21 de juliol de 2010

Una sentència contra el federalisme plurinacional

Just acabava de començar les meves vacances quan el Tribunal Constitucional emetia la sentència sobre el recurs interposat pel PP contra l’Estatut votat en referèndum pel poble de Catalunya. Amb gairebé un mes de retard, voldria mostrar el meu posicionament sobre el tema, posicionament que, per altra banda, ja deu ser de sobres conegut pels que seguiu habitualment aquesta bitàcora.

Deixant de banda els aspectes jurídics de la sentència, inexistents o, com a mínim, insignificants, la veritable importància de la mateixa està en la interpretació política que fa del model d’estat i les seves limitacions. Va ser una sentència política, i com a tal ha de ser analitzada.
Aquesta sentència ha suposat un cop duríssim contra aquells que sentint-nos espanyols, o no, apostem per un model de convivència de diferents nacions dins d’un mateix marc administratiu-estatal. Aquesta no és una sentència contra l’independentisme, tot el contrari, si hi ha algú a qui beneficia és precisament als independentistes, que veuen reforçats els seus arguments en base al “no ens volen”. Tampoc és una sentència que sigui beneficiosa, tot i que semblés el contrari, pels que aposten per l’obsessiva “inquebrantable unidad de España”, després de la sentència, les nacions que conviuen amb l’espanyola a l’Estat es troben una mica més lluny d’aquest mateix estat.
Com deia, els grans damnificats d’aquesta sentència som els que apostem per una convivència amable i respectuosa de les diferents nacions que conviuen a l’estat. Només hi ha una nació, només hi ha una sobirania, només hi ha una llengua d’obligat coneixement... Aquesta negació patriotera de la pluralitat, per part d’un tribunal deslegitimat, deixa la pilota a la teulada del l’estat. Ara només hi ha dues possibilitats: reforma de la Constitució per donar cabuda la plurinacionalitat real existent, o que les nacions no reconegudes creïn la seva pròpia constitució i Estat al marge de l’espanyol. Jo aposto per la primera via. Vull compartir espais amb tots aquells ciutadans espanyols (molts) que sí que estan per aquesta convivència, però vull que, en aquest marc de federal, es respecti la pluralitat nacional. Però si la idea és que a cada Estat només hi pot tenir cabuda una realitat nacional, passi-ho bé i ja ens retrobarem dins d'un altre marc federal més ampli a l’UE.

Un tribunal polític ha dictat una sentència política, ara és l'hora de la política. La convivència dins del marc de l’Estat espanyol només és factible en un model federal plurinacional que respecti els sentiment de tots els seus ciutadans. L’alternativa és la ruptura, bé de l’estat, bé de la convivència i lleialtat. Si a l’estat hi ha realment federalistes asimètrics, és del tot urgent que comencin a treure el cap.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails