21 de gener de 2009

La merda és merda (i a més, fa pudor). No al mobbing rural!

Descobreixo gràcies a l'amic blocaire Josep Comajoan aquest grup de facebook que protesta contra l'anomenat mobbing rural. El mobbing rural consisteix en que uns senyors de la metròpoli veuen per la TV lo maco i idíl·lic que és el camp, amb els seus animalots, els seus pobles plens de tradicions i tranquil·litat. Així que es compren un 4x4 (que no tot terreny!) de 15 milions de pessetes, una casa de pedra i es van a passar els caps de setmana entre la natura. El problema és que per la TV no s'aprecia que aquests animalots fan pudor (perquè caguen, és clar) i soroll.
Els Ajuntaments cedeixen a la pressió de qui paga, i els hi permet fer els seus pinitos urbanístics, i creen normatives per a que els empipadors pagesos i ramaders no molestin la pau i descans dels urbanites.
Ja fa dies que volia escriure més extensament sobre aquest fenomen tan curiós i absurd. Però la gent que ha creat aquest grup ha penjat aquesta informació que considero més que encertada. Poca cosa més es pot afegir. Només que si esteu al facebook us afegiu a aquest grup...

Ja n'hi ha prou! La població rural de Catalunya està patint una amenaça! Des de fa segles les campanes dels pobles toquen cada hora, les vaques, les ovelles i els cavalls porten esquelles al coll, els galls canten a la matinada i la merda fa pudor (com no pot ser d'altra manera). Darrerament hi ha hagut un gran augment de població urbanita "post moderna" que fa turisme rural per "respirar aire fresc" i "viure la natura". Això no hauria de ser un problema si no fos perquè alguns d'ells, Ajuntaments i constructores estan posant en perill la tasca dels pagesos i ramaders. Es veu que les esquelles i les campanes "molesten", els galls "criden" massa i els tractors "destorben" a la carretera, i segons algun Ajuntament no es cumpleixen alguna norma que s'han tret de la màniga. Serà certa la dita tan nostrada "de fora vingueren que de casa ens tregueren"? No hi ha cap problema en compartir el món rural, el que cal és respectar-lo com es mereix. A Catalunya tenim la sort que hi ha gent que pot viure encara de l'agricultura i ramaderia, una tasca que, de moment, no fa fums ni cal posar límits de velocitat a les vaques perquè pasturin. La muntanya no és Port Aventura! És real i és de veritat! Ajudem tots plegats perquè segueixi sent així

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Iñaki! Sóc la creadora del grup del facebook. Gràcies per utilitzar el teu bog per donar a conèixer el grup!
Una abraçada!
Anna

Iñaki ha dit...

De res Anna,
gràcies a tu per crear el grup i per l'encertat de l'informació.
Aviem si entre tots plegats podem posar fre al desgavell en que alguns estan convertint aquesta societat...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails