2 de maig de 2008

Pels Graus del Montsant

Dissabte passat, meravellosa caminada per la serralada tarragonina del Montsant. Dotze kilòmetres plens de bellesa a través de camins de vertigen.

El Grau de Barrots i el Balcó del Priorat (a l'extrem dret) vistos des de La Morera de Montsant

Vam començar-la des de La Morera de Montsant. Per arribar-hi s’ha d’agafar la carretera que va de Reus a Cornudella de Montsant i d’allà, agafar el desviament a La Morera. Les vistes dels graus des de La Morera són esplèndides. Es pot deixar el cotxe a la part alta del poble i des d’allà mateix, es pot començar la pujada que ens porta en direcció (molt bé senyalitzada) al Grau de Barrots.
Aquesta senda que porta al grau de barrots és dura, i la fa més dura la gran quantitat de pedra que et trobes. El Grau de Barrots deu el seu nom als barrots clavats a la pedra que fan possible superar la paret d’uns tres metres d'alçada que tanca el camí dins la cova que formen les immenses roques. Aquesta dificultat és menys important del que sembla, només qui pateixi de vertigen es pot veure en dificultats.

Si us fixeu, apareixo entre els espectaculars cingles camí del "Balcó del Priorat"

Un cop superada aquesta dificultat, arriba una part del camí realment espectacular. El camí, de vegades estretet, de vegades travessant baumes, voreja els graus mostrant-nos precipicis fabulosos que culminen en el meravellós “balcó del Priorat”.
Abandonem aquesta bonica part i pugem cap a la Serra Major. Aquí trobem el paisatge que sempre imaginaríem en aquest país: pedra, arena, matolls i molta, molta secor. És la part més llarga de la caminada però la vam fer ràpid, ja que aquí el camí planeja bastant i com que vam començar d’hora, el sol encara no escalfa de valent. Les principals fites d’aquesta part són: “el Piló de Senyalets” i el centenari “Pi del Cugat”.
Des del mateix pi, s’agafa a la dreta una baixada que porta a un indret realment sorprenent: el “Clot del Cirer”. Aquet lloc és un verger meravellós. Una canalització artificial feta amb bevedors de bestiar porta l’aigua d’un petit raig a una bassa que la distribueix pel clot. Aquest petit raig acaba conformant un oasi de verdor espectacular. L’aigua és vida...

Des del clot vam haver de superar un parell de turonets que ens van obrir camí al “Grau de Salfores”. Tornem a vorejar graus i baumes i per un caminet per on semblaria impossible que hagués una baixada comença el descens del Grau de Salfores. Aquesta baixada només la podem considerar com a complicada en els primers metres. Després transcorre per un camí estret però còmode que entre pins et porta de nou a La Morera.

Potser el lloc més complicat. Sort d'aquest cable tan ben situat...

Vam arribar cansats, sobre tot perquè un cop deixat enrere el Clot del Cirer la calor va començar a fer acte de presència de valent, però molt satisfets. Vam gaudir d’una excursió impressionant.

I no, no deixaré de fer la ressenya gastronòmica. Hauria estat un autèntic pecat haver abandonat tant meravellós país sense testar la seva excel·lent cuina i millor celler. Destacaria per sobre de tot una especialitat del Restaurant La Morera: el llom amb salsa de vi ranci i ametlles. Fabulós. I què dir del vi de la terra? Per a mi el millor de Catalunya, inclosa una boníssima mistela i vi ranci que van acompanyar els postres de músic. Tot esplèndid i sense reconstruccions ni escumes, i això el preu ho agraeix...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails