22 d’octubre de 2010

Aiako Harria i triomf txuri-urdin (II)

La família S&S ja havia arribat al restaurant. Des d'Elurretxe van trobar un bon samarità que els va baixar en cotxe, a nosaltres ens va baixar el meu germà. Eren gairebé les 16h i la taula ja estava parada. Es van afegir al dinar els que no havien caminat: l'Esti, els nens i en Toni.
Dinar a la Taberna d'Estebenea casolà, a base de pica-pica: pebrots de piquillo farcits, morcilla, amanida, callos, pollastre a l'ast, pudin peix... I com no, cerveses per a treure'ns de sobre la caló que havíem passat.

El retard acumulat el vam anar arrossegant tota la resta del dia. Vam deixar els nens a casa dels avis i vam marxar cap a Donosti, encara ens havíem de dutxar, aparcar els cotxes i anar a Anoeta. A l'hora que vam arribar aparcar va ser missió impossible, després de donar unes quantes voltes vam haver de deixar el cotxe en un pàrquing a prop de casa, o sigui molt lluny de l'estadi. Dutxa en 2 minuts i sortir volant. Entràvem al camp amb el partit ja començat (5 min).
Gran ambient a Anoeta, pràcticament ple. El partit va ser de baixa qualitat, la Real empenyent amb més ganes que joc i l'Espanyol sense joc i ni ganes d'intentar-ho. La segona part va començar amb la Real perduda però els "pericos" no van saber/voler aprofitar-ho. Al quart d'hora els donostiarres van començar a empènyer amb més força i l'Espanyol es va dedicar a perdre temps i "matar" el partit. Les ocasions van començar a arribar i, com a càstig a la seva mesquinesa, l'Espanyol es va fer un gol absurd en pròpia porteria faltant 5 minuts per al final. Èxtasi a Anoeta i cara de pomes agres entre els companys "pericos", és el millor del futbol guanyar i fer-ho al costat d'un amic aficionat de l'equip contrari...
Vam sortir volant del camp. L'Esti ens esperava amb el cotxe per a portar-nos a sopar. El restaurant, l'Albiztur, era al barri de l'Antiguo (carrer Matia), prop d'Ondarreta, relativament lluny d'Anoeta. És un restaurant/sidreria on els plats típics són: les mongetes seques complertes (amb coll, "bitxo",morcilla, costella...), els "xuletons" i el bacallà. Aquí vam celebrar els comiats de solter tres companys de la colla (jo inclòs). El preu, per a ser Donosti, no està gens malament. Tips ens vam anar cap a casa, no sense abans fer una parada per a fer una copa i ajudar a pair el sopar...

Pel casc antic d'Hondarribia

L'endemà, diumenge, vam dedicar-ho al turisme. Visita a al sempre preciosa Hondarribia, casc antic i barri de la Marina, i després, per l'alt de Jaizkibel, visita i dinar a Pasai Donibane, poble mariner molt petit però molt i molt bonic. Un dels meus pobles preferits. El pitjor de tot és que s'ha posat molt difícil dinar bé a un preu "normal". El menú de 25€ que van dinar a un lloc típic, Casa Nicolasa, era molt justet. Això sí, les vistes de la Badia de Pasaia eren magnífiques.

Badia de Pasaia

Després de donar un volt per Hondarribia vam anar a passar la tarda a Ondarreta (Donosti), al lloc conegut com "Peine de los Vientos" amb les conegudes estàtues d'en Chillida. Molt vent (del sud) i nuvolades creixent.

La Kontxa amb les Penyes d'Aia al fons

Vam aprofitar per a donar el vol pel casc antic (Parte Vieja) de Donosti. El sopar el vam fer a un clàssic: el bar/restaurant Izkiña, recomanable! No barat, perquè és Donosti, però la relació qualitat/preu més que acceptable. Per 25/30€ per cap es pot fer un sopar més que acceptable (en diumenge).

Dilluns tocava tornada. Matí de vent i pluja. Vam anar a Hendaia on deixaríem en Ramon i la Marta que allargaven les vacances. Ells dos, en Toni i nosaltres 4 vam anar cap a Irun, a donar el vol. Vam dinar a un lloc mític d'Irun: la societat Irun'go Atsegina. Grans sopars havíem fet en aquesta societat gastronòmica que ara també ha obert restaurant. Un menú de 12€ magnífic. Aquí sí que la qualitat/preu és supèrbia. Vam fer el cafè al barri de Moskú i vam agafar el cotxe per tornar. Aquests caps de setmana llargs de vacances acaben sent molt cansats...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails