1 de setembre de 2009

Comapedrosa, un mur

El cap de setmana vinent tenim preparada una sortida muntanyenca a la Vall de Boí. L'objectiu marcat és pujar el Besiberri Sud (3.017m), un pedregar considerable. Molta gent fa la pujada partida en dos dies, però nosaltres que som més xulos que ningú la farem en una jornada.
Donat el que ens espera, vam decidir fer un "entreno" de nivell per tal de calibrar forces. No sé si el que vam fer va ser calibrar forces o bé gastar-les (en el meu cas, això segur). El cas és que vam triar per prendre contacte amb l'alta (i dura) muntanya el Comapedrosa (2.942m), la muntanya més alta d'Andorra.
Em van fallar les dues companyes osonenques amb les que havia de fer el trajecte fins a trobar-nos amb els santfeliuencs al punt habitual quan pugem per l'eix del Llobregat, la sortida de Prats-Gironella, així doncs, a les 5h del matí (potser seria millor dir, matinada) vaig marxar sol cap a trobar-me amb els 5 santfeliuencs que venien pel Lluçanès. Ramon va passar al meu cotxe i vam continuar direcció Andorra, primer La Massana i després Arinsal, punt de partida. A 3/4 de 8 ja teníem les botes calçades i iniciàvem la marxa.

Sortíem de 1.570m i havíem de caminar poc més de 6km per a fer el cim a 2.942. Això suposava fer prop de 1.400m de desnivell en molt poca distància, i aviat vam comprovar què suposaria això. No portava caminant ni mitja hora i vaig trencar un dels bastons, això també m'ho trobaria més tard...
El camí transcorria en un principi, seguint el GR-11, entre zones d'arbres i rierols, tot i així el desnivell era molt fort i evident. Quan vam parar per a esmorzar, a l'alçada del refugi de Comapedrosa, portava ja molt cansament acumulat a sobre. En part per la manca de forma física (l'estiu de poca activitat muntanyenca es va fer notar) i en part perquè, com qui no vol la cosa, ja havíem fet un desnivell de prop de 700m (2.223m). L'esmorzar se'm va posar bé i vaig recuperar forces. Des d'on vam esmorzar la vista de la vall era fabulosa, quasi idíl·lica, la muntanya de roca vermellosa que ens esperava a darrera, no. Vam travessar la vall i vam començar a enfilar-nos per la zona rocosa seguint encara el GR-11. En poca estona ja havíem fet 400m més de desnivell, em trobava prou bé i ens vam aturar un moment a l'alçada de les Basses d'Estany Negre (2.600m).

Part final de la pujada

Aquí és on s'ha de deixar el GR-11 i, seguint unes marques grogues, comença la pujada final. Pura roca. La pujada duríssima, igual que durant tot el camí, però a mi m'ho va semblar més. Les forces em van anar abandonant i vaig començar a quedar-me enrere.
En arribar a un pic, semblava que la cosa anava a millor, però era l'inici d'una carena que ens portava a la pujada final al Comapedrosa (2.942m). Em vaig haver d'aturar un parell de minuts per menjar fruits secs i beure aigua. Les cames tremolaven, i només la visió dels companys, ja al cim, em va fer agafar més forces per a recórrer els darrers 50m de desnivell.

Al cim, amb la Pica d'Estats a darrera

Les vistes des del cim recompensaven l'esforç. La Pica d'Estats (3.143m) es veia ben a prop, i el Monteixo (2.905m) semblava que el podíem pujar d'un salt. Més lluny, l'Aneto (3.404) amb molt poca neu i el sector dels Besiberris, que visitarem dissabte.
La idea era fer la ruta circular i entrenar, així que la baixada vam fer-la per un lloc diferent. Si l'objectiu era trobar rocs, com trobarem al Besiberri, rocs no ens van faltar. Vam iniciar la baixada per una cresta direcció nord-oest, en poc temps, ens trobàvem al peu del Pic de Baiau (2.866m). En Ramon, la Marta, en Joan i el Joan petit (14 anys) el van pujar (uns 150m més de desnivell), l'Antonio i jo ens vam quedar descansant.

Inici de la baixada per la Collada del Forat dels Malhiverns

Vam fer bé. A partir d'aquí, la baixada per la Collada del Forat dels Malhiverns va ser tremenda. Tarteres interminables de rocs de totes les mides. Els peus i les cames feien bastant mal i 3 hores més tard, quan vam arribar al refugi del Pla de l'Estany i vam treure la carmanyola per a dinar, el plaer var ser immens.
Des d'aquí ens quedaria una horeta per arribar a Arinsal, per un camí boscós i, tot i el gran desnivell que encara ens restava, més plàcid.
En total, 1.500m de desnivell acumulat i gairebé 10h d'excursió. Avui encara em fan mal les cames...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails