30 de maig de 2008

Avui estem d’aniversari… Per molts anys!

Avui estem d’aniversari. Avui Esquerra Unida i Alternativa compleix deu anys d’existència, una dècada des d’aquell any 98 en que diversos grups es van reorganitzar al voltant d’un projecte que pretenia acollir bona part de les diverses identitats de l’esquerra transformadora catalana.

Neix el 1998 integrant una bona part de la militància (45% dels delegats) del PSUC que després del IX Congrés (1997) es nega a la congelació, i desaparició de facto, d’aquest històric partit. Creen així el PSUC-viu, que juntament al PCC (que ja no formava part d’IC), el PASOC, el PRT, els col·lectius llibertaris i el Col·lectiu per una Esquerra Alternativa seran l’embrió d’una nova organització: EUiA. Més endavant, entrarà a formar-ne part el P.O.R. i l’abandonarà el PRT.

Mentre que l’altra branca nascuda del PSUC, ICV, es transforma en un partit polític adoptant una única identitat, l’ecosocialista; EUiA hereta l’estructura organitzativa que havia tingut en els seus orígens IC, la de moviment social i no la de partit. Així, dins d’EUiA trobem partits polítics, corrents organitzades i persones independents unides, no per una identitat, sinó per un programa polític. A EUiA convivim comunistes, trotskistes, social-marxistes, social-demòcrates o llibertaris que tenim en comú, no una mateixa identitat, sinó un mateix projecte polític.

El primer coordinador general va ser l’Antonio Luchetti (del PSUC-viu), substituït en la II Assemblea (any 2000) pel Jordi Miralles (PCC). Al juliol de 2002 la militància d’EUiA aprova en referèndum un acord electoral amb ICV per a presentar-nos units a les diferents conteses electorals. L’espai de l’esquerra que històricament havia estat representada pel PSUC tornava a retrobar-se.

En aquests deu anyets les hem viscudes de tots els colors, bones i dolentes, però aquí estem quan molts no devien donar ni un duro per nosaltres. Jo, ja fa més de sis anys que em vaig embarcar en aquest projecte i no me’n penedeixo, espero seguir formant-hi part molts més. Perquè encara tinc il·lusió. Encara crec en que un altre món és possible. Un món ecològicament habitable, sí, però també un món on s’eradiqui l’explotació de l’home per l’home, això que algú algun dia anomenà lluita de classes.

Per la igualtat, per la solidaritat, per la justícia... Per molts anys! Felicitats, EUiA!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails