23 novembre de 2011

Eleccions Generals: Reflexions (II). Ens han tornat a robar!!!

Crec que un dels encerts del coordinador d'IU, Cayo Lara, en la reacció de la nit electoral, i moments posteriors, va ser recordar que, tot i els bons resultats, a IU li havien tornat a robar diputats.

La de la justícia de la llei electoral és una lluita que no podem abandonar. Que no es digui que les queixes de la passada legislatura venien donades per la minsa representació al Congrés de Diputats.
La passada legislatura, IU-ICV-EUiA teníem 2 diputats, però si apliquéssim la màxima d'1 ciutadà, 1 vot, ens haguessin correspost 13/14, per tant ens van robar una dotzena de diputats.
Ara, tenim gairebé una dotzena (11), però ens haguessin correspost 24/25. Per tant, ens han tornat a robar! (i més diputats encara).

Us recomano aquesta comparativa publicada per "El País" sobre les diferents propostes de modificació de la llei electoral. La d'IU coincideix molt amb la proposada pel "Consejo de Estado" i té la virtut que no necessita reforma constitucional.
De totes les maneres, a mi m'agrada més la proposada per Compromís i el BNG, ja que aconsegueix l'objectiu d'acostar-nos a una gran proporcionalitat sense renunciar a la territorialitat. Té el problema que modifica la circumscripció i, per tant, necessitaria modificació constitucional.



Perquè el que tots hem de tenir clar és que, tot i que es comparin (per injusts) els resultats/diputats d'IU amb els de CiU, PNB o Amaiur, la gran injustícia es produeix amb PP-PSOE.
I és que el problema de la llei electoral espanyola no està en la representació territorial, ni tan sols en la Llei d'Hont. El problema està en la total desigualtat demogràfica entre les circumscripcions, que és la unitat bàsica per a assignar els diputats. En aquestes eleccions, hi havia uns 75.000 sorians amb dret a vot, que triaven 2 diputats (37.500 vots/diputat) o a Terol que, amb un cens de 108.000 persones, triava 3 diputats (uns 36.000 vots/diputat); mentre que a la circumscripció de Barcelona hi podíem votar més de 3,9 milions de persones, que triàvem 31 diputats (+126.000 vots/diputat). D'aquí ve la injustícia.

Hi ha CCAA (les dues castelles i Andalusia, principalment) que tenen moltes circumscripcions (províncies) i que són molt petites (trien menys de 6/7 diputats). En aquestes circumscripcions necessites un % de vot elevadíssim per aconseguir un diputat, i si no l'aconsegueixes, els vots obtinguts no serveixen per res.
La solució més justa passa per modificar la circumscripció electoral. O la passem directament a la comunitat autònoma, o fem agrupacions electorals de províncies amb una població mínima i un nombre mínim de diputats a escollir. Crec que la circumscripció hauria de tenir un cens mínim d'1 milió d'electors i escollir un mínim de 10/12 diputats. D'aquesta manera, es garanteix que una formació política que obtingui aproximadament un 7% de vots (que no és poc) tingui representació directa. Amb els vots que no han servit, s'hauria de fer una bossa de "restos" i repartir-los de manera totalment proporcional.

El que és inasumible és aquesta injustícia que penalitza determinades opcions que tenen centenars de milers de vots i garanteix la permanència del bipartidisme pactat a la transició.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails