17 de setembre de 2012

Dret a treballar dels esquirols: Una bona idea

Avui, mentre sentia la ràdio de camí a la feina, escoltava la notícia de la vaga del transport a Barcelona.
Parlava un piquet informatiu (ostres, deu ser complicat ser piquet en una vaga del transport amb els serveis mínims que marquen...). El cas és que aquest sindicalista llençava una idea que a mi sempre m'havia passat pel cap: han de beneficiar-se els "esquirols" de l'èxit d'una mobilització?

La realització d'una vaga l'acorden per majoria els representants legals dels treballadors. El dret de fer vaga s'ha de compaginar amb el dret d'anar a treballar, això és així. També està molt clar que les amenaces a treballadors per algun empresaris condicionen el dret a vaga, aquí té importància l'actuació dels piquets, que moltes vegades serveixen "d'excusa" al treballador davant la coacció d'alguns empresaris.
Tot i així, continua havent-hi treballadors que no són coaccionats per l'empresa i van a treballar de manera conscient i voluntària (bé per ser contraris a la convocatòria, bé per no perdre el dia de sou). Efectivament, aquests treballadors tenen dret a anar a la feina.

Ara bé, els que som delegats sindicals sabem (i moltes vegades ens fa ràbia) que de les millores i avantatges que s'aconsegueixen amb la negociació, i/o amb la pressió, se n'aprofiten tots els treballadors, els que s'han mobilitzat, se l'han jugada i han perdut dies de sou, i els "esquirols" de torn. De fet, moltes vegades el que menys es "mullen" i els "esquirols" són els més exigents i crítics amb els sindicats.

Doncs bé, aquest piquet de la vaga de transport d'avui proposava que els piquets, a banda d'informar als treballadors del motiu de la vaga i dels seus drets, fessin signar un document a aquells treballadors que es neguessin a secundar la vaga, conforme es desvinculen de la vaga i, aquí ve lo important: ES DESVINCULEN DE LES MILLORES ACONSEGUIDES AMB LA MOBILITZACIÓ!

Per a mi és d'una lògica i justícia totals. Si no estàs d'acord amb una convocatòria de mobilització i no ajudes al seu èxit, per què t'has de beneficiar d'aquest hipotètic èxit?
Dret a ser "esquirol", sí, però amb totes les conseqüències.

1 comentari:

Albert Claret ha dit...

És una reflexió interessant i segurament el que proposes podria tenir alguns avantatges per als sectors més mobilitzats de la classe treballadora. És el model de sindicalisme a molts estats d'Alemanya i altres països del nord d'Europa. Cadascú té les condicions laborals que ha pactat el seu sindicat, i això és el que explica els índexs del 80 i el 90% de sindicalització entre els assalariats d'aquests països.

Però jo no el canviaria pel nostre. Encara que sembli mentida, el model universal que va forçar-se a la transició durant les negociacions de les lleis sindicals és més avançat en tant que assegura que l'acció de la representació sindical i de la negociació col·lectiva no deixa ningú fora i inclou tota la població treballadora. És una mica la mateixa lògica que els convenis de sectors, dels quals es beneficien les petites i mitjanes empreses que no tenen seccions sindicals potents.

Una abraçada!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails