6 de gener de 2009

Fàstic insuperable mentre els meus fills obrien regals...

FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA, FILLS DE PUTA...

Si, tu, grandíssim fill de puta!!!

3 comentaris:

rafa hortaleza ha dit...

la verdad es que hoy no se me ocurre escribir nada más ocurrente que hijos de puta... qué asco.

Ale ha dit...

Sí, es lo primero que se me ocurre. Y que hijos de puta también los grandes medios de comunicación

Carme Cara ha dit...

Des que va esclatar el conflicte a Gaza (però recordem que també n'hi ha hagut a molts altres llocs del planeta que passen desaparcebuts per l'opinió pública) jo també he sentit aquesta sensació de fàstic, de repugnància, d'impotència, d'una immensa tristesa perquè mentre el dia dels innocents els més innocents moren, els nostres fills aquí, són feliços obrint els regals de Nadal... No sé, per part meva, confio que algun dia el diàleg s'imposi a la guerra. I mentre, a part d'expressar el meu rebuig, intento en la mesura del que és possible conscienciar als meus fills de gairebé 12 anys i 6 anys que tot i les imatges horribles que es veuen, un altre món millor ha de ser possible. I que ells poden ser-ne una part activa.

Com a mare no se m'acut res pitjor que perdre un fill. I aquest sentiment es deu compartir tant a Catalunya, a Gaza, Rwanda o Iraq posem per cas.

Carme Cara

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails