25 de juliol de 2010

Duran i Lleida: Crisis? What crisis?

Doncs sí, a can CiU i a can Duran i Lleida la crisi sembla passar de lluny. Aquest senyor, tan obsessionat per controlar la despesa social i flexibilitzar el mercat laboral, sembla no tenir cap mena de mania en ensenyar-nos, amb l'exhibicionisme propi d'un pijo repijo, l'austera habitació, de 1.000€ la nit, que té llogada de manera permanent a l'hotel Palace de Madrid.
Sent el senyor Duran a tots aquells ciutadans que diuen que els polítics són un vividors? Si ho sent, l'importa ben poc.
Esmorzar elaborat per un dietista, amb suc de pastanaga perquè li manté el bon color de la pell... Una corbata, de la seva col·lecció, regalada per l'Esther Koplowitz (i els de Ferrovial, no li van regalar cap?)... Senyor Duran, s'adona vostè del fàstic que provoca?

Aquesta és la dura vida que, en l'Espanya dels 5 milions d'aturats, va exhibir Josep Antoni Duran i Lleida a El País en aquesta entrevista.

També ha parlat del tema en Saül Gordillo en aquest post...

2 comentaris:

Joan Ayats ha dit...

Sense voler prendre part en aquest debat, m'he mirat el bloc de'n Duran i he vist que ha donat resposta a un comentari sobre el mateix tema:

" En cuanto al comentario de que tren de vida, debo calificar, con todo mi respeto, de demagógica su reflexión. Ciertamente, yo vivo en un hotel. Podría alquilarme una casa en Madrid y pagar más dinero. El hotel es en el que siempre han vivido los portavoces de CiU y el precio de la habitación, porque en su dia fue propiedad de catalanes, nos lo ha mantenido siempre muy por debajo del precio de un cliente normal (un tercio más barato). Cuando necesito una habitación con salón, porque debo tener una cena privada o un encuentro privado, me lo conceden sin cargarme ni un céntimo de euro. La semana pasada El País quiso filmarme desde la hora del desayuno y eso no podía hacerse en el comedor donde desayuna el resto, por tanto, solicité un salón para desayunar en solitario. El desayuno era fruta, pan tostado y un yoghourt y durante el día, como demuestra el reportaje, no paré ni un solo segundo. ¿Dónde ve Ud. el tren de vida? ¿En que el hotel ponga un salón a mi disposición? ¿En la habitación? Le aseguro que viviría mejor en mi casa, junto a los míos y no en un hotel. El hotel, por supuesto no es una pensión, donde no podría recibir dignamente, en función de mi cargo, visitas institucionales o encuentros confidenciales."

http://www.duranilleida.org/?p=1747#comment-197073

Salut!

Iñaki ha dit...

Hola Joan, a mi les raons d’en Duran em semblen excuses de mal pagador...
Si jo llogo aquesta habitació del Palace un cap de setmana em costarà 2.000€, si la llogo tot el mes imagino que em faran un preu especial i si la llogo durant 4 anys, el preu serà molt més especial.
Efectivament, l’hotel no és una pensió. Però és que entre un dels que deu ser hotel més cars de Madrid i una pensió es deu poder trobar alguna coseta més. Diu que li cobren 1/3 part del preu, o sigui uns 350€ al dia X 30 dies = 10.500€ / mes. Realment no es pot trobar un pis a Madrid (prou gran com per a rebre visites) a un preu inferior a 10.000€ / mes?
No he acabat d’entendre el per què no se li podia fer l’entrevista en una taula del menjador comú...

De totes les maneres, el sentit del post no era aquest. Ja sé que Duran no està de vacances, estic convençut que és un diputat que treballa molt i segur que hi ha d’altres diputats que encara porten un tren de vida més alt. Però és que amb la que li està caient a la majoria de la gent normal s’ha de mirar de tenir una miqueta de sensibilitat, de no exhibir determinades coses. No podia ser entrevistat al menjador de l’hotel? Doncs que hagués anat a la cafeteria del davant, que en aquell barri segur que són prou elegants... Però és que exhibir-se en aquell saló, el tema de les corbates... Sincerament, no és tant el tema de l’habitació, que també! com el fet d’exhibir-se d’aquesta manera davant la gent.
Què pot pensar una bona part de la ciutadania després de veure aquest reportatge? Jo, que sempre he defensat que als representants polítics se’ls hi ha d’exigir treball, dedicació i honradesa però que, a canvi, se’ls hi ha de remunerar bé, fins i tot també m’he sentit ofès. Per a mi, la manca de sensibilitat d’en Duran és indiscutible,

Salut!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails