8 de juny de 2009

Anàlisi de les europees: Catalunya, Espanya, Europa

Ahir, a les 20h, quan van tancar els col·legis, la sensació va ser estranya. No teníem referències d’enquestes a peu d’urna. A 2/4 de 10 cap resultat en base a escrutini, havíem d’esperar a les 22h. A aquesta hora, amb un escrutini de més del 88% vaig poder deixar anar l’aire: havíem salvat els mobles.

El resultat d’ahir no és un gran resultat, ni tan sols bo. Però tampoc és dolent, i això amb els temps que corren, ja és molt.

Els resultats tenen moltes llums i ombres. Intentaré exposar els aspectes negatius i positius que veig d’una manera endreçada:

Aspectes negatius:

  • Abstenció. El pasotisme de la ciutadania és evident. Però el fet que a les europees creixi de manera considerable hauria de fer pensar als dirigents que ens volen imposar el seu model de construcció europea, que alguna cosa no estaran fent bé. La major participació en temes europeus s’ha donat a determinats països (França, Holanda...) per a oposar-se a aquest model imposat.
  • Creixement de la dreta. El lema de la coalició ICV-EUiA era “Crisi de dretes. Solucions d’esquerres”. La realitat ha demostrat que: “Crisi de dretes, desmobilització d’esquerres, triomf de dretes...”. No som capaços de mobilitzar el nostre electorat potencial!
  • Catalunya. Els resultats a Catalunya són dolents. L’abstenció ha pujat, i crec que seria absurd negar que ens ha afectat especialment a nosaltres (juntament, potser, amb ERC). La idea llençada de que el segon eurodiputat podia perillar a causa de la crisi que arrossega IU és del tot falsa. A Catalunya hem perdut 32.782 vots, a la resta de l’estat 26.646. O sigui, només a Catalunya hem perdut més de la meitat dels vots de tot l’estat. Alguna cosa deu tenir a veure la nostra pròpia gestió. Negar aquesta evidència, després dels darrers resultats (municipals i espanyoles), no ens ajudarà a millorar. A continuació, deixo aquest quadre amb els resultats de la coalició a totes les CC.AA.

Comunitat

vots ’09

vots ’04

diferència

% ’09

% ’04

% diferència

ARAGÓ

16.444

14.740

1.704

3,52

3,06

0,46

CAST LA MANXA

23.729

19.922

3.807

3,00

2,65

0,35

ILLES BALEARS

6.720

6.167

553

2,62

2,36

0,26

ANDALUSIA

136.330

125.303

11.027

5,23

5,05

0,18

MÚRCIA

13.903

13.164

739

2,98

2,85

0,13

EXTREMADURA

11.461

11.136

325

2,55

2,55

0,00

CASTELLA LLEÓ

25.511

27.311

-1.800

2,35

2,41

-0,06

GALÍCIA

14.700

17.626

-2.926

1,35

1,53

-0,18

RIOJA

2.225

2.612

-387

1,87

2,07

-0,20

CANÀRIES

9.569

9.863

-294

1,59

1,84

-0,25

CANTÀBRIA

4.902

6.291

-1.389

2,00

2,54

-0,54

PAÍS VALENCIÀ

52.108

58.253

-6.145

2,78

3,33

-0,55

ASTÚRIES

23.993

27.834

-3.841

5,74

6,30

-0,56

MADRID

103.008

112.780

-9.772

4,53

5,13

-0,60

NAVARRA

6.719

8.539

-1.820

3,35

4,27

-0,92

CATALUNYA

119.089

151.871

-32.782

6,09

7,17

-1,08

EUSKADI

13.121

29.461

-16.340

1,81

4,17

-2,36


  • Estat. IU no remunta a determinades CC.AA. Són llocs (Rioja, Galícia, Canàries...) de no molt pes en quan a nombre de votants, però que hem de recuperar si realment volem enfortir el projecte federal. Més preocupant és el tema d’Euskadi, on no aixequem el cap, tot i que pot servir d’atenuant la gran campanya que el govern espanyol ha fet a Iniciativa Internacionalista. També preocupa Madrid, on irrompeix amb molta força UPyD. Si aquest projecte es consolida, es pot dificultar la recuperació d’IU en aquesta comunitat tan important.
  • UpyD. Ens ha agafat vots, estic convençut. No crec que tant pel tema del nacionalisme espanyol, sinó més aviat perquè (tot i que crec que només és façana) representen per a molta gent una altra manera de fer política. A nosaltres ens veuen com a un partit més clàssic i ells apareixen com a una “cosa nova”. Cal fer una REFUNDACIÓ de debò!
  • Els candidats. Enllaço amb el final del punt anterior, crec que no representaven una veritable renovació. Realment, trobava candidats millors baixant més avall de la llista, que als primers llocs de la mateixa...
  • Europa. Mals resultats a Itàlia (3.3%) o Àustria (0,6%). El cas italià és significatiu, crec que també necessiten la seva “refundació” en l’organitzatiu.

Aspectes positius:

  • IU continua sent el principal referent de l’esquerra transformadora roja i verda a l’estat. Ni el considerable creixement d’opcions con el PCPE (del 0.03% al 0.10%) o POSI (del 0.05% al 0.08%); ni la irrupció de l’opció que havia de venir a salvar l’esquerra, seguint l’exemple de Besançenot a França, IA (amb un pírric 0.16%); o el creixement dels verds, que tot i així és queden molt lluny de ser una opció alternativa, amb el 0.56%; posen en dubte l’hegemonia d’IU a l’estat, i d’ICV-EUiA a Catalunya, dins del món de l’esquerra alternativa. Això sí, haurem de mirar com fem “tornar a casa” aquest milers de vots que són tan importants.
  • IU baixa, però mantenim el “tipo”. No eren unes eleccions fàcils. UPyD ve pujant amb molta força (2.87%), i a Iniciativa Internacionalista (1.12%) se li ha fet la campanya des del govern espanyol. A més, s’han de sumar les altres opcions d’esquerres, principalment IA. Per cert, algú sap on para l’Isaura Navarro? Els seus amics del Bloc (coaligats amb CiU) han obtingut el 0.98%. Tot i així, mantenim els dos eurodiputats, que la majoria d’enquestes ens negaven, i “només” perdem 4 dècimes percentuals.
  • Tot i les dificultats assenyalades als punts anteriors, IU dóna senyals de recuperació en llocs important com Aragó o Castella La Manxa. Especial menció a Andalusia que, com tots sabem, tant important és electoralment per IU.
  • UPyD. Venien a menjar-se el món (ells i les enquestes deien que podien obtenir fins a 4 eurodiputats i s’han quedat amb 1, i sense arribar al 3% de vot en unes eleccions amb molta abstenció.
  • Europa. Deixant de banda resultats molt bons a llocs on darrerament ja ho eren: Grècia (8.34% el KKE i 4.69% Synaspismos), Xipre (34.9% l’AKEL) o Txèquia (14.2% el KSCM); s’han de tenir com a referència alguns països del nostre entorn on s’està demostrant que el nostre espai és recuperable si es treballa correctament: Portugal amb més d’un 21% de vot! (10.73% Bloco de Esquerda i 10.66% la coalició on hi havia el PCP), Alemanya, on els nostres companys de Die Linke (7.5%) continuen el seu avenç; i, molt especialment França, on després de les darreres presidencials semblava que el PCF tenia els dies comptats i acabaria desapareixent engolit pel NPA (referent d’IA) de Besançenot, i que en aquestes europees ha “ressuscitat” amb un impressionant 6.3% (NPA 4.8%).

Conclusió:

Si analitzem detingudament els resultats, podem comprovar que l’espai que representem existeix. La realitat política de Portugal, França o Alemanya no és tan diferent de la nostra, només hem de saber com afrontar-la. Cal una veritable refundació que ens apropi a un moviment alternatiu allunyat de la burocràcia i les velles, i no bones, maneres de fer política. Cal renovació!

I aquesta renovació cal fer-la ja. No podem esperar més. Encara no ha arribat ningú que ocupi l’espai que estem cedint de manera absurda, ni pel cantó verd, ni per l’esquerrà. Si arribés aquesta opció, tindrem més problemes per a recuperar el terreny perdut.

A Catalunya s’ha de fer una anàlisi diferent. Jo només apunto una possible línia a l’hora de fer aquesta anàlisi: si anem dient que les polítiques de PSOE i PSC s’estan girant cada vegada més a la dreta, mereix la pena el desgast electoral que estem patint pels rèdits programàtics que podem obtenir per estar al govern? Sincerament, no sabria si dir que sí o que no, però és que realment no ho sé.


6 comentaris:

rafa hortaleza ha dit...

acertado análisis con el que coincido en casi todo quizá con algún matiz. Te emplazo a que leas el mío en blog cuando lo publique. Un abrazo.

Jesús ha dit...

Company Iñaki, coincideixo molt amb tu. El nostre espai hi és, certament.

A Catalunya, s'ha de dir, tenim un tema addicional que és la coalició ICV-EUiA. A aquestes alçades, essent EUiA un "apèndix" més o menys molest per a ICV, partit que ha engreixat gràcies en part a nosaltres, què ens queda? Que ens fotin la "patada"?

Salut.

Carles ha dit...

Amic Iñaki, si fas els numeros de la Rosa i el que ha perdut el PSOE veurás que són una mica inferiors però relacionats, és a dir, bona part del ps que han votat ho han fet a la Díez.
Dubto que algú pogui fer des d'IU un salt tan beneit. Pel demés, d'oc. Carles.

Rut ha dit...

Ei Iñaki! Tot i que coincideixo en algunes coses que dius, no acabo d'estar d'acord amb l'anàlisi que fas dels números ni amb la conclusió (és cert que escèptica) sobre els acords amb el PSC.

Molt ràpid perquè no tinc massa temps però 2 coses. Respecte els números, si bé és cert que en termes absoluts s'han perdut més vots a Catalunya que a la resta, cal tenir en compte que a Catalunya també hi ha hagut més abstenció que a la resta i que es passa d'un 7% a un 6%; és clar a la resta de l'Estat no es perd "tant" però és que perdre un 0,5% quan tenies un 1%... com és el cas de Melilla... A més, s'ha de tenir en compte el context en el qual ens trobem ara i el que ens trobàvem a les últimes europees (ara és molt complexe, aleshores ho teníem tot de cara, per anar ràpid).

Respecte els acords amb el PSC, només una cosa. Ser oposició és més còmode i menys contradictori que ser govern però governar ens dona l'oportunitat de ser útils! (També per anar ràpid).

Ens veiem al Consell, una abraçada!

francesc matas salla ha dit...

Iñaki, Si em permets inclouré la teva anàlisi junt a les reflexions que estem obrin. Els lemes de les dues campanyes eren bons, fins i tot més potent el "solucions d'esquerres". A un bon lema com aquest li manca coherència política pràctica. Com podem evitar relacionar la davallada en vots important amb el què fem allà on se'ns veu més? El què fem al sindicat, a l'AVV, al centre d'estudi, al Parlament, al govern. A l'hora de cercar explicacions hem de començar per les polítiques què es fan, les què no es fan, i les que en som comparses tot i que no ens siguin del nostre grat.

Iñaki ha dit...

@Rafa: Todavía espero tu análisis... Ya sabes que coinciendo o no siempre me resulta muy interesante

@Jesús: Ens queda enfortir (engreixar) EUiA, molts ho estem intentant. Que et fotin una patada sol dependre més del que posa el peu que de qui posa el cul. En aquest cas, m'estimo més ser qui posa el cul. Allà cadascú amb els seus fets...

@Carles: Ho sento, no crec en els trasvassaments directes (ni d'aigua, ni de vots). UPyD ha crescut molt als barris 'pijos' del PP de Madrid. Segurament el PP ha mantingut vot a d'altres zones i l'esquerra... l'esquerra a casa, mirant 'España Directo' a la TV

@Rut: Escèptic en quan a les mesures a adoptar, realista en quan als fets: la nostra base social s'està desmobilitzant a marxes forçades. Sí, a Catalunya s'ha de tenir en compte l'augment de l'abstenció, però, quina base social-electoral l'alimenta?
Al 2004 Ezker Batua va superar el 8% dels vots (elec. generals), ara té menys del 2%. Ha hagut una gestió institucional millor que la d'EB? No, les polítiques més d'esquerres les han fetes ells, però també és veritat que van començar a aparèixer senyals d'alarma (electoral) i no van fer-hi cas... La gestió és molt important, però de vegades s'arrosseguen càrregues molt pesades dels socis de govern que desmobilitzen la base electoral tot i la bona gestió.
Nosaltres no podem permetre un govern de gent tan perillosa com Tremosa, Mas o Madí, aquí jo estic 100% d'acord. EB tampoc no podia obrir el pas a gent de la calanya de Fatxi López, Basagoiti o Quiroga. Però ull!!! Ara EB està a l'oposició, Fatxi i el PP governant, i el que és pitjor, EB amb una base electoral trencada.
Molt, molt complicat els equilibris que haurem de fer...Reitero, jo no sé quina ha de ser la solució per a resoldre aquesta equació: barrar el pas a la dreta / acceptar les contradiccions del govern / no perdre base electoral / que la dreta no acabi governant i nosaltres a l'oposició i sense base electoral... Mooooolt complicat!

@Francesc: Aquest bloc és públic. L'avantatja dels blocs és que no hi ha intermediaris ni males interpretacions... Qui passi, pot agafar el que vulgui (amb bones intencions, eh!)
Insisteixo en el que comentava a la Rut. EUiA, i també diria la coalició no ho estem fent malament (de fet EUiA a l'àmbit social ho fa molt bé). El problema està en les disfuncions que crea estar al govern. La nostra base es desmotiva i costa re-mobilitzar-los. Ara veig senyals d'alarma (electoral) i cal fer alguna cosa, però tampoc tinc clar el què...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails