16 de febrer de 2011

Els millors

Don Manuel Fraga Iribarne va afirmar un dia que era normal que determinats llocs de responsabilitat fossin ocupats sempre per persones provinents de les mateixes famílies. Aquestes persones, de bones famílies, estan millor preparades i és per això que se les designa per aquests llocs de nivell. Són els millors.

Les famílies que porten els seus fills a les escoles públiques o que fan servir la sanitat pública no estan dins d’aquest selecte grup dels millors. És per això que hauran d’assumir que no s’apugin les places de professors o de metges, tot i que hi havia un compromís de fer-ho i que el nombre d’usuaris ha tingut un reconegut augment.
Hi havia el compromís d’augmentar les places d’empleats públics i no es farà. Hem d’estalviar (pel tema del dèficit, ja se sap...) a costa, com no, dels que no som “dels millors”. Això sí, el compromís que CiU sí que complirà serà el de suprimir l’impost de successions.

El mateix conseller d’economia, Mas-Colell, reconeix que és un impost que té “sentit, i més des de que només grava a les més grans fortunes, però que ha de suprimir pel compromís electoral de CiU. I el dèficit? Bah! Només parlem de 400 milions d’euros... Euros, això sí, més que suficients com per no haver de deixar de fer els hospitals i escoles que CiU ja ha anunciat que deixarà de fer. En definitiva, els usuaris potencials d’aquests serveis no estan entre “els millors”.

Ell no pagarà, els seus fills tampoc (l'impost de successions...)

L’altre gran argument del conseller per a suprimir aquest impost està en la “competència fiscal”. És a dir, aquests grans patriotes carregats de “duros” canviarien el seu domicili fiscal a una altra comunitat espanyola on aquest impost ja estigués suprimit. És una de les avantatges de ser “dels millors”, tens la facilitat de canviar de domicili i estalviar-te molts diners. Els pares que hagin de portar els seus fills a una escola col·lapsada i amb manca de professorat no podran canviar de domicili i portar la canalla a una escola de Castella La Manxa o Navarra...

Bé, no hi ha dubte: CiU, el govern pels millors.

4 comentaris:

J.Z. ha dit...

Home, em sembla que això de barrejar el concepte dels "millors" i els impostos esta agafat molt pels pèls. Però per a alguns tota excusa és bona per justificar el que van fer quan estaven al Govern, del que han estat foragitats per les urnes, i per trobar malament tot el que fan els que els han succeït amb l'aval de les mateixes urnes.
Potser que comencéssim tots plegats a construir junts, en lloc de dedicar-nos a destruir només pel fet de que els "altres" (majoritaris, per cert) són d'una altra ideologia.
I, centrant-nos en el tema de l'impost de successions, cal dir que els 400 milions es la previsió de recaptació en el seu estat actual, però que amb la mal anomenada "supressió" (tothom ha de saber que Catalunya no el pot suprimir, sinó modificar i que aquesta modificació faria que només cònjuge i ascendents i descendents directes deixessin de pagar), seguirien pagant altres graus de parentiu, amb el que es calcula que la recaptació seria finalment d'uns 230 milions d'euros, es a dir, menys d'un 1 per cent dels ingressos totals de la Generalitat. Digueu-me doncs si no es assenyat prescindir d'aquest ínfim percentatge (cosa que es pot fer posant fi a la disbauxa pressupostària que s'ha trobat l'actual Govern) a canvi de fer desaparèixer aquesta càrrega per als familiars directes, que en molts casos han contribuït a adquirir els bens que hereten i pels que se'ls fa tributar, i que no són "rics", sinó majoritàriament classe mitja i treballadora que s'han passat tota la vida estalviant. I si, a més a més, amb això s'aconsegueix que algun "ric" no deslocalitzi la seva riquesa a l'Aragó, Madrid, València, País Basc, etc., no hi hauríem de fer escarafalls doncs, que jo sàpiga, la riquesa d'un poble la creen, entre d'altres, les empreses d'aquests "rics" que pagaran altres impostos, no precisament baixos i no pas els pressupostos d'una Administració deficitària i hiper-inflacionada de càrrecs. A aquest respecte, algun dia hauríeu de fer un article sobre el servei del telèfon 112, en el que s'han trobat 12 operadors i 18 supervisors. Entre els impostos que pagaran per la seva activitat econòmica els "rics" que no marxin i prescindint de tants "supervisors" en aquest servei i d'altres, potser ja li sortiran els números al Govern ...

Iñaki ha dit...

En resposta:

1) Així doncs els perdedors d'unes eleccions no tenen dret a criticar el que consideren que es fa malament?
Segons tu, quin seria llavors el paper de l'oposició? Durant els 7 anys d'oposició crec que CiU i els mitjans que li donen cobertura han criticat, i con prou agresivitat per cert, l'anterior govern.

2) No sé si 230 milions és molt o poc. Què val fer algun dels hospitals o escoles que CiU ha dit que deixarà de fer? I contractar 100 mestres?
3) Classes mitges i treballadores? Les classes mitges i treballadores hereten imports superiors a 400.000€, habitatge habitual exclòs? Aquest 5% de població que hauria de pagar-ho és la classe mitja i treballadora? Vaja...

J.Z. ha dit...

Benvolgut Iñaki, gràcies per publicar el meu comentari inicial i per respondre'l.
En quant als tres punts de la resposta, voldria aclarir alguns aspectes.
1) Naturalment, tothom té el dret de criticar si pensa que hi ha coses que es fan malament. Però aquesta crítica cal que respongui a una expressió sincera dels sentiments propis. Si ha estat així, ho respecto totalment.
Simplement vull aclarir que el meu comentari venia motivat per haver constatat que últimament podem llegir als diaris algunes cartes amb el mateix missatge anti-supressió del Impost de Successions (ISiD), el que m'ha fet pensar que aquestes diverses manifestacions sospitosament simultànies potser obeeixen a alguna consigna i no a una expressió no mediatitzada de la pròpia opinió. Però demano disculpes si soc massa mal pensat. En qualsevol cas, insisteixo en que per aplicar les polítiques que ens agradin, generalment cal que el partit que ens representa guanyi les eleccions.
2) Personalment prefereixo que aquests diners es quedin a la butxaca dels contribuents per a que consumeixin o creïn més riquesa. L'Administració els pot treure estalviant o d'altres impostos que graven el total de ciutadans, amb el que l'esforç fiscal queda quasi imperceptiblement repartit, en lloc de sobre els relativament pocs que estan subjectes a l'ISiD que, insisteixo, no son els "rics", com intento explicar tot seguit en el següent comentari, doncs la limitació d'espai m'obliga a fer-ho així.

J.Z. ha dit...

i 3) Per començar, un 5% de la població serien unes 375.000 persones, cosa que no lliga amb 60.000 defuncions anuals que registra Catalunya!!! Heu llegit malament la propaganda del govern anterior, que deia que el 94% dels contribuents de l'ISiD deixaria de pagar l'impost, es a dir, el pagarien el 6% dels obligats a declarar (no el 5%). Peró això tampoc és així i les estadístiques de l'Agència Tributària em donen la raó. La Llei actual està plena de lletra petita, condicions excloents, deduccions incompatibles una amb l'altra, etc. Una cosa que heu de saber, per exemple, és que MAI l'habitatge habitual està exclòs, sempre s'ha de tributar al menys pel 5% del seu valor, que es calcula multiplicant el valor cadastral (per cert, recordeu els "catastrazos") per un coeficient que estableix la Generalitat per a obtenir el valor a declarar, fórmula també aplicable a una possible segona residència, que no gaudeix de cap deducció, tant si es un pis minúscul en un bloc d'apartaments a la costa com els que tots coneixem. com si es una caseta que quan la va construir el mateix titular en mig d'un erm sense urbanitzar, amb moltes penes i treballs i potser ajudat pels actuals hereus, no tenia més pretensions que la d'aixoplugar-se quan hi anaven a passar-hi les seves estones de lleure i que ara, per mor de les revisions cadastrals i els coeficients multiplicadors esmentats s'han de valorar a preu d'or (i us dic sincerament que sé de que parlo). Així, no és estrany que una herència superi els 400.000 euros que dieu, encara que per als que la reben en realitat no tingui aquest valor. Potser tampoc sabeu que, calculats tots els valors i abans de practicar cap deducció, cal afegir-hi un 3% de la suma calculada, perquè ho diu la Llei. I tampoc deveu saber que la deducció no és de 400.000 euros com dieu. La famosa reforma de l'ISiD promulgada amb efectes 1/01/2010 no entrarà totalment en vigor fins al 1/07/2011 (Déu n'hi do!), que es quan aquesta xifra serà més o menys aplicable, mentrestant ara és de 250.000 euros i quan va entrar en vigor la Llei va començar sent de 100.000 euros. Però encara hi ha més, he dit "més o menys" perquè, concedint que parlem de la xifra màxima de deducció de 400.000 euros aplicable a partir del 1/07/2011, la única deducció real és de 275.000 euros, la resta (125.000) només és aplicable si un cop deduïts els 275.000 encara resten 250.000 o més, doncs el màxim que permet deduir la Llei és el 50% de la resta, amb un MÀXIM de 125.000, però si la resta són 20.000, només te'n pots deduir 10.000, el 50%, tributaràs pels 10.000 restants. És a dir, en aquest cas la deducció seria de 285.000 euros i hauries de pagar per la resta. I això si no comptem que dintre de la herència hi hagi una empresa familiar, ja sabeu, la típica empreseta familiar catalana, perquè en aquest cas, obligats per la legislació europea amb l'objectiu de facilitar la pervivència de l'empresa familiar, el valor d'aquesta gaudeix d'una important deducció, però llavors, el nostre legislador ha introduït en aquesta Llei una cosa inaudita. En cas d'heretar el talleret o el "colmado", les deduccions de caràcter personal que acabem de comentar i a les que tothom hi té dret, queden reduïdes a la meitat. Bonica manera de fomentar l'empresa familiar, el que s'està obligat a donar obligat per les directives europees, es treu per un altre costat amb una excepció a la Llei. Com veieu, no tot és tant fàcil, el Govern d'Entesa va fer una Llei molt complicada i equívoca que servís als seus fins propagandístics, però que en el fons no fos tant favorable com ha publicat en la seva propaganda.
Lamento haver-me tornat a estendre massa, però es que l'ISiD és molt complicat, la darrera Llei encara l'ha complicat més i calen moltes paraules per explicar-ho. Prometo no escriure més, per no cansar-vos amb més xifres, casuístiques, etc.
Cordialment.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails