13 de març de 2010

CiU-La Vanguardia contra el PSUC: Tenim antecedents

Ja sé que la situació actual de la coalició ICV-EUiA no té res a veure amb el PSUC de finals dels '70 - inicis dels '80, però repassant la història veiem coses que se semblen molt.
El govern d'Entesa (o segona edició del tripartit) va ser possible gràcies als bons resultats de la coalició ICV-EUiA que, de fet, va ser l'única formació que va pujar en vots (C's al marge). Des d'aquell moment la nostra coalició ha estat objecte de tot tipus d'atacs des de la trinxera política i mediàtica de la dreta.
Donada la meva actual situació de repòs obligat, conseqüència d'un peu enquinçat, he aprofitat per a repassar alguna lectura. He tornat a rellegir un bon llibre sobre la història del PSUC, "Estimat PSUC" de la Carme Cebrián. Reprodueixo aquest fragment referent als espectaculars resultats del PSU en les municipals de 1979 (20% de vots, 34 alcaldies i primera força al Barcelonès, Baix Llobregat o Vallès Occidental):

"El PSUC, tan semblant al partit italià [PCI] per la seva implantació social i electoral, s'havia convertit en un perill que no interessava ningú. Trencava a Catalunya els esquemes del PSOE d'alternativa de govern; competia, amb l'avantatge que li donava la seva trajectòria històrica, amb Convergència per la catalanitat..."
"...En un informe intern de CDC, Jordi Pujol considerava potencialment perillós i no convenient -i, per tant, a evitar- que el PSUC arribés a ser un autèntic protagonista de la política catalana, el principal inspirador d'amplis sectors socials. Per això s'havia de constituir, segons Pujol, una aliança entre els socialistes i els convergents que trenqués d'una vegada el bloc que formen, als ajuntaments, PSUC i PSC-PSOE. Es queixa també que el rellançament de la iniciativa política del PSUC darrerament posa, en part, tota la política catalana sota la seva direcció. L'Antoni Gutiérrez es refereix en el Comitè Central de novembre a un editorial de La Vanguardia que acaba dient: "Catalunya té un problema, que és el PSUC."


No és casual. per tant, l'allau que li està caient a la nostra coalició des de les passades eleccions catalanes (amb l'incendi d'Horta com a últim exponent). El que haurien de vigilar els nostres companys de govern són els cants de sirena convergents: ja els van entonar fa més de 30 anys, i tots sabem qui es va acabar aprofitant durant els 23 llargs anys posteriors...

6 comentaris:

àngels ha dit...

Doncs molt ben vist, Iñali, sols que part del virus de la divisió i del virus neoliberal (en versió de l'e´poca) també ens va contaminar, i encara estem convaleixents, com tu! Espero que milloris ben aviat, per cert, però o es recupera aquell esperit obert, lluitador, gens sectari del PSUC original, o el futur de les esquerres a Catalunya no pinta massa bé. Una abraçada

Iñaki ha dit...

Si Àngels, el PSUC es va contaminar i encara no hem fet net... Però en política ja saps que aquestes malalties que acaben fent embogir els militant i autodestruir-se, són més greus si les espectatives creades no s'acaben complint.
Del llibre trobo molt interessant la idea de que quan el partit de lluita i govern fa determinades renúncies (quant a senyes d'identitat) a canvi de res (no accedir a governar quan semblavem els més preparats i tot feia indicar que així podria ser), tot plegat crea entre part de la militància un negit i confusió que els fa refugiar-se en la simbologia i discutir-se sobre senyes d'identitat.
Que hagués passat si l'any 1980 el PSU hagués governat? Que hagués passat si l'any 1984 el PCC hagués entrat al Parlament? Ja no podem saber-ho, però el que està claríssim és que determinats poders fàctics catalans (Foment de Treball, grup Godó... i els seus representants polítics -CiU-) han traballat i continuen treballant per evitar que l'esquerra transformadora tingui alguna cosa a dir en aquest país.
Una forta abraçada!

àngels ha dit...

Pressuntament, Iñaki, el Pcc no va entrar en el Parlament l'any 1884 per una tupinada. Li van explicar al nostre advocat d'aleshores quelcom de rar sobre "la llei dels números grans" (de fer, "la llei dels gran núneros"), i el pobre Luis Salvadores s'ho vga empessar... però desprès hem sapigut, pressuntament, de font informàtiques internes, pressuntament, qu va haver-hi una tupinada important. Teniem regidors segons els resultats ... i de sobte el sistema informàtic va caure uns minuts llargs. Quan es va restablir el sistema, ja no els teníem... Tot això, naturalment, no es pot demostrar... però lliga tot amb tot... Quina llàstima que ahir no poguessis estar a la presentació del llibre de Dempeus. Era de nou l'esperit del PSUC! Una abraçada,

àngels ha dit...

Perdona, on dic regidors, ja s'estén que vuill dir diputats!

Cefe ha dit...

Estic d'acord amb l'Angels. Crec que ella ho va viure, com molts altres, molt a prop. Però eixò ja es historia. El problema es que tornem a repetir molts errors (càrrega a l'Universitat, declaracions precipitades sobre l'origen de l'incendi d'Horta, ara sobre la neu, i mès coses, sectarisme, prepotencia... Tot va suman i els medis s'aprofitan, els medis de la dreta es clar.On es creuen qu'estan els nostres amics? Patirem.
Ah!!! Jo diria que el company del cartell de la barba es Usano (d'Olot) i no Fortet

Amei ha dit...

El Godó ha sigut aquest set anys l'oasis que ha mantingut viu a CIU en la seva travessia pel dessert.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails