23 de març de 2010

Setmana Roja siberiana...

Aquesta setmana s'encarregava de fer el recopilatori dels millors post de la blocosfera roja a l'Alejandro editor del bloc: deportado en Siberia. Aquí reprodueixo aquesta gèlida recopilació:

Des de Rússia amb amor, porto la meva primera Setmana Roja (aquesta vegada a la siberiana), on espero poder recollir, amb mes fortuna que erro, el més significatiu de tot el que s'ha mogut pels blocs vermellosos de tota la web. Però sense molta més presentació, anem per feina que el mèrit d'aquesta setmana no és meu.

El mèrit s'ho han compartit entre Grândola i Domingo que van fer dels seus blocs un altaveu de denúncia de les amenaces que el company Fernando està patint a causa del seu bon treball. El suport d'aquests companys blocaires és més que merescut.

També tenen mèrit Hugo, Kabila i Pedro, que es fan ressò de l'enquesta oferta per Públic en la qual es mostra com la monarquia va perdent cada cop més suports. No obstant això cadascú el recull de diferents maneres.
Hugo llança una pregunta a l'aire "Qui podria penjar-se la medalla d'aquest fet?", Kabila fa un estudi sociològic i periodístic disseccionant les opinions sobre la monarquia en segons quins
diaris, i Pedro més fa una crida "mil músics ens esperen per tocar l'himne de Riego al Borge".


Viul aporta el mèrit a la Setmana Roja siberiana de fer una crítica gairebé filosòfica sobre l'aspecte dels pactes i l'estranya necessitat que darrerament la societat sembla tenir d'aquests. Estem tan bojos com per renunciar al programa?

L'Esquerra Abertzale també ha tingut lloc en aquesta Setmana Roja, i tot això ha estat per mèrit de CeroNegativo i Hugo, que ens explicaven les seves opinions sobre la nota de premsa emesa per aquest col·lectiu basc i l'immediat atemptat contra el policia francès a manera de improvisada replica. Això no va tenir res de mèrit.

I per fi arribem al nucli dur de la Setmana Roja. La pinça i la llei electoral. El mèrit és que, com apuntava Sabanés, la revolució roja ha estat de les grosses. I si no que l'hi preguntin a Pedro, a Moscas, a Andrés, a Grândola, a Álvaro, a Luis, a David, a Kabila, a Félix, a Iñaki, a Lidia, a Fernando... (i d'altres vint-i-tants que em deixo enrere).

Fins i tot estem vivint ara un sa debat intern entre els que recolzen "el manifest en defensa dels drets fonamentals d'internet", com a Manolo, i els que no, com Hugo. La setmana entrant donarà per parlar.

I finalment, el mèrit de posar-hi fi i nota "graciosa" a la Setmana Roja és per Hugo (que per
cert, es porta el leninet de la setmana per les seves quatre aportacions) i
Mikel Arana, que posaven en evidència el delicat assumpte de la confusió que es crea en les policies d'uns i altres
països a l'hora d'identificar etarres. En creuar el pirineu, treieu-vos la txapela, encara que no sigueu ni bascos.


En fi, aquí s'acaba la setmana vermella siberiana, no sense abans desitjar bona setmana i adreçar-vos, de la meva part, a aquesta mateixa hora d'aquí set dies, a casa de Grândola.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails