3 de juny de 2010

Tisorada a la catalana i nacionalisme

El dia que ZP va treure les tisores a passeig les retallades van anar en una única direcció, la dels febles. Des de l’esquerra, política i sindical, vam criticar principalment dues coses:

- Que només s’actués sobre el dèficit retallant la despesa, i no augmentant els ingressos i,
- Que aquestes dures mesures caiguessin sobre les esquenes d’aquells que no tenien cap responsabilitat en la crisi i que, a sobre, no van sobrats precisament de recursos



El decret imposant aquestes mesures és d’obligat compliment a totes les administracions, la catalana inclosa. Però no per això el govern de Catalunya es va resignar a no fer més just i equitatiu aquest paquet de mesures. De seguida des d’EUiA i ICV ens vam posar mans a l’obra per tal de que a Catalunya s’apliqués allò que dèiem al parlament espanyol: que també havien de pagar els que més tenien i que per a retallar el dèficit també s’havia d’actuar sobre els ingressos. D’aquesta manera s’han acordat amb els altres socis del govern mesures per a actuar sobre la fiscalitat.

Per suposat, des de la dreta (CiU i PP) s’han criticat les mesures, és lo natural i esperat. Però veig que aquestes mesures també estan sent criticades amb uns arguments que demostren que, per alguns sectors del nacionalisme (la ‘crosta’, terme que jo vaig criticar però que cada vegada estic més convençut que existeix), el complex d’inferioritat és evident. Els arguments són que “una altra vegada a Catalunya li tocarà pagar més”. O sigui que mentre que a la resta de l’estat no apujaran els impostos, aquí sí.

Jo al·lucino! A Catalunya, gràcies al seu govern, no es tocaran les prestacions als dependents (cosa que a l’estat sí que es fa), no es tocaran els ajuts de cooperació, al tercer sector... I tot això es farà gràcies a que s’actuarà sobre la fiscalitat perquè pagui més qui més té, fent servir els impostos d’una manera justa i progressiva. A Catalunya s’amortiran els efectes del maleït decret espanyol sobre les classes més populars, fent que també paguin la crisi els que més recursos tenen.
Entenc que per a determinats sectors deu ser molt difícil d’entendre aquesta argumentació. Algú li hauria d’explicar a alguns periodistes i tertulians que Catalunya no paga impostos, que són els seus ciutadans (els catalans) els que paguen.

El decret de ZP, a banda d’injust, és molt dolent per a la majoria de ciutadans de l’estat i de Catalunya. Però almenys, al nostre país, els efectes no seran tan durs gràcies la nostra presència al govern i a una major sensibilitat d’esquerres del mateix.
Això no és bo per a la immensa majoria dels catalans? I si és bo per a la majoria dels catalans, no ho és per Catalunya? Era millor pels catalans el decret, a seques, de ZP tirat endavant amb la complicitat del ministre Duran? Llavors, de què parlen alguns? En lloc de treure pit i estar orgullosos del nostre govern per donar-li la volta, en benefici dels seus ciutadans, a una imposició del govern espanyol, ens tornem a mirar el melic i a comparar amb la resta amb un sentit d’inferioritat.

Per sort, dins del nacionalisme també hi ha sectors capaços d’entendre aquestes coses i, també per sort, estan dins d’aquest govern.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Y cuando os vais a plantar en EUiA y dejar de votar en el parlametn a favor de los recortes?
Los Miralles y cia han llegado demasido lejos.

Iñaki ha dit...

Anònim, veig que només has llegit el títol del post i no el seu contingut...

Anònim ha dit...

Si que lo he leido, y por eso echo en falta que no se diga nada sobre la decisión de los representantes de EUiA (de los progre-verdes de ICV me da igual) y de su dirección de avalr semenjante atraco.

Sinceramente no lo entiendo. Miralles, que tanto alaba en público al PSC, creo cada vez es mas impresentable.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails