4 de gener de 2010

Una bona manera d'acabar l'any

Aprofitant aquesta passada setmana de vacances, i que dimarts vam regressar de passar Nadal per terres bidasotarres, dijous, últim dia de l'any, en Ramon i servidor vam anar a acomiadar-ho a un dels millors llocs possibles: la muntanya.
Teníem ganes de tornar a trepitjar neu després de les dues experiències del passat any (aquesta i aquesta), i al igual que aquestes dues sortides el lloc triat va tornar a ser Ulldeter. Donada la poca neu caiguda vam considerar que aquest indret ens garantia poder trobar-la en bon estat.
La idea va ser, com sempre, deixar el cotxe a l'alçada del camí que, des de la carretera que porta a les pistes de Vallter 2000, va al refugi d'Ulldeter (2.220) pel GR-11. Poca neu a les vores de la carretera, i poca també en el tram fins al Refugi, però el que sí que vam trobar va ser glaç.

Vam aprofitar que el refugi era obert per a esmorzar i fer un cafè. Allà ens vam trobar amb alguns excursionistes que passaven el cap d'any i sortien també en direcció el Coll de la Marrana.
A 3/4 d'11 sortíem del refugi direcció el Coll de la Marrana (2.531) i Bastiments (2.881). Poca neu però en molt bones condicions, bastant dura. La pujada fins el coll, com sempre molt dura. A més, vam fer el tram final per la ruta habitual d'estiu, molt més dreta. Al coll ens vam trobar amb una de les parelles que havien sortit des del refugi, faríem la resta de l'excursió plegats.
Recordo com a duríssima la pujada, amb neu, al Gra de Fajol. Doncs la pujada a Bastiments tampoc es quedava enrere, a banda de ser més llarga. Les vistes cap a l'est, magnífiques.

A 3/4 d'1 fèiem cim a Bastiments. Aquest cim ja l'havia fet pel juliol de 2007, pujant pel Pic de la Dona, però a l'hivern el paisatge és totalment diferent.
Amb el bon estat de la neu la baixada semblaria ràpida, tot i que el pendent era molt fort i la neu estava glaçada. Però a mitja baixada em va saltar un grampó i em les vaig veure negres per tornar-me-lo a posar ja que ni tan sols podia seure'm a terra ja que em trobava en una paret de glaç. Sort que tenia en Ramon a prop i va recular per a donar-me un cop de mà.
Després de deixar als improvisats companys d'excursió al refugi, vam arribar al cotxe una mica més tard de 2/4 de 3. Finalment, l'excursió per a acabar l'any es va convertir en una sortida més dura del que esperava: uns 900m de desnivell acumulat amb pendents molt dures. Però l'últim dia de l'any, va ser realment ben aprofitat.

Ressenya gastronòmica
Poques sorpreses, vam anar a tir fix: La fonda de Vilallonga de Ter, que ja varem visitar un parell de vegades més. De primer, canalons. I de segon, pilotilles amb patates. De postre un clàssic, músic amb moscatel. Senzill, bo i a un preu raonable.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails