4 de febrer de 2009

És aquesta crisi culpa del sector bancari?

Estic indignat, realment molt indignat.
ZP i els seus ministres de la ineptitud tornen a fer servir la tàctica de l'escaqueig davant un problema que és seu, principalment seu.
Responent la pregunta que encapçala l'entrada, són els bancs i caixes responsables de la crisi? Si, indubtablement. Però la seva responsabilitat no és única, ni la més greu: consisteix en la seva ceguesa a l'hora de minimitzar els riscos del més que evident sobre-endeutament de les famílies. Els bancs es van apujar al carro de l'economia especulativa basada en el totxo: tipus d'interès baixos que oferien quotes de préstecs baixes, confiança en que l'habitatge era un bé que no es depreciava mai i que per tant sempre es podria tornar a vendre amb plusvàlues (tant pel client, com pel banc) i sense que ningú assumís el risc d'operacions fallides.
Aquest sobre-endeutament de les famílies, afegit a la depreciació del bé objecte d'especulació (l'habitatge), és un dels elements d'aquesta crisi. L'altre, més exclusiu de Catalunya i l'estat, és l'atur. Les dades d'atur d'ahir són esgarrifoses, i el ministre Corbacho, que negava que el nombre d'aturats arribés als 4 milions, ahir va reconèixer-ho sense ni tan sols despentinar-se. Ah! amb aquesta taxa d'atur no es poden contractar immigrants. Corbacho tira dels seus caps de turc habituals...

Deia que ZP, Corbacho i companyia volen escaquejar-se de la seva, més que evident, responsabilitat en l'actual crisi, posant de parapet bancs i caixes. És indignant, fins i tot el principal partit de l'oposició i l'opinió pública els acompanyen en aquest clam.
La culpa és dels bancs que no donen crèdits a les famílies. Però crèdits exactament per a què? Em sembla inaudit que es vulgui solucionar el problema del sobre-endeutament de les famílies endeutant-les encara més, perquè fins on jo entenc, els crèdits s'han de retornar i per tant són deutes. Si hi ha persones a les que els bancs no donen crèdits deu ser perquè no els poden retornar (recordem que un banc és una entitat privada i no una ONG).Una persona a l'atur, que segurament ja té una hipoteca, per què carai ha d'endeutar-se encara més?
ZP va injectar liquiditat als bancs i aquests ara no volen donar crèdits. Doncs mira que bé! ZP va regalar diners als bancs perquè aquests donessin crèdits de manera indiscriminada (no era aquest el problema? els crèdits indiscriminats) i ara no els donen... Si el que volia ZP era injectar diners a les famílies, per què no va fer-ho ell directament? Perquè és mentida! Una més. ZP no va injectar cap diner, són els bancs els que van anar a una subhasta d'actius per adquirir aquest diners a un interès preferent.

Senyor Zapatero, no distregui l'atenció. El principal, i brutal, problema que tenen les famílies és l'atur, i aquest és un problema que li correspon a vostè. Ja fa anys es van destruint llocs de treball a la indústria (deslocalitzacions, EROs...) i vostè no ha promogut cap política de reindustrialització per recol·locar aquests treballadors. El totxo i el turisme l'assumien tot. Ara no hi ha totxo, el turisme flaqueja, i l'atur se'ls hi va de les mans. La culpa és dels bancs que no donen crèdits?
Si tant dolents són els bancs, perquè no fa cas vostè de les nostres propostes i nacionalitza algun banc, o bé crea una banca pública?
El que han de fer els bancs és renegociar les hipoteques dels seus clients, aturant quotes, allargant terminis o fent el que sigui perquè ningú perdi casa seva. El que ha de fer el govern és proporcionar feina digna i estable als ciutadans, i si no pot, gastar-se els diners en protegir-los de la crisi amb ajuts, no demanar que s'endeutin més.
No és hora d'endeutar les famílies, no és hora d'ajudar els bancs. És hora de potenciar l'estat del benestar i d'apostar, d'una vegada per totes, per una política industrial que ens posi en la senda d'una economia productiva, i no especulativa.

Crec que d'aquesta crisi hem d'aprendre alguna lliçó. L'economia no pot estar en mans d'especuladors, i més si és l'habitatge el bé subjecte a especulació. L'habitatge és un bé de primera necessitat, l'accés al mateix tampoc ha de estar en mans de les variacions dels tipus d'interès i de la negligència de les entitats bancàries a l'hora d'analitzar el risc. Només una decidida política d'habitatge públic pot trencar aquestes dinàmiques especulatives, donar servei als ciutadans i endeutar-los de manera prudent.
La banca privada té com a objectiu l'obtenció de beneficis, no és una ONG. Si estem d'acord (perquè imagino que vist lo vist, hauríem d'estar-ne) en que s'ha de controlar el sobre-endeutament de les famílies, sense passar de l'extrem d'omplir-les de crèdits al de tancar-les l'accés als mateixos, cal una banca pública al servei del ciutadà, que es regeixi per assegurar l'interès públic i no per l'obtenció de beneficis privats.
Aquestes idees, política industrial, habitatge i sector financer públics, ja les venim portant al nostre programa electoral des de fa anys (tractant-nos la resta de forces d'il·luminats). Ara estan d'actualitat. No només es tracta de mesures contra la crisi, són mesures per la justícia social que ens haguessin estalviat bona part del problema que tenim en aquests moments.
ZP m'indigna!

6 comentaris:

rafa hortaleza ha dit...

a mi también me indigna. Buena entrada Iñaki.

Francisco Sancho ha dit...

M'ha agradat molt el teu post. Clar i contundent. Estic totalment d'acord, ja fa dies que em fan mal els oides amb la cantinela de "la culpa de la crisi és dels bancs que no donen crèdits". És insoportable, com si fos tan fàcil. Apa, més credits i continuem cavant la fosa. És com si dioguessim que quan un yonki té el "mono" el culpable és el camell per no donar-li droga.

D'altra banda, una coseta, sembla que diferències entre la crisis financera i la crisis de l'atur. Per mi són la mateixa: la bombolla financiera ha funcionat primer com un aspersor inundant tot el sistema de falsa riquessa i el mercat de demanda. Després quan la bombolla estalla (per insostenible) funciona com un aspirador que s'emporta tota la capacitat econòmica per tal de pagar deutes impagables i la econòmia entra en una espiral de menys demanda - atur - menys demanda - més atur - ...

En definitiva, la crisi té un únic origen i un mecanisme evident: La bombolla inmobiliària. Bé, tu ja en parles...

Iñaki ha dit...

@Rafa: Gracias Rafa!

@F.Sancho: Gràcies també. La diferencia més aviat la faig en quan que considero crisi financera la crisi del sector financer, que sincerament no crec que existeixi, almenys al igual que a la resta d'Europa (per no dir res dels USA). Això és així gràcies a l'obligació de provisionar les operacions d'actiu, que tan sensatament va imposar el banc d'Espanya.
La bombolla immobiliària va provocar el sobre-endeutament de les famílies ja que les entitats financeres tenien prou amb la garantia que oferia el valor del mateix immoble (normalment 80% del valor de taxació), deixant bastant de banda la capacitat de pagament de les famílies. L'habitatge pujava un 15-20% de valor anual, i per tant la garantia semblava segura.
Per altra banda, i és el que em sap més greu, aquesta bombolla ha provocat que la destrucció dels llocs de treball a la indústria (que no és cosa de fa 4 dies) quedés amagada sota la possibilitat de recol·locació en la construcció. Hem posat tots els ous al mateix cistell (el de l'especulació immobiliària), ara el cistell s'ha trencat i no podrem menjar. De qui és la responsabilitat de posar tots els ous al mateix cistell? Jo crec que del govern, tot i que el sector financer també se n'ha aprofitat (i força!).
Salut!

loucomballa ha dit...

En línies generals, estic bastant d'acord amb el teu diagnostic Iñaki, però amb les solucions no.

1 - ¿Política industrial?, ¿Quina política industrial? si totes les polítiques industrials del mon fan figa, QUE NO HI HA DEMANDA, ¿es que no ho sabeu que no hi ha demanda?. La economia especulativa està acabada i ens tornem mes pobres us agradi o no, hem estat (la societat) vivint del deute molts anys i ara aquest deute s'ha de retornar... prepareu-vos per ser mes pobres... GRACIES A LA BANCA.!!!

2 - La política de habitatge public, ara em fa riure, no estic en contra que consti, però en aquest moment hi ha al mercat 1.1 a 1.3 milions de habitatges nous per vendre, mes els semi-nous que la gent es vol vendre i no pot. Habitatge public si, però el existent havans s'ha de fer public també, nacionalitzant-lo si cal i mentre tant, la construcció no es reactivarà i quan es reactivi, després de venda del habitatge existent ho farà a ritmes reals, no especulatius.

3 - I pel que fa a la banca pública, tampoc hi estic en contra, però ¿i la privada? ¿s'ha de prohibir?.

Salutacions

PD. Hem de ser un 30-40 % mes pobres per "gilipolles", no hi ha solució ni volta de full i el temps em donarà la raó.

Francisco Sancho ha dit...

Tant de bò tinguis raó amb la "salut" del nostre sistema financer, però intueixo que la subprime espanyola encara està per aflorir amb tot el seu esplendor, i serà enlluernador.

On si penso que dones en el rovell de l'ou és quan dius que les normes (jo penso que relaxadisimes) dels bancs centrals han posat una mica de contenció al desgavell. La clau és aquesta:
Amb altres regles del joc això no hauria passat.

Era tan senzill com posar una llei de endeudament hipotecari (com la dels francesos) o, més senzill encara, fixar que el ben hipotecat és l'unica garantia del prèstec hipotecari (com als EEUU, cosa que explica bona part d'aquesta història).

Amb això els preus dels pissos hauria pujat la meitat del que ho han fet i tindríem la meitat del problema.

És una llastima, la política ha de servir per posar regles de joc que serveixin al conjunt de la societat.

Malauradament s'han posat regles del joc al servei dels rics.

La crisi ho fa evident. I cal recordar que els culpables de tot això tenen nom i cognoms.

Moraida Luna ha dit...

Hola, sóc nomenat MORAIDA LUNA. Vull utilitzar aquest mitjà per alertar a tots els sol·licitants de préstecs de tenir molta cura perquè hi ha frau a tot arreu. Fa uns mesos jo era financerament tenses, ia causa de la desesperació, he estat estafat per alguns prestadors en línia. Gairebé perdo l'esperança fins que un amic meu em va referir a un prestador molt fiable anomenat la senyora Amanda que em presta un préstec sense garantia de 53.000 euro en menys de 24 hores sense cap tipus de pressió o l'estrès amb una taxa d'interès de només el 2%. Em vaig quedar molt sorprès quan em vaig registrar el meu saldo del compte bancari i es va assabentar que la quantitat que vaig sol·licitar ser enviat directament al meu compte sense demora. Jo, per tant, li vaig prometre que anava a compartir les bones noves que la gent pugui obtenir préstecs amb facilitat i sense cap tipus d'estrès. Així que si vostè està en necessitat d'un préstec de qualsevol tipus, poseu-vos en contacte amb ella a través dels seus missatges de correu electrònic: amandarichardsonloanfirm@gmail.com.
També pot posar-se en contacte amb mi en el meu correu electrònic moraidaluna@gmail.com.
Ara, tot el que faig és intentar complir amb el meu reemborsament dels préstecs, que m'enviï directament al seu compte mensual.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails