1 d’abril de 2010

La darrera 'Setmana Roja' (de moment)

Seguint l'estela que des de Sibèria ha deixat Alejandro Solana, aquesta setmana li ha tocat fer la Setmana Roja a Grândola. Si l'anterior va estar marcada per l'acord a que van arribar PP i PSOE amb els partits de la dreta nacionalista per no reformar la llei electoral, aquesta setmana a la blogosfera més vermella hem estat liats llançant pedres contra l'Església. Bé ... alguns vam llançar pedres, d'altres, com Uxío desde su Radio Rexurdimento “arroxo un pequenho croio” o Viul que llançava una pedreta de no res.

Entre pedra i pedra hi va haver lloc per als pals, els pals judicials que s'està duent Garzón com a jutge en la instrucció del cas Gürtel. D'això precisament parlaven Hugo, i Andres S. Portela. De la Gürtel, trames de corrupció i altres assumptes pepers també va parlar Domingo aprofitant que està en potència un pacte per l'educació.

El PP sempre dóna que parlar i si no que l'hi preguntin a Kabila, que aquesta setmana ho ha fet amb ganes i com si fos un serial diari ens narra les aventures de Jaume Matas, Mayor Oreja i de la major llengua viperina del regne : la lideressa. Javier Mesonero ho va resumir molt bé en la seva entrada (recordant una frase cèlebre de Rajoy: "Anem a intentar fer a Espanya el que Jaume i tots vosaltres vau fer a les Balears") deixo el tema del PP en aquest punt, perquè si de Kabila alguna cosa he de ressaltar és la magnifica entrada que va fer sobre Israel i els EUA on denuncia la connivència d'aquests dos estats, units per alguna cosa més que llaços d'amistat.

I com el 28 de març, és l'aniversari de la mort del poeta Miguel Hernández, els blocaires d'IU no podíem deixar passar l'oportunitat d'honorar la seva memòria, al mateix temps que demanar la justícia i dignitat que li van denegar en vida. Antonio espera que aquest any, quan es compleix el centenari del seu naixement, s'anuli seva injusta condemna a mort per tornar-li al poeta la dignitat que es mereix. Angels, a més, ens explica la detenció, per la Guàrdia Civil, del poeta el gener del 36 i el manifest de protesta que van signar els seus amics (encapçalat per Federico García Lorca). Precisament van ser aquests fets els que el van animar a entrar al Partit Comunista.

Seguint amb Miguel Hernández, Hugo, Juan Segovia i Kabila llancen un missatge en positiu, perquè positius són els versos del poeta per a aquells que lluiten per un món millor. Com a positiu i emocionant va ser l'homenatge que ahir li van fer els veïns del Pla de Molina, com ens explica Daniel.

I ara hauria de dir que la setmana vinent li toca el torn a .... però no ho faré perquè no hi haurà setmana que ve. És possible que la Setmana Roja pateixi una transformació i es converteixi en una altra cosa.
De moment, aquesta iniciativa, que porta molt de temps a la xarxa, es prendrà un descans. Així que, des d'aquí, esperando el mes de Abril, s'acomiada la Setmana Roja recordant Miguel Hernández.

Vuela niño en la doble
luna del pecho:
él, triste de cebolla,
tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa ni
lo que ocurre.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails