17 de juny de 2010

La realitat

La realitat és útil per fer-nos tocar de peus a terra i per, en l’activitat política o no, saber que és el realment important.
La realitat és que un pare obté un permís de residència a l’estat espanyol gràcies a un passaport legal, la realitat és que va ser detingut a un país europeu mentre havia anat a visitar un seu amic, li van dir que allà aquell passaport era irregular i el van repatriar al seu país d’origen. La realitat és que no podrà tornar en 5 anys amb la seva família (dona i dues filles). La realitat és que a la seva dona li venç en unes setmanes el seu permís de residència. La realitat és que si no troba una feina en aquest període pot ser repatriada amb les seves nenes, estudiants de primària, ja integrades a la seva escola.
La realitat és que hi ha famílies a l’escola del meu fill que no poden pagar el material escolar i que sobreviuen amb menys de 500€ mensuals.
La realitat és que els nens petits no entenen de races, fronteres o papers. Tenen amics que no poden anar de colònies i no acaben d’entendre el perquè.
La realitat és que entitats que estan repartint menjar entre els més necessitats (Entreveïns d'Osona, Tupí, Càrites...) no donen a bast, i amb recursos molt limitats.

Els polítics que torcen i manipulen la realitat per guanyar-hi vots, dient lo bé que viuen els immigrants, totes les ajudes que els hi regalen, que només creen problemes..., així com els polítics que s’acollonen davant l’avenç de la xenofòbia i s'acarnissen amb els més febles promovent polèmiques estèrils allunyades de la realitat, com la restricció de l’empadronament de ciutadans, la regulació de l’ús de vestimentes que ningú no ha vist fer servir... Tots aquests polítics, us ho dic sincerament, em provoquen bastant fàstic.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails