9 de setembre de 2009

Vall de Boí i Besiberri Sud (I). Pujada per Caldes de Boí


Tal i com anunciava la passada setmana en aquesta bitàcora, enguany el grupet d'excursionistes que, amb el temps, hem anat formant una colla d'amics de Sant Feliu Sasserra i Vic s'havia plantejat com a objectiu de la II sortida que fèiem de cap de setmana sencer (la primera va ser pel juny de l'any passat a l'Aneto) la pujada al Besiberri Sud (3.017m).
Com si la pujada no fos prou dura, el nostre sherpa particular, Ramon, ens va preparar una ruta diferent que va dificultar l'excursió, però que ens va permetre gaudir de les dues rutes habituals per fer aquesta muntanya. La idea era pujar des de Caldes de Boí i baixar pel cantó del túnel de Vielha.

Erill la Vall

Vam agafar el campament base a l'Hostal l'Aüt al petit poble d'Erill la Vall, a la mateixa Vall de Boí. Vam marxar divendres, en plegar de la feina. De Vic jo sol, però havíem quedat amb els 5 santfeliuencs que venien (Ramon, Marta, Joan, Tina i Jordi) a la sortida de l'Eix d'Avinyó, allà ens vam repartir als cotxes. Per pujar a la Vall de Boí vam triar la ruta més còmoda: eix fins a Cervera i N-II fins a Lleida, on ens vam desviar per agafar la N-230 direcció Alfarràs, Benabarre i el Pont de Suert. Com fem habitualment quan pugem per aquesta zona, vam parar a fer la cervesa a un bar de carretera a Castillonroy (entre Alfarràs i Baélls).
Un cop passat el Pont de Suert, vam haver de deixar en Joan i en Jordi al desviament que porta a la Vall de Boí. Ells vam haver d'arribar a Erill fent dit, la resta havíem d'anar a deixar un cotxe a la boca sud del túnel de Vielha (prop del refugi de Conangles), ja que els punts d'inici i final de l'excursió estaven molt allunyats. Com que el meu pot portar fins a 7 persones, el vam deixar i vam tornar a l'hostal els altres 4 amb en Ramon. En Jordi i en Joan no van haver d'esperar gaire perquè els portessin fins a Erill.
L'hostal l'Aüt estava molt bé, a tocar (25m) de l'església romànica de Santa Eulàlia d'Erill. Les habitacions correctes i el sopar (teníem mitja pensió) també. Ens vam instal·lar, vam sopar i, tot i la fresca, vam tenir temps encara de sortir a donar un vol.

Dissabte ens vam llevar a les 6h. A l'hostal ens havien deixat uns termos amb cafè, fruita i pastes. A 2/4 de 7 agafàvem el cotxe cap a Caldes.


Passaven poc més de 5 minuts de les 7 i començàvem a caminar, la temperatura fresca i encara bastant foscor. Sortíem de poc més de 1.500m i ràpidament vam començar a guanyar desnivell. Seguint l'anomenat Barranc de Llubriqueto vam arribar al Pla de la Cabana (2.001m). Aquí vam fer una petita parada i travessant el riu vam deixar enrere les darreres zones arbrades i verdes que veuríem en una bona estona. Iniciàvem novament la pujada cap els estanys de Gémena, a sobre de l'Estany Gémena de Dalt (a uns 2.350m) vam fer una parada per esmorzar.

El camí continuava pujant direcció nord, ara cap els Estanys Gelats (2.522m). Vam trobar una bifurcació i vam agafar el camí més complicat. El més senzill baixava una mica per després anar bordejant un dels estanys i enfilar-se direcció el Coll Avellaner (2.885m); el que vam agafar nosaltres deixava els estanys a baix i s'enfilava de manera continuada pel mig de rocs que s'havien d'anar saltant. Molt més pesat.


Un cop passada aquesta part, va començar la pujada definitiva al Coll Avellaner, que separa el Pic Avellaner (2.983m) del Besiberri Sud (3.017m). La pujada, molt recta, s'ha d'agafar per la part esquerra. D'aquesta manera s'evita pujar per la tartera-canal del mig que sempre és més complicat. Aquí, cadascú va pujar com va poder, seguint fites i amb el Coll a l'horitzó. Un petit desvio que vam agafar la Marta i jo per l'esquerra per evitar una gran roca (els altres el van agafar per la dreta), ens va permetre tenir la primera gran visió de l'Aneto (3.404m), amb poca neu i a tocar. La pujada no s'acabava, però l'entrenament de la setmana anterior va ser bo i vam poder superar el gran desnivell sense grans patiments.
Vam fer una parada al Coll Avellaner (2.885m), i de seguit vam enfilar la paret de roques que ens separava del Besiberri Sud. Al cim arribàvem a les 13h, 6 després d'haver sortit. Les vistes espectaculars: a l'oest (a darrera del Pic Avellaner) destacaven els massís de l'Aneto i la zona del Valhiverna; a l'est, i lluny, el Mont-roig (2.847m) que vam fer l'agost, el Comapedrosa (2.942m) que vam fer la setmana passada i la Pica d'Estats (3.143m); al sud i separat per una petita cresta, el Comaloforno (3.033m); i al nord, el Besiberri del Mig (2.977m) i el Besiberri Nord (3.015m). Fenomenal.




2 comentaris:

Lejarza ha dit...

Saludos:
Besiberri, es un nombre vasco, se ve que en la "Era de las Cavernas" los vascos ya poblabamos el Prepirineo y el Pirineo "catalán",la Catalunya Vella, hasta Sant Pere de Roses, Emporión más o menos..., luego debierón venir los del "progreso", "Griegos y Fenicios", hay cientos de nombres en "Catalunyaberri".
Si se enterán los de la "izquierda Abertzale" lo incluyén en lo de la Liberación Nacional, y os dejan como mucho la Catalunya Nova (Barcelona y Tarragona) ó sea la parte Africana de la Iberia.
Lo peor lo de la "banderita con la estrellita".
Gracies Joan

Anònim ha dit...

a mi el que em sembla és que ets un maleducat.
i et diria que te'n vagis exactament a la merda.
bona tarda i salut!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails