6 d’octubre de 2008

Fent camí

Si hi ha una imatge d'aquest cap de setmana que se'm quedarà gravada a la retina és la del meu fill Ekaitz, al que encara li falten més de tres mesos per fer els quatre anys, corrent amb mi els últims dos-cents metres de la caminada Lluís Companys entre els aplaudiments dels que ja havien arribat.
La seva cara de felicitat en travessar la meta amb els braços aixecats només podria comparar-se amb la del seu pare.

Vam arribar al INEFC a les 10:15, just a temps per inscriure'ns a la caminada. Em va sorprendre la quantitat de gent preparada per a participar-hi (la majoria, però, a la cursa). La petita caminadeta, 5'7km, ens va permetre gaudir dels voltants del castell de Montjuïc, indret que encara que sembli mentida no coneixia.

L'Esti tirant de cotxet amb l'Hegoi i jo amb l'Ekaitz (més de mitja caminada a peu, la resta a les espatlles) vam participar a la cursa i caminada organitzada en el marc de la festa anual i, enguany també de 10è aniversari, d'EUiA. La idea era recordar l'olimpíada popular de Barcelona de l'any 36, organitzada pel govern republicà en contraposició als jocs olímpics de Berlín organitzats pel govern nazi. Finalment l'Olimpíada Popular no es va poder celebrar pel començament de la guerra espanyola i molts dels ciutadans vinguts d'arreu del món que havien de participar van passar a formar part de les brigades internacionals.

Ens ho vam passat genial, sobre tot l'Ekaitz. Tant per l'èxit de participació, com per la boníssima organització, felicitats als que van treballar a l'organització de l'esdeveniment. Desitjo que tingui continuïtat en el temps.

Per desgràcia, no em vaig poder quedar a les activitats de la tarda (reunió de sindicalistes del Partit de l'Esquerra Europea, i discussió dels documents de la IX Assemblea d'IU) ni al sopar del vespre. Em va saber greu, feia anys que no m'ho perdia. Tot i així, em diuen companys que hi van ser que l'ambient va ser distés i cordial. Sobre tot en el que es refereix a l'Assemblea d'IU és una bona notícia, ens uneix molt més del que ens separa. Aviem si la caminada popular i en grup del matí és premonitòria i a partir d'ara tots caminem tots junts en la mateixa direcció. EUiA està demostrant durant aquests 10 anys que és possible. Fem camí!

Diumenge, caminada popular a Calldetenes. Hi havia la possibilitat de fer l'opció llarga (20km), a la que van anar els amics Jordi, Irene i Ester, o la curta (12km) que va ser la que vam triar nosaltres.
Caminada bastant planera que pujant per Sant Marc i baixant pel la "Roca"de Taradell ens va mostrar indrets de gran bellesa que ens eren desconeguts. Força gent i dia espectacular. Tot i que l'Esti no està tan acostumada a caminar i que jo portava l'Hegoi a l'esquena, vam portar un bon ritme i vam acabar en poc més de 2 hores.
Fresqueta al matí i un bon sol al migdia. La Plana un matí de tardor mig emboirat ofereix una imatge meravellosa.

3 comentaris:

àngels ha dit...

Hola, Iñaki! Llegint el que dius m'adono de com les circumstàncies de cadascun es reflexen en el que expliquem: tu fas el relat complementari de la Festa d'Euia que manca en el meu post... i vice-versa... Enhorabona per l'alegria i la felicitat de la que ens fas partíceps... i sento molt no haver-te vist... circumstàncies personals de cadascú! Una abraçada molt forta!
àngels

Iñaki ha dit...

A mi també em sap molt greu no haver pogut quedar-me al sopar. I no pels magnífics profiterols que cada any ens serveixen de postre (no em diguis que enguany no tocaven!!!), sinó perquè pels que vivim allunyats de l'àrea metropolitana és una gran oportunitat per retrobar-nos amb amics i companys en un ambient distés i amigable.

Rep tu també una forta abraçada!

àngels ha dit...

Iñaki: Si el proper any no et pots quedar a sopar, prometo guardar-te profiterols, encara que els hagi de congelar! Una abraçada,
àngels

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails