26 d’abril de 2010

Èxit en les consultes per a la independència de Catalunya?

Els resultats són els que són i per molt que alguns s’entestin no es poden canviar. A la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya celebrada aquest diumenge només ha votat un de cada cinc ciutadans amb dret a vot. A les consultes del passat febrer va votar el 21%.
A banda de l’aspecte propagandístic i de normalitat democràtica que suposen aquestes consultes, queda clar que no han aportat res de nou a mapa polític català. Els estudis d’opinió confirmen, enquesta rere enquesta, que l’opció d’un estat català separat de l’estat espanyol és volguda per entre un 13 i un 18% de la població. Aquestes consultes ho confirmen.

A la que les consultes s’han estès a ciutats més grosses i també a les més properes a l’àrea metropolitana de Barcelona el globus s’ha anat desinflant: Lleida (8,23%), Montcada i Reixach (7,84%), Mollet (7,42%), Reus (14,72%), Granollers (17,12%), Figueres (14,51%), Martorell (12,37%) o Manresa (18,47%). Només resultats com els de Girona (21,39%), Igualada (23,30%), Valls (26,33%) o Olot (26,48%) han estat superiors al 20% entre les ciutats més importants.
Ja ho he dit cada vegada que hi ha hagut una consulta: És un sa exercici de democràcia, és bo demanar l'opinió a la ciutadania i, per suposat, és un dret que li correspon al poble de Catalunya pronunciar-se sobre el seu futur. Però és un greu error barrejar aquest èxit (el fet d’organitzar una consulta sense incidents) amb el resultat de la consulta en sí. Aquest resultat demostra, i més el dia que votin Barcelona, L’Hospitalet, Cornellà, Santa Coloma..., que aquest sistema és inviable per aconseguir la independència de Catalunya. La independència només es podria aconseguir si una part d’aquesta ciutadania que no ha votat veiés aquesta proposta com a factible i beneficiosa per a la seva vida quotidiana. A la gent se li ha d’explicar que suposa la independència per a la seva butxaca, que suposa per a qui no vulgui un estat català independent però se’l trobi (llengua, cultura, drets...).
Crec que fa molt més per acostar la proposta independentista a la gent que un partit independentista, com ERC, governi el país i la ciutadania no independentista comprovi que no passa res, que el país funciona igual. És per això que no entenc que ERC s’entesti en aquesta via.

Per altra banda, una altra vegada, una part molt important de la societat catalana (la majoritària segons les enquestes) ha quedat exclosa d’aquestes consultes. La part que no té en la independència el seu projecte, però que sí que vol un encaix diferent de les nacions sense estat dins un estat republicà i plurinacional espanyol. La opció federal plurinacional no es podia votar i, per tant, molta gent que, ni vol la independència de Catalunya, ni està d’acord amb l’encaix actual dins de l’estat, es va quedar a casa o, com jo, va votar en blanc.
Els promotors de les consultes semblen estar satisfets, els mitjans espanyolistes també. Tots contents doncs. A veure que dirà el 80% de catalans restant...

Articles relacionats:

3 comentaris:

Joaquim ha dit...

Un article intelligent i ben raonat, amb el que estic totalment d'acord. Felicitats per la teva aportació.

Salutacions.
Joaquim

Jordi Casals i Prat ha dit...

Segons la UE amb Montenegro, es necessita més del 50% amb una participació mínima del 55%. Això vol dir que amb un 27,5% de votants pel sí (sempre que els del no vagin a votar) n'hi ha prou. No estem tant lluny, oi?
També cal dir que no tots els independentistes van a votar, bàsiccament perquè al no ser una consulta "oficial" no es crea un estat d'opinió de masses a participar (si sí o si no).
Iñaki, tu que coneixes la lluita de les classes populars, això és una lluita contra l'aparell d'estat i del sistema. Si tu fas un analisi quantitatiu, malament ho tenim, peruqè d'altres ja no sé quin faran!

Iñaki ha dit...

@Joaquim: Merci company!

@Jordi, l'exemple de Montenegro ve agafat amb pinces. Efectivament, si els requisits fossin els mateixos, amb un 55% de participació i un 50,1% de vots favorables sobraria. Ara, politicament.... No sé, només desitjo que aquesta situació no es donés mai...
I faig una anàlisi quantitativa perquè la realitat catalana és la que és. La independència només es podrà aconseguir amb el beneplàcit d'una bona part dels 'altres catalans' (o els seus fills). Les consultes han demostrat que aquests 'passen' (quan no s'oposen) a aquesta qüestió. Cal didàctica i temps. Cal que l'independentisme governi la seva quotidianitat perquè comprovin que no hi ha cap risc en que governi un estat propi.
Les consultes han demostrat que amb els actuals independentistes no hi ha (ni de lluny) prou. Cal nous independentistes que es sumin al projecte, i aquests haurien de sortir dels 'altres catalans'. Sincerament, crec que les consultes han demostrat que aquest no és el camí. Penso que fan molt més per la causa independentista un conseller d'indústria o una de benestar que no les consultes. Però només és una opinió molt particular.
Salut!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails