11 de juny de 2008

De Talltendre a La Carbassa

Aquest passat cap de setmana havíem d’haver fet la “gran sortida”, però les previsions meteorològiques per la zona no eren del tot favorables i es va decidir ajornar-la quinze dies. I com que ja teníem prevista sortida, vam aprofitar dissabte per fer una mica d’entrenament i no perdre la forma.
La idea inicial era poder trepitjar neu i fer servir els grampons. Vam triar un cim, el de La Carbassa, que no té gaires dificultats, ni perills, en cas de trobar-se neu. Finalment, la neu només va aparèixer en forma d’una gran clapa arribant al cim.
El punt inicial de l’excursió era el petit poble de Talltendre, famós a la zona pels seus naps. S’hi arriba per la carretera que porta de Bellver de Cerdanya a Ordèn. Un cop passat Ordèn seguim l’estreta carretera fins a Talltendre, no té pèrdua, ja que marca el punt i final de la carretera asfaltada.
La primera part de la caminada té poca cosa a destacar. Transcorre per una àmplia pista que es pot escurçar travessant-la pel dret.
El camí acaba desembocant en un preciós paratge conegut com “els Orris” on els cavalls corren amb llibertat. Un naixent riu dóna una imatge paradisíaca a l’esplanada.
Deixant enrere aquesta esplanada i dirigint-nos cap al nord, ens endinsem, a través d’un estret corriol, a un molt agradable i net bosc. Aquí la pujada es torna bastant exigent, però de seguida arribem al “collet de Coma de Fornos”. Aquí ja comencem a intuir les espectaculars vistes que ens trobarem més amunt. També abandonem el bosc i la verdor i continuem pujant, de manera encara més dura, al cim de La Carbassa (2738m). Veiem el cim allà mateix, a tocar, però encara faltarà una hora llarga de forta pujada. No hi ha neu, tot i que a uns 300m del cim una gran clapa ens permet trepitjar-la, i en el meu cas (qüestió de pes) fins i tot enfonsar-me fins els genolls.


Les vistes des d’aquest cim, simplement espectaculars. Al sud-oest la impressionant serralada del Cadí amenaçada per núvols que penjaven dels cims, al sud-est les muntanyes de Núria amb l’imponent Puigmal enfarinat i també amb núvols amenaçant. Al nord-oest les muntanyes amb més neu, destacant la Tossa Plana, la Tosseta de Valcivera i la Muga. I al nord-est el Puigpedrós nevat a la seva part més alta.
La baixada pel mateix camí (excepte una petita incursió pel bosc) va començar a mostrar-nos la realitat del desnivell acumulat i les dures pujades fetes. Els genolls notaven l’esforç.
Més de 7h (pensàvem fer-ne 5 o 6) i 19km amb un desnivell acumulat de gairebé 1300m. L'excursió no va ser, en definitiva, una cosa menor.

4 comentaris:

Sinblancaporelmundo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sinblancaporelmundo ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Iñaki ha dit...

Per primera vegada he suprimit, no un, sinó dos comentaris del bloc. La raó no són insults, ni por a debatre. Un nazi-onalista espanyol ha estat penjant deixalla espanyolista en molts blocs de la catosfera. Li molesta, sembla, que ens expressem en català.
Considero totalment inadequat penjar comentaris provocatius a dojo sense tenir relació amb els temes del post en qüestió.
És un criteri, i com que aquest bloc és meu, jo marco els criteris.
M'estimo més una discussió pujada de to que aquestes actuacions globals d'anònims.
Així que he enviat la deixalla a la deixalleria.

ferran ha dit...

Ben fet, jo els vaig llegir abans que els esborrasses i eren això que dius, ganes de cridar l'atenció d'algú que va tenir una infantesa amb manca de carinyo. De tota manera eren autodesqualificatius.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails