13 de gener de 2010

13 de gener de 2005

Devien ser al voltant de les 4 de la matinada d'una nit molt freda del mes de gener. Com era habitual des de feia unes quantes setmanes es llevava per anar al lavabo molt sovint. En tornar em va comentar que havia "mollat". Jo mig dormia, li vaig dir que tornés al llit i intentés descansar.
Al cap de 5 minuts tornava a llevar-se. Ara sí que he "mollat" de debò, em va dir. Era veritat.
Per sort no he hagut d'anar a hospitals més que de visita. De pressa vam anar a l'Hospital General de Vic, em provocava respecte i un cert neguit, el cotxe marcava -5º. Les hores van passar, sense dir-nos gaire cosa, mirant-nos. Moltes hores. Finalment va anar al quiròfan, el temps se'm va fer etern.
Vaig sentir un crit, curt i apagat. Deu ser veritat això de l'instint, em vaig aixecar i vaig anar cap a la sortida del quiròfan. Allà estava, amb un gran cap allargat. "Es troba bé, finalment no hem hagut d'intervenir, ha sortit amb fòrceps, lo del cap amb els dies torna a la normalitat". Em vaig quedar dret, parat, sense saber que dir. L'estaven acabant de vestir. El van embolicar amb una manteta i me'l van posar als braços. Me'l vaig quedar mirant amb els ulls molt oberts, finalment vaig aixecar el cap i li vaig demanar a l'infermera: "com es troba la mare?". "Bé, li estan donant punts i trigaran una estoneta, si vols, espereu-la a l'habitació d'espera". Era 1/4 de 6 de la tarda. Portava 12 hores a l'hospital i em va venir una pujada d'adrenalina. Tal i com ens havien dit vam anar a l'habitació d'espera. Ell llepava la manteta mentre el portava en braços. Tenia por que fes un moviment sobtat i em caigués. Vaig seure a una butaca. Durant més de mitja hora ens vam estar mirant, juraria que em somreia. Jo a ell segur que sí.
Als papers constaria que va néixer a les 17:01h. A aquesta hora vaig ser pare per primera vegada. Diuen que quan ets pare el temps passa amb molta velocitat, és veritat. També diuen que quan ets feliç el temps també passa ràpid, també és veritat.
Fa 5 anys em va canviar la vida. Un canvi a infinitament millor, no hi ha dubte, l'alegria de ser pare és insuperable. A mi almenys el temps em passa rapidíssim...

Un parell de setmanes més tard vaig complir el tràmit d'inscriure l'Ekaitz al Registre. Un ciutadà de Vic amb els seus papers en regla. Amb els seus papers en regla...! avui sembla una broma.
D'aquí uns anys li haurem d'explicar que el mateix dia que celebràvem el seu 5è aniversari, els seus pares vam sentir una immensa vergonya dels senyors que governaven la seva ciutat. I tot per compte d'una papers que segons sembla uns ciutadans, tan ciutadans com ell, no tenien en regla i que, a aquells senyors que ens feien sentir vergonya, els hi va servir d'excusa per a negar-les el dret a ser ciutadans. Uns ciutadans que viuen a Vic i que ell, segurament més d'una vegada, es va creuar mentre sortíem a passejar. Pot ser tan complicar viure en un lloc i poder ser ciutadà del mateix?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Primer de tot felicitar-te per ser pare d'aquest noiet tant maco i tant basc, perque per molt de viguetà que sigui aquest nom ve del Pais Basc, oi? I el teu també.

I en segòn lloc, compadir-te pels veïns amb els que de creuar-te cada dia. Sé que estàs lluitant a tort i a dret perque aquesta barrabassada xenòfoba ni tingui lloc, compata emb tot el meu suport.

Elena Alvarez

rafa hortaleza ha dit...

felicidades a tu hijo, el mío también acaba de hacer los 5 :)

una entrada tan emotiva como cargada de realidad.

Iñaki ha dit...

Gracias a los dos por las felicitaciones. Y felicidades a vosotros también, Rafa!

Anònim ha dit...

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Solo/Cornella/suma/aulas/inmigrantes/tienen/Vic/Reus/elpepiespcat/20090719elpcat_8/Tes/

Amb el recolçament d' EUiA de Cornellà que forma part del govern municipal, no sé si em fa més vergonya, fàstic, ràbia...

Grego Delgado
militant d'EUiA, a Cornellà

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails