22 d’octubre de 2011

Pau i reconciliació a Euskal Herria. Ve de lluny.



Si l'hi hagués tallat les ales
hauria set meu,
no s'hauria escapat.
Però així,
hauria deixat d'ésser ocell.
I jo...
Jo el que estimava era l'ocell

Corria l’any 1994. A ETB-2, s’emetia el programa Rifi-Rafe, que era líder d’audiència i que presentava Antxon Urrosolo. El programa era de debat i polèmica i sempre abordava temes conflictius.
En un dels programes més recordats es debatia la possibilitat d'un final a la violència en Euskal Herria i del perdó i la reinserció. L’AVT es va negar a assistir, però sí que van anar, a banda de representants de forces polítiques, representants de grups pacifistes com Gesto por la Paz o Elkarri.

Gesto por la Paz va néixer l’any 1986. Per aquella època a Euskadi s’assassinaven bàsicament policies, guàrdia civils i militars, que eren enterrats en la més absoluta intimidat i oblit. Aquesta organització es va fer molt “famosa” a principis dels ’90, quan van idear el “llaç blau” contra el segrest de Julio Iglesias Zamora. Era l’any 1993. Aquest mateix any acabaria rebent el premi “Princep d’Astúries” a la concòrdia.
Gesto por la Paz treballava per la dignitat de les víctimes i pel final de la violència. Sempre s’havia expressat a favor del perdó i la reconciliació un cop les pistoles haguessin callat.

Elkarri va néixer l’any 1992. A principis del ’90 es construïa l’anomenada “Autovia de Leitzaran” que havia d’unir Guipúscoa i Navarra a través de la vall del mateix nom. Aquesta infraestructura va crear una gran mobilització contraria dins d'Euskal Herria i es va formar la Coordinadora Lurraldea que s’oposava a l’obra. ETA va atemptar contra persones i bens relacionats i finalment, fent Lurraldea d’intermediària, es va arribar a un acord per a modificar el traçat. Animats per l’èxit de la intermediació, l’ezkerra abertzale va demanar als promotors de la coordinadora que es transformessin en una associació destinada a intermediar en altre tipus de conflictes. El cap visible d’Elkarri era Jonan Fernández, regidor d’HB al municipi de Tolosa. Elkarri tenia com a objectiu principal promoure la cultura de la pau, es va anar separant cada vegada més de l’Ezkerra Abertzale i agafant total autonomia. Demanava el final de la lluita armada, l’acostament dels presoners a Euskadi i la reconciliació.
L’any 2006 Elkarri va decidir la seva transformarció en Lokarri. Donaven per assolit el repte d’estendre la cultura de la pau i ara volien unir (Lokarri vol dir “el que serveix per a unir”) la gent de diferents sensibilitats polítiques, sent la seva cara pública més visible en Paul Rios.

Recordo aquest debat perquè em va omplir d’esperança. I el que em va esperançar més va ser la confrontació dialèctica entre els representants de Gesto por la Paz i Elkarri. Van començar defensant postures pròpies i van acabar arribant a punts d’acord. Gesto por la Paz deia que assumiria, juntament amb Elkarri, les demandes dels familiars dels presoners d’ETA contra la dispersió i la tortura; si Elakarri denunciava amb ells la violència d’ETA. Tots dos van arribar, des de postures inicials i visions encontrades, a punts comuns per la pau i l’entesa.

Gesto por la Paz acabaria sent una opció més marginal. Al govern del PP i els seus “amenaçats i pacifistes oficials més mediàtics” no els hi agradava que una organització pacifista d’aquest renom anés dient que la dispersió era injusta. Va ser substituïda en la primera plana per “grups pacifistes” més “bel•ligerants”.
Lokarri, però, va anar agafant fortalesa i legitimitat, sobre tot dins del món de l’ezkerra abertzale. La seva oposició a ETA, i la seva demanda de reconciliació, perdó i respecte a la voluntat de la societat basca ells ha situat com a referent de la majoria d'aquesta societat. Ells van contactar amb els mediadors internacionals, i ells van organitzar la recent conferència internacional de pau al palau d’Aiete. Fa cosa de 3-4 anys vaig poder sopar a Barcelona, després d’una conferència sobre la pau a Euskadi organitzada per EUiA, amb en Paul Rios. Em va semblar una persona tranquil•la, pragmàtica i il•lusionada. Va ser una de les primeres persones en que vaig pensar després de l’anunci d’ETA.

Seria molt injust negar la importància de tantes i tantes persones que han donat tot (fins i tot la vida) per la pau a Euskal Herria. Però jo, aquests dies, penso en “aquellos locos bajitos” de Gesto i Elkarri que, fa ja gairabé 20 anys, en una Euskal Herria trencada en dos, tenien clar per quin camí havia d’arribar la pau. Gràcies pel gran esforç... i l'encert!

1 comentari:

gormenghast ha dit...

tralala tralala.....Asi que el insigne Giorgi Zhukov ( por si no lo sabias general en jefe del muy ejercito roig) llega a las portas de berlin y subitamente a lo gila pregunta : es el enemigo ? se puede poner adolfito tacatú? y se pone hitler y charlan amigablemente y al final este ultimo se keda con baviera, joseph ( goebells no mengele) con hamburgo, heinrich en Pomerania...y goering el pobre le dan lufhtansa que pa eso sabe de avions....obviamente esto afortunadisimamente no ocurrió....pero en euskadistan tiene visos de hacerlo de manera mas tragika que comika
me cago en ETA y los 35 años que nos ha hecho perder a las gentes honradas de izquierda
me cago en todos los que han sacado y buskado beneficio absoluto de la existencia de estos chikilicuatres ridiculos y su pamemita de matones fascistoides
y me cago en los soplagaitas que con banderas de esquerras han hecho carantoñas al mundo abertzale, al soberanista e independentista traicionando los principios fundacionales de IU

a todos ellos VIVA EL QUEBEC Y EL BLOQ QUEBECOISE 1000 VECES TANTAS COMO LOS ASESINADOS POR UNA Y OTRA PARTE ¡¡¡

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails