25 de febrer de 2010

Avui Cuba és menys socialista

Ahir ens colpejava la terrible notícia de la mort del presoner cubà Orlando Zapata.
La mort d'una persona que fa vaga de fam sempre és terrible ja que és el resultat d'una mort conscientment decidida amb motiu d'una reivindicació normalment política. Aquest fet, la mort de Zapata, ha tornat a aixecar les veus dels que habitualment condemnen el govern cubà, que parlen d'assassinat d'estat. Personalment, penso que la mort d'una persona que decideix portar una vaga de fam fins a les últimes conseqüències no pot ser considerada mai d'assassinat, és més aviat un suïcidi per causes polítiques.
Condemnaríem la mort per vaga de fam d'un violador o d'un assassí en sèrie que es queixa perquè considera que la seva condemna va ser massa elevada? Hem d'acceptar l'alimentació forçosa, en contra de la seva voluntat, d'un vaguista de fam? Un estat ha de cedir sempre a les pretensions d'un vaguista de fam per por a la seva mort? A totes tres preguntes jo contesto que NO. Per què, doncs, moltes persones de l'àmbit de l'esquerra ens vam posicionar contra els estats d'Espanya i Marroc per les vagues de fam d'Aminatu Haidar o d'Iñaki de Juana? No va ser pel simple fet que fessin vaga de fam, sinó pels motius que els havien empès a prendre aquesta decisió extrema, en el primer cas que no la deixessin retornar al seu país, i en el segon cas que volguessin mantenir a la presó a una persona que ja havia complert la seva condemna. La mort d'aquests dos activistes hagués estat, a banda de terrible, injusta perquè la seva causa era justa.

El cas d'Orlando Zapata el conec menys, de fet, la immensa majoria de persones ens hem assabentat de la seva situació un cop es va produir la seva mort. Sembla clar que no es trobava a la presó amb una condemna tan elevada per haver assassinat ningú, no havia comès cap violació, genocidi, sabotatge... Un estat que condemna a una persona, que no ha comès cap dels delictes relacionats abans, a una pena tan elevada té tota la pinta d'estar castigant alguna cosa més que un delicte normal o una falta administrativa. És més una revenja que no una condemna justa.
La diferència entre els casos d'Aminatu, de Juana o Zapata és que aquest últim ha mort. La crítica als estats que van generar aquests casos ha de ser idèntica perquè, repeteixo, és la causa política la que hem de criticar i no el fet mateix de la vaga de fam.

En el cas cubà reconec que aquesta mort dol més. Els evidents èxits, quan a millora de les condicions de vida de la població, aconseguits per la revolució queden entelats i enfosquits per la manca de llibertats polítiques. Hi haurà qui farà servir aquest fet per a condemnar el sistema polític cubà, jo no. Pensem que Arnaldo Otegi es troba a la presó per motius similars als de Zapata, si iniciés una vaga de fam i la portés fins les últimes conseqüències (tal i com li agradaría a Basagoiti), hauríem de condemnar el sistema (règim) polític espanyol? Crec que no, tot i que hauríem de considerar que la qualitat de la democràcia espanyola no seria massa bona.
Amb un imperi, que practica -recordem-ho- la pena de mort de manera exhaustiva, treballant a molt poca distància per l'enderroc del sistema cubà, és difícil la implantació d'una democràcia plena. Però això no evita que sigui del tot inadmissible que una persona mori de fam defensant una causa justa. Això desprestigia els èxits de la revolució i dóna ales als seus enemics.
Si d'altres vegades he escrit per a explicar i defensar els èxits aconseguits per la revolució, avui és de justícia escriure aquest post per a rebutjar una situació intolerable com l'empresonament de ciutadans per les seves activitats polítiques. Avui Cuba és menys socialista que ahir.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Orlando Zapata tenía antecedentes violentos y su familia era financiada por EEUU
from [laRepublica.es] by Redacción laRepublica.es (J.P)

Orlando Zapata Tamayo, de 42 años, no forma parte de los 75 cubanos a sueldo de EEUU que fueron juzgados en marzo del 2003.

Zapata fue procesado en julio de 1990 por dos delitos de Estafa, Lesiones, Tenencia de Armas Blancas, Alteración del Orden, Daños y resistencia. Durante dicha condena fue sancionado varias veces por desorden en Establecimiento Penitenciario y Desacato.

En el 2001, se vincula a la contrarrevolución, contactado entre otros cubanos a sueldo de EEUU como Oswaldo Payá Sardiñas y Marta Beatriz Roque.

En el 2003, ingresa nuevamente en prisión y a partir de entonces protagoniza varias acciones violentas en ella, agrediendo físicamente a funcionarios penitenciarios. Se negó en reiteradas ocasiones a consumir los alimentos del penal y solo consumía los alimentos que recibía de sus familiares.

Se declaró en huelga de hambre el 18 de diciembre de 2009, negándose a recibir asistencia médica. No obstante, fue trasladado primeramente al Puesto Médico del penal, posteriormente, al Hospital Provincial de la ciudad de Camaguey, y después al Hospital Nacional de Reclusos de La Habana.

Según asegura el informe al que ha tenido acceso La República, en todos los lugares se le realizaron estudios clínicos y se le prestó toda la asistencia médica necesaria, incluida terapia intermedia e intensiva y alimentación voluntaria por vía parenteral (endovenosa) y enteral (mediante levín) y se le garantizaron todos los medicamentos y tratamientos necesarios hasta su fallecimiento, lo cual fue reconocido por su propia madre.

El 3 de febrero, presentó fiebre que desapareció en 24 horas. Posteriormente, se le diagnosticó una neumonía que se trató con los antibióticos y procedimientos más avanzados. Al comprometerse ambos pulmones, fue asistido con respiración artificial hasta su muerte.

Después de su ingreso al establecimiento penitenciario, la madre de Zapata Tamayo, Reyna Luisa Tamayo, se vinculó a actividades de grupos contrarrevolucionarios, por las cuales recibía dinero de organizaciones contrarrevolucionarias que actúan en territorio de Estados Unidos como la Fundación Nacional Cubano Americana.
Original enclosure (jpg_jpg_orlando.jpg)

Jaume ha dit...

Iñaki, també et recomano aquest article que diu algunes veritats enmig de tota la propaganda anticubana que ens estem menjant aquests dies pels mass media

http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article13176

Salut!

Iñaki ha dit...

@Anònim @Jaume: La consabuda etiqueta de "propaganda anticubana" no deu ser aplicable a la meva persona, imagino...
Jo faig, sempre que puc, propaganda pro-cubana. De fet, aquest post, penso, és un exercici de propaganda pro-cubana i pro-revolució. Jo defenso les fites aconseguides per la revolució i la pervivència de la mateixa. Però no per ser acrític davant determinats fets es defensa millor la revolució.
En ple segle XXI, si la revolució no és capaç de tractar d'una altra manera la disidència interna, tot i que estigui financiada per l'imperi, és que no ha evolucionat prou. No accepto que els familiars i seguidors d'aquest ciutadà no poguessin enterrar-ho de manera pública (convertint l'enterrament en una manifestació a l'estil Hamas) i així ho diré, perquè el contrari seria tancar-me els ulls i defensar el que crec que és equivocat.
Si demà Arnaldo Otegui, amb relacions evidents amb el MLNV, es posa en vaga de fam ho denunciaré i si mor encara més. Si demà els EUA assassinen amb una injecció letal un assassí de nens, també ho denunciaré per molt assassí de nens que fos.
Jo defenso la revolució cubana i la seguiré defensant, i crec que criticar determinats aspectes concrets de manca de llibertats individuals afavoreix aquesta defensa. L'aigua, per molt neta i clara que sigui, si no es mou també s'acaba embrutant i podrint...
Salut!

Jaume ha dit...

Evident, Iñaki, no anava per tu l'etiqueta!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails