional pel que CiU mai no havia fet gaire cosa...


Però el patiment ha continuat. La gent no s’ha deixat enganyar (almenys no la majoria) i, a sobre, la decidida (de paraula) aposta sobiranista d’en Mas ha provocat que, per fi, es mobilitzessin en unes eleccions catalanes amplis sectors espanyolistes.
Molts diran que Mas ha errat en els seus càlculs i que el tret l’ha acabat sortint per la culata. Jo no ho crec. Si Mas no hagués aprofitat l’oportunitat de plantejar les eleccions com a un plebiscit es podia haver trobat, en un futur no gaire llunyà, fins i tot perdent el govern. A més, avançant les eleccions, ha pogut agafar al seu principal competidor electoral amb el pas canviat i sense lideratge.

CiU no ha obtingut els resultats que en un principi esperava (majoria absoluta) i que després hagués volgut signar (mantenir els diputats). Han perdut 12 diputats, però conservaran el poder (no sense poques dificultats de pactes). Han perdut 12, però han evitat la remuntada socialista. 
En definitiva, la jugada no ha sortit tan bé com esperaven, però no haver aprofitat l’ocasió hagués estat, sens dubte, pitjor.
Segurament el gran error que se li pot retreure al CiU, i al seu candidat, és l’excés de gesticulació. Aquesta imatge messiànica quedarà a les nostres retines, per sempre més, en forma del infumable cartell electoral. Moisès no els hi ha agradat ni a molts dels seus. Han tornat a anar de sobrats i s’han passat de rosca, però la jugada no era del tot dolenta.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails