14 de maig de 2008

Gréixer - Penyes Altes del Moixeró

Diumenge vam aprofitar la festivitat de la segona pasqua i la relativa treva, respecte dissabte, que anunciava el temps per sortir a caminar pel Cadí-Moixeró. La idea era pujar les Penyes Altes del Moixeró partint de Gréixer (Pont de Nazari) i tornar prop del punt de partida (L’Hospitalet de Roca-Sança) baixant pel Coll de Jou.

S’anunciaven pluges intermitents, una relativa millora respecte a les intenses pluges de dissabte. Havíem d’haver estat més els excursionistes, però la por a la pluja va provocar una retirada massiva. Finalment la Fina, en Ramon i un servidor vam continuar el repte.
I la vam encertar de ple. Un matí meravellós ens rebia al Moixeró, de fet, la major part de la pujada la vam fer amb sol i una temperatura esplèndida.

La pujada des de Gréixer fins el Canal de la Serp es fa majoritàriament pel mig d’un bosc molt maco. A més l’aigua acumulada i la verdor el feien encara més atractiu. Tot i així, requereix un esforç important ja que el desnivell és considerable.

pujant a les Penyes Altes amb el Cadí i el "Pedra" nevats al fons

Després de més de dues hores de caminada vam parar per recuperar forces just abans de començar la pujada pel Canal de la Serp que ens havia de portar al Collet de Raset (ja a més de 2.000 m) on enfilarien la pujada final a les Penyes Altes. Des del Collet de Raset les vistes eren realment impressionants: al nord-oest el Cadí i el Pedraforca nevats oferien una imatge d’aquestes dues muntanyes encara més imponent, al nord, els Pirineus ben blancs semblaven una barrera infranquejable. En aquest punt, ja van començar a aparèixer algunes clapes de neu i el cel començava a anunciar que a TV3 no s’equivocaven i la tarda estaria passada per aigua.

Iniciàvem la pujada final a les Penyes Altes de Moixeró (2.279m) i el camí tornava al bosc. La neu començava a fer acte de presència de manera més important i en deixar el bosc i passar al terreny rocós, la neu va agafar una densitat molt considerable. Les marques que seguíem es trobaven a terra (a les roques) i per tant, se’ns va fer molt complicat trobar el camí al cim. A més una petita grimpadeta que en sec ens hagués portat mig minut, amb la neu i la roca glaçada ens va costar déu i ajuda superar-la. Amb molta lentitud, per la neu i per la falta de referències vam fer cim. Portàvem dues hores de retard i el cel s’ennegria per moments.

la Fina al cim de Penyes Altes. El Pirineu al fons i el cel amenaçant

Des d’aquí, en teoria, havíem d’agafar una carena que ens portaria a Coll de Jou. Però desprès de vagar pel cim més de mitja hora, amb neu fins gairebé els genolls, en busca de marques que ens indiquessin el camí per passar a l’altra banda de les Penyes i davant uns núvols ben negres i una boira que se’ns acostava, vam decidir tornar pel mateix camí que havíem pujat. La decisió era del tot evident, a més podia passar (de fet així era) que la carena fins a Coll de Jou estigués nevada i que per tant fos molt arriscat passar-hi sense grampons. Però la vam retardar per la mandra i el respecte d’haver de tornar a fer, i ara pitjor de baixada, el pas per aquelles roques glaçades. De totes les maneres, la perícia d’en Ramon (que ja ens va ajudar a l’hora de moure’ns entre la neu) va fer que la cosa no fos tan complicada com semblava.
La baixada per la neu va ser més fàcil ja que només havíem de refer el camí de pujada seguint les nostres mateixes trepitjades marcades a la neu. Al Coll de Raset no ens vam encantar gaire ja que el cel anunciava pluja, pluja que va arribar en pocs minuts. El fet de no poder baixar des de Coll de Jou va fer que encara s’allargués més l’excursió. Les dues últimes hores les vam fer sota una pluja que en cap cas es pot dir que fos important. La muntanya ens va deixar fer cim, però no ens va deixar anar més enllà.

Arribàvem al cotxe a 3/4 de 5 de la tarda. Les Penyes estaven ja tapades per la boira i la neu havia baixat bastant més. Gairebé vuit hores caminant amb un desnivell acumular de casi 1.400m. Va merèixer la pena arriscar-se a fer la caminada a pesar de l’amenaça de pluja. Les meravelloses vistes, els paisatges espectaculars i el sempre preciós (i més quan no li falta l’aigua) Cadí van recompensar de sobres l’esforç fet.

Ah! Aquesta vegada no em puc recrear amb la ressenya gastronòmica. A un quart de sis de la tarda els macarrons reescalfats amb carn i formatge que ens van servir a Bagà ens vam saber a glòria...

traducción al español

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails