15 de març de 2010

Jo SÍ que defenso aquest govern!

Ja ho he dit més d'una i dues vegades: no sóc un entusiasta d'haver assumit la conselleria d'Interior. Reconec que bona part dels aspectes socials del programa de govern (Acords del Tinell i d'Entesa) no s'han desenvolupat amb la rapidesa i intensitat que haguéssim volgut. No s'ha actuat del tot correctament en determinades qüestions puntuals (manis Bolonya, sequera, nevada...). Determinades conselleries (sanitat, educació) no han estat, en molts moments, exemple de polítiques d'esquerres... Però que voleu que us digui, en uns moments en que el neoliberalisme més radical envaeix occident, jo em sento satisfet del govern del meu país, Catalunya.
Els sectors conservadors del país ens estan atacant sense descans, i per alguna cosa serà. És normal, i fins i tot bo que des de les forces conservadores es digui que aquest govern no té res a veure amb els governs Pujol. No, jo no vull que tornin les polítiques del pujolisme, no vull el neoliberalisme que han defensat Mas, Madí, Pujol (jr)... quan han tingut la possibilitat d'explicar les seves propostes. És legítim voler carregar-se el tripartit d'esquerres i que torni CiU, tan legítim com que molts no vulguem veure, ni en pintura, el retorn de CiU i PP.
Nosaltres no tenim cap mena de vergonya en defensar el govern del que hem format part. És, amb els número a la mà, l'única opció de govern progressista a Catalunya.
Defensem haver quasi duplicat les beques-menjador a les escoles, haver passat les llistes d'espera a la sanitat de 5,3 a 3,8 mesos, que el 97% de la població tingui un CAP a menys de 10 minuts, la Llei de Barris, política d'Habitatge, traspàs rodalies, de la Inspecció de Treball, i un llarguíssim etcètera... Ens creiem aquest govern i el defensarem.


Ens agradaria que els nostres socis de govern, que -de fet- hi tenen més pes que nosaltres, fessin el mateix. Ja durant l'anterior campanya electoral ens vam quedar sols apostant pel tripartit. PSC i ERC no van ser tan clars a l'hora de fer aquesta aposta i no van tancar les portes a pactes diferents. El resultat d'aquelles eleccions hauria de servir d'exemple: pujada dels que defensàvem el govern d'esquerres i baixada dels que van jugar a vàries bandes.

enquesta La Vanguardia: 14/03/2010
No sóc dels que es pren les enquestes electorals de manera seriosa (i menys les de La Vanguardia), però sí que crec que marquen tendències. Potser la patacada electoral ens la foterem nosaltres, però l'enquesta d'ahir de La Vanguardia reitera el que ja van expressar d'altres enquestes: del govern d'Entesa som nosaltres els que millor resistim la pujada de la dreta, per contra PSC i, sobre tot, ERC pateixen una forta baixada.
En política, penso, s'ha de ser creïble. Si durant aquests 7 anys hem format part d'aquest govern i diem que les coses s'han fet prou bé, el normal seria defensar-ho. En uns moments en que l'electorat d'esquerres es pot sentir desmobilitzat el pitjor que podem fer és no sortir a defensar, amb el cap ben alt, les bones accions d'aquest govern (que han existit, i moltes!). Jo no tindré vergonya a dir-ho: em crec aquest govern, i el defensaré. L'alternativa per als catalans d'esquerres seria tornar enrere.

3 comentaris:

àngels ha dit...

Iñaki, ara sóc jo la que et comenta el teu post... La patacada que s'anuncia ens ha de fer reflexionar a fons, com també intento fer veure en el que jo publico sobre les eleccions a França. Tant de bo, a més, es puguès analitzar la credibilitat de cada formació dins les coalicions electorals... segurament hi haurien més sorpreses encara. Una abraçada!

Amei ha dit...

Amic Iñaki.
En els mateixos termes i amb la mateixa crítica que tu, jo també defenso aquest govern.

Carles ha dit...

Només pensar en les consecuències de qualsevol altre combinació de govern: CiU+ERC: Tornar als inicis del pujolisme; PSC+CiU+ERC= Badalona,+ Coloma= sociovergència i ma a la caixa; CiU+PP (+ERC?): Fallida financera i tots a garrotades...

No li veig cap alternativa més, ni intel.ligent ni tan sols asenyada. Per molt que ho digui -des d'una tele pública que està per informar- els matins de la fulla parroquial del Cuní i els seus convidats a café que han salvat Catalunya de l'incomunicació i de l'Endesa Made in Sevilla i Berlusconi.

Tot i que el pes d'EUiA real, com el d'IU, mentre el sistema electoral es basi en el putxerazo i la butifarra latifundista, dependrà dels que es resignen a "lo malo conocido y su voto útil florero".
Veient als veïns fa quasi por!
Salut! Carles.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails