8 d’octubre de 2008

GASPAR LLAMAZARES

Sovint la imminència dels aconteixements ens fan perdre la perspectiva global, i el cas de la trajectòria d'en Gaspar Llamazares al davant d'Esquerra Unida (IU) crec que n'és bon exemple.

He donat públicament suport a en Gaspar per a ser coordinador d'IU i per ser candidat a les eleccions. Les raons ja les vaig explicar el seu dia, però podrien resumir-se en la seva honestedat, la seva visió oberta d'IU i de l'organització territorial de l'Estat. Hi havia una altra raó, que amb tota sinceritat haig de reconèixer: l'alternativa encapçalada pel sr. Frutos o aquells que posava com a candidats em resultava infinitament pitjor (l'Enrique Santiago m'agrada molt més des de que es va separar de l'ombra "frutista").
Seria absurd no reconèixer les importants mancances de Gaspar com a candidat: poc carisma, imatge trista (gairebé donant pena), timidesa... No era un candidat a l'ús, però jo sempre he valorat molt més la seva honradesa i capacitat de treball.
El que sí que considero innegable és l'assajament indecent de que ha estat objecte des del dia mateix que va sortir elegit coordinador general per només un vot. No se l'ha deixat respirar ni un moment. Perquè les crítiques no van aparèixer arrel la derrota electoral de 2004, van anar a sac des del primer dia.

Gaspar ha estat assetjat i la clara victòria a les primàries per elegir candidat a les darreres eleccions espanyoles el van alliberar. Però precisament va ser aquesta victòria (de les poques que ha gaudit) la que li va fer perdre el seny. Es va considerar legitimat per desfer-se de l'oposició interna i per aquesta feina es va recolzar en determinades persones tan sectàries, o més, que els que li han estat massacrant. Persones que consideraven, no només les postures de l'oposició, sinó també les bases del projecte superades (el conegut cas del País Valencià n'és bon exemple). Va agafar tics autoritaris i personalistes, saltant-se normatives internes i les decisions del CPF.

Sincerament crec que la decisió de dimitir abans de la IX Assemblea Federal és encertada. Hi ha persones que no tenen prou amb la seva desaparició de la primera línia de l'escena política, volen la seva humiliació pública. Això hagués pogut tensionar l'Assemblea, i en aquests moments no és el que necessita IU.

Gaspar passa a l'història d'IU, al igual que tots el dirigents que el van precedir (tan a IU com abans al PCE). Només per això crec que es mereix un mínim respecte. Va anunciar la seva decisió de dimitir a la festa d'EUiA, a Catalunya, un lloc on sempre ha estat ben rebut i tractat amb respecte. Faig meves les paraules que allà se li van dir: Gaspar, sempre seràs ben rebut a Catalunya. A EUiA sempre recordarem que quan des de l'estat ningú (ni polític, ni intel·lectual) no va aixecar un dit per a defensar-nos del pim-pam-pum al que ens sotmetia el PP i la seva caverna mediàtica, tu ens vas recolçar i vas intentar fer pedagogia a les espanyes.

Pel que a mi respecta sempre seràs més apreciat que algun altre (català, i del maresme per més senyes) que ha demostrar una deslleialtat brutal envers IU.

1 comentari:

R. Hortaleza ha dit...

más o menos de acuerdo contigo Iñaki, soy consciente del pin pan pun que el sector "Frutista" sometió a Gaspar y lo critiqué y lo cirtico como no me duele decir que, equivocado o no, voté por Gaspar en las primarias y creo que lo volvería hacer porque cambiar de candidato a pocos meses de unas elecciones era de 1º de Harakiri. Creo que a partir de esa victoria que él tomó con un cheque en blanco no paró de hacer cosas mal en lo organizativo. Además, creo que Gaspar en lo organizativo a destruido más que construido IU. Para mi eso es casi más desleal que cualquier otra cosa. Si quieres pásate por aquí y ves mi opinión.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails