7 d’abril de 2009

I per què no et calles tu, Montse?

Montserrat Tura afegeix més llenya al foc. Es veu que no li han agradat les declaracions del conseller d'Interior, Joan Saura, demanant més "objectivitat a TV3 en el tractament de les càrregues policials contra els anti-Bolonya.
No entraré a examinar les declaracions de Saura (jo no les hagués fetes), però tots sabem com es tracten determinats temes ara (Carmel, sequera, mossos...), i com es tractaven abans. Tampoc podem obviar les maneres de fer de determinats personatges de les tertúlies matinals a "la nostra"... 

Bé. Deixaré també de banda les consideracions que es podrien fer sobre la corresponsabilitat entre companys de govern, consellers tots dos, i sobre l’oportunitat de fer aquest tipus de declaracions. 
El que no se li pot escapar a ningú és que la senyora Tura va ser la responsable que va precedir Saura al davant de la Conselleria d’Interior. Ja des de bon inici va ser una de les primeres veus que es van aixecar en contra del nomenament de Saura com a conseller d’interior. Imagino que en la seva oposició hi havia una barreja de motius molt diversos. Un, la pèrdua de la seva joguina personal, que sembla ser, li agradava molt. És legítim que es considerés la persona més adequada pel càrrec, però a fi de comptes, la decisió de substituir-la la va prendre una persona del seu partit. Per les declaracions que ha anat fent, també sembla bastant influenciada per la teoria de la dreta respecte a la incompatibilitat de defensar unes idees d’esquerres i fer-se càrrec de les competències policials. Jo soc contrari, al igual que Cayo Lara, per raó de ser els més petits dins del govern (i per tant, els que menys força tenim per canviar d’altres polítiques). Però oposar-se pel fet que la seguretat no pugui estar controlada per forces transformadores em sembla d’un reaccionarisme terrible. 
La consellera Tura ha criticat, sempre que ha pogut, les decisions sobre els mossos preses per l'actual conseller d’interior. Li va molestar que es sancionés els mossos involucrats en actuacions relacionades amb els maltractaments, no li van agradar les càmeres a les comissaries... I ara, el fet de prendre mesures davant uns fets a totes llums anormals i desproporcionats. 

A mi persones com la consellera Tura em preocupen. Em preocupa que no es vulguin prendre mesures recomanades per organismes de defensa dels drets humans, em preocupa que es continuï defensant uns policies (per l’únic fet de ser policies) quan ja s’han provat les seves actuacions contràries a la llei. I em preocupa per ser qui és qui fa aquestes declaracions. 
Jo no sé si el model en que es va fixar a l’hora de dirigir la policia és la dels seus companys de partit Barrionuevo, Corcuera o Vera, però donat els antecedents en tot el que es refereix a maltractaments, negatives a adoptar mesures de respecte dels drets dels detinguts, etc, etc, penso que més li valdria estar calladeta. Està més que demostrat que les polítiques que més afavoreixen el prestigi i la seguretat de la policia (davant, per exemple, de denúncies falses) és la basada en l’escrupolós respecte a la llei i als drets de les persones. 

S’han de separar les pomes podrides, les menys, de les sanes. S’ha de ser transparent. Els temps en que, tot i les evidències, es continuava defensant els policies maltractadors i, ascendint a general a comandaments torturadors, han passat a la història. I segurament, si aquelles policies haguessin estat dirigides per persones com Saura, probablement mai haguessin format part de la història, de la història més negra de la democràcia espanyola.

3 comentaris:

Carles ha dit...

La senyora Tura navega entre el complex de Fedra i la pura enveja, doncs ens va deixar el que hi ha, i cada taca que surt l'esquitxa.
Ara, repartir de valent, amb professionalitat i sense rancúnies de ningú, els CRS gals a Strasbourg i a Corsega el diumenge, tot i que ells van rebre també més que aquí.
Sort que hi ha sequera i plou! Salut! Carles.

àngels ha dit...

Hola, Iñaki, avui quan he vist les esgarrifoses imatges de Londres amb el kiosker mort he pensat que podia haver passat a Barcelona! Seran animals! I sobre el que dius... sí, la senyora Tura va cedir el lloc, però va deixar el senyor Delort ben instal.lat... i ara encara més!

Anònim ha dit...

La Sra. Tura ja criticava Saura l'endemà del nomenament, quan el Conseller no havia tingut temps per res. Té "contents" als funcionaris de presons, i molts mossos diuen que quan era Consellera es limitava a fer-se fotos i declaracions grandiloqüents,però res més. Tot aparador.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails