10 de febrer de 2012

Garzón no és un heroi

Comparteixo la indignació general per l'aberrant sentència del Tribunal Suprem (TS) en relació al judici sobre les gravacions ordenades pel jutge Garzón als advocats defensors dels acusats del cas “Gurtel”.

Indignació perquè tot el que ha envoltat aquest cas demostra que la justícia espanyola (i més quan més amunt mirem) continua sent un reducte (potser l'únic que queda juntament amb la monarquia) del règim nacional-feixista que va governar l'estat espanyol durant 40 anys.
A la justícia espanyola no va haver cap “transició”. Els mateixos que impartien justícia des de l'aparell franquista, sense cap mena de reinserció, l'han continuada impartint en aquesta època de presumpta democràcia (TOP reconvertit en Audiència Nacional inclòs). Així, quan els temes a tractar són delictes de caire social, apliquen el codi civil, penal o el que toqui de manera bastant automàtica. Han canviat les penes i alguns supòsits i ells apliquen el que toca.
Però quan els delictes tenen un transfons polític, surt el franquista que porten a dins i actuen amb la duresa i direcció que van aprendre del “seu règim” o de la seva “casta”.

Garzón s'ha convertit en la seva darrera, i potser més notòria, víctima. Un jutge acostumat a fer la seva, sense que ningú li discutís res, ara ha ficat la mà en un vesper que ha fet reaccionar de manera agressiva tot el rusc. Voler engarjolar el “camarada” Pinochet passi, ho tirem enrere i ja està. Però ficar-se de ple amb els negocis dels “amiguetes” i, el que és pitjor, voler aixecar la merda que la transició va ficar sota la catifa, ni pensar-hi. A veure si encara apareixerà algun paper amb el nom d'algun jutge, o del “papa” d'algun jutge...


Garzón és una víctima. Una víctima de les estructures franquistes que encara tenen moltes coses lligades i ben lligades a l'estat. Però Garzón no és un heroi. Almenys per a mi no.
Jo no puc considerar heroi un senyor que ha actuat igual que el TS: Que ha tancat un diari de manera injusta (així es va reconèixer anys després) per convicció política-personal. A un senyor que ha condemnat sempre les tortures, a excepció que aquestes s'haguessin produït contra membres de l'esquerra abertzale o del independentisme d'esquerres català. A un senyor que feia servir una cosa tan greu com és la presó preventiva per a estovar els acusats i que “cantessin”. O un senyor que va il·legalitzar el 15-20% de l'electorat basc i va negar el dret de sufragi passiu a un part d'aquella societat.

Garzón hauria d'haver estat inhabilitat per cas Egin. Però a llavors la raó d'estat es va imposar a tots els nivells (polítics i informatius), i l'únic que es va fer és aplaudir-ho. Ara s'ha ficat amb la raó d'estat i ha sortit escaldat. Víctima, no heroi...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails