7 de desembre de 2009

Evo arrasa. Victòria del populisme

Si bé a la premsa escrita es destaca de manera molt asèptica el claríssim triomf d'Evo Morales a les eleccions de Bolívia, ja de bon matí alguna emissora de ràdio ha començat a parlar de triomf del populisme, tornant a fer la comparació amb els clars triomfs electorals del president veneçolà Hugo Chávez.
I que voleu que us digui, aquests mitjans tenen bona part de raó. Les dades constaten que Morales, al igual que Chávez, ha fet servir el populisme per a guanyar-se la simpatia dels seus ciutadans. És molt fàcil guanyar unes eleccions presentant-se amb una mitjana de creixement del PIB durant el seu mandat del 5,2%, la taxa de creixement més alta de 2009 a tot l'hemisferi. Així qualsevol guanya!, amb un govern que en quatre anys fa créixer el país més del que havia crescut els trenta anys anteriors... Pot haver-hi una mesura més populista que aquesta? Doncs sí: augmentar la inversió pública en més de quatre punts de 2005 a 2009, i a sobre, augmentant els subsidis i assistència social per a pobres i avis.
Un populista en tota regla! que no només fa créixer el país, sinó que no li fa vergonya guanyar-se els vots dels seus ciutadans treient-los de la misèria. Però el pitjor de tot bé ara: com a aconseguit aquest resultats econòmics l'Evo Morales?
Segons el Centre per a la Investigació Política i Econòmica (CEPR, en anglès), Bolívia ha aconseguit aquest creixement econòmic a pesar de la crisi, la disminució de la inversió estrangera i la suspensió de l'ATPDEA (programa de preferències aranzelàries amb els Estats Units). Com han tret, doncs, aquests resultats? Segons l'informe de la CEPR, "l'economia sota el govern Morales", la major part d'aquest creixement prové de l'augment d'ingressos per a hidrocarburs, la renacionalització de la indústria i els augments de preus.
Osti! El creixement econòmic de Bolívia i, sobre tot, la positiva repercussió que ha tingut sobre la vida dels menys afavorits, ha vingut derivada de la nacionalització de les indústries del país, històricament en mans privades i estrangeres.
I aquest si que és un exemple nítid de populisme. El mateix exemple del que va ser acusat Chávez: explotar els recursos propis del país per a donar educació, sanitat i, sobre tot, menjar als pobres. I és clar, els pobres els hi acaben votant...

I així, no és d'estranyar que es vulguin treure de sobre a Morales igual que van intentar amb Chávez. El president d'un país del tercer món que és capaç de generar creixement amb la nacionalització dels recursos del seu país i després fer servir aquest creixement per a distribuir-ho entre les classes mitges i baixes, és un populista a exterminar. Ja posarem a darrera un Micheletti qualsevol que torni a restablir l'orde primermundista.

7 comentaris:

àngels ha dit...

Hola, Iñaki, aquest cap de setmana, si senties les ràdios i teles "oficials" donaven a entendre que ho tenia ben magre l'Evo Morales per guanyar... les ganes! Ara s'han de menjar les seves paraules.. Una abraçada, company, que vivim temps que qualsevol victòria ens ha de donar molta força per aguntar la resta que ens cau a sobre!

RGAlmazán ha dit...

Iñaki, me había asustado, al leer las tres primeras líneas pensé que iba en serio, y rápido me he dado cuenta de la ironía.
Me alegro mucho, y desde luego la batalla con los medios poderosos, por ejemplo PRISA, sólo hay una manera de ganarla, y es en las urnas y de forma clara y limpia como ha hecho Evo. Bien por Evo, bien por Bolivia.

Salud y República

Javi ha dit...

Estuve en Leganés a mediados de septiembre en el acto con Evo Morales y me llevé una super grata imagen de cómo está organizado el rollo de apoyo a la revolución en Bolivia, al menos en Madrid. Hubo miles de personas viéndole y, lo que es más importante, la mayoría eran latinoamericanos (bolivianos en concreto había mogollón).

Se nota que hay peña trabajando en ello en Madrid, tanto compas de izquierda españoles (vi aquel día del acto por Carabanchel un coche con dos compañeros de IU dentro, anunciando el acto por megáfonos), como bolivianos.

Y los resultados en las elecciones parece que responden al buen trabajo, porque aquí en España, el compañero Evo también ha ganado.

rafa hortaleza ha dit...

juer Iñaki, como está en catalán le he tenido que leer despacito para entender la ironía.

Tendrías que ver lo que escucho en mi trabajo sobre Chavez y Evo Morales: locos, iluminados, dictadores, populistas...

Que les den...

¡bien por Bolivia!

Iñaki ha dit...

@àngels: sí, dóna gust celebrar de tant en tant alguna victòria...
@rafa: tienes razón, a esta gente hay que cerrarle la boca con votos en las urnas. Pero no las tengo todas conmigo, los poderosos no aceptarán esto así como así...
@javi: la victoria del MAS en Madrid (y también en Barcelona) es un elemento simbólico pero importantísimo. Y me refiero sobre todo a PRISA, Repsol...
@rafa: coño Rafa, que me parece que ya te había dicho que tengo un traductor de google bien visible. Utilízalo que sinó los de google me retirarán la suntuosa subvención que recibo... Además, no está el horno para interpretaciones equivocadas (al menos en iloveiu...)

rafa hortaleza ha dit...

... es que me gusta leer en catalán Iñaki, aunque cueste un poco más. :-)

Anònim ha dit...

Cacerolada por la República durante el discurso de navidad del rey, en todos los balcones del país. Propongo añadir silbatos, petardos y similares. PÁSALO. http://www.publico.es/espana/277283/cacerolada/discurso/navidad/rey/republica

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails