14 de setembre de 2012

Catalunya, nou estat independent

N'estic convençut de l'afirmació que faig al títol d'aquesta entrada.
Crec que la rapidesa del procés dependrà bàsicament de la valentia de CiU i de la capacitat d'aquests de superar les pressions dels poders fàctics que els mantenen (això si que serà complicat).
I aquest convenciment no ve només pel fet que hagin augmentat els independentistes a Catalunya, o perquè CiU hagi donat un pas endavant (segurament com a tapadora a la seva nefasta gestió). Aquest convenciment bé perquè, arran de la manifestació de l'11S, s'ha constatat que els independentistes han guanyat de carrer el discurs del futur nacional del país.

Crec, i o crec de debò, que a Catalunya el projecte que més consens genera és el federal. Un federalisme en que l'encaix de les nacions que formen l'estat es faci en base a la seva lliure adhesió i a un model de sobiranies compartides. La Catalunya nació, amb el seu dret a decidir encaixada en un estat que respecti la seva sobirania pot agrupar a la immensa majoria del país.
Però aquest discurs ha estat sistemàticament ignorat. A Espanya perquè per molt que digui la gent del PSOE, a les seves files de federalistes n'hi ha 4; i perquè l'única organització amb un discurs realment federalista i respectuós, IU, no ha fet bandera real d'aquest discurs, relegant-ho.
Els independentistes han ventilat aquesta possibilitat amb un argument simple, però efectiu: per a federar-se cal la voluntat de dos i per a independitzar-se només d'un.

Aquest argument ha calat, tot i no ser realista. No és molt factible que Catalunya es pugui independitzar de manera unilateral.
La immensa majoria d'independentistes coincideixen en que un estat català hauria de ser membre de l'UE i això, per molt que molts diguin que és un fet, s'ha de negociar. No crec que agradi gaire als països del nostre entorn el precedent d'una declaració unilateral de independència en un estat membre de l'UE i d'altres organismes internacionals. O és que França no pensaria en el que té a casa, no només amb la Catalunya Nord, amb els corsos, bretons... I Itàlia amb la Pedània? Bèlgica?... Algú creu realment que Espanya no pressionaria per tal de dificultar/retardar l'entrada de Catalunya a l'UE?
Com i d'on cobrarien els pensionistes i aturats les seves prestacions durant els primers mesos d'independència? Què passaria amb les infraestructures de titularitat estatal?

Per molt que Catalunya té recursos més que suficients per a ser un estat independent les dificultats inicials, en cas que el procés fos unilateral i amb l'oposició espanyola, serien majúscules, i molts catalans les patiríem. El procés, d'una manera o una altra s'haurà de negociar, i posats a negociar o consensuar, per què no fer un front comú per una solució que pot generar un gran consens en la societat catalana?

En fi, però això és el conte de la lletera. La realitat és que el discurs, gràcies en bona part a la estupidesa de molts espanyols, el té guanyat el projecte independentista. 

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails