30 d’agost de 2012

Rescatats

Tal i com es preveia, el govern de la generalitat ha hagut de demanar el rescat al govern espanyol, a través d'un fons de liquiditat estatal que s'hauria de crear properament.
Diu el govern que els propers venciments de deute, i la manca de liquiditat per a fer front a aquests pagaments, obliguen a demanar aquesta ajuda. El govern ja va deixar d'abonar els diners dels convenis amb centres educatius i sanitaris concertats, precisament per aquesta manca de liquiditat. Per tant, es va posar en un risc més que seriós el funcionament de dos elements bàsics de la nostra societat. No oblidem també els retards en el pagament de nòmines a funcionaris públics.

No sense raó es pot assenyalar l'espoli fiscal que pateix Catalunya com a un dels motius bàsics d'aquesta situació. Que qui se t'emporta 16.000 milions, que no retornen, t'hagi de rescatar amb més de 5.000 milions sembla grotesc.
Però no estaria de més deixar constància d'un parell de fets que deixen bé a les clares que el que està passant a Catalunya és també conseqüència del posicionament ideològic de qui ens mana:
  1. Que Catalunya (o qualsevol altra comunitat) pugui/hagi de ser rescatada és conseqüència directa de l'aprovació de la Llei d'Estabilitat estatal per part de PP i CiU. CiU va fer, juntament amb el PP, el nus a la corda que ara ens afoga.
  2. Tots serem rescatats, i haurem de patir les conseqüències en forma de més retallades. Però hi ha una petita part de la societat que viu constantment rescatada per CiU (i PP) sense haver de tenir tan patiment. Es podran deixar de pagar els funcionaris, es podrà deixar de pagar a les entitats educatives, sanitàries i socials, es podrà malvendre el país en forma de rescat, però a qui no es tocarà la butxaca és a una minoria, la més rica, de la societat catalana que, per exemple, va deixar de pagar l'impost de successions i donacions. Menys de 10.000 contribuents. Més de 100 milions als que es renuncia mentre es demanen sacrificis al conjunt del país.
Que no se'ns oblidi, això respon a una voluntat ideològica, la voluntat d'un govern que, per damunt de tot, és pels “millors”.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails