11 d’abril de 2008

Guarderies a Vic. Servei públic?

Al ple del passat dilluns es va donar llum verda a les primeres guarderies públiques que començaran a funcionar el setembre a Vic. Però, la creació d’aquestes guarderies públiques representa veritablement la creació d’un nou servei públic a la nostra ciutat?
Si tenim en compte les declaracions del casi-alcalde i veritable regidor d’ensenyament, Xevi Solà, no només és un servei públic, sinó que a més, a més, és un chollo. Ell fa els números d’aquesta manera. Preu servei: 5.400 euros, d’aquí els pares han de posar una tercera part (1.800 euros), les quotes són de 140euros x 11 mesos= 1.540euros. Ja ho dic, un chollo!!

Però jo ho veig de manera diferent:

Actualment jo porto els meus nens a una guarderia privada/concertada (és l’únic que hi ha). El preu mensual d’aquest servei és el següent: 190 euros + 105 dels dinars= 295 euros. Si ho comparem amb les guarderies públiques (149 euros –ja que aplico mateixos horaris- + 95 de dinar= 244 euros). O sigui que la diferència entre aquest servei privat, que com és natural persegueix una determinada plusvàlua, i el servei públic és de 54 euros. Només un 17% més econòmic per l’usuari. Si comparem els ratis de professors i persones de suport per classe i els salaris que cobren, comprovarem que no és aquí precisament on han llençat la casa per la finestra. Insisteixo, és això un servei públic?

Quin chollo!! Els pares no arriben a pagar ni una tercera part del servei! Algú s’imagina aquest criteri aplicat a l’educació pública obligatòria o per exemple a la sanitat? Si un malalt de càncer o un que ha d’estar moltes setmanes hospitalitzat s’hagués de pagar una tercera part del servei, parlaríem de sanitat pública? Solà diu que públic no ha d’equivaldre a gratuït. I tant que no!
ICV-EUiA no defensem això, nosaltres defensem que cadascú pagui els serveis públics en relació al seu nivell de renda declarada. Uns no hauran de pagar res, d’altres una part molt petita, d’altres una tercera part i d’altres potser el servei sencer.

Pati interior de la ludoteca d'Horta-Guinardó on va morir un bebè. Foto: EFE / ANDREU DALMAU

Per a nosaltres una de les característiques d’un servei públic és la seva universalitat. Tothom, independentment del seu nivell de renda, n'hauria de poder accedir. Les persones de rendes més baixes: pares joves, a l’atur, amb contractes d’ETT, que paguin hipoteques altes, etc, no poden tenir dret a que els seus fill rebin una educació fins els 3 anys? Es dirà que ja existeixen les beques, però tothom sap que aquestes són insuficients.
Haurem, potser, de reclamar l’obligatorietat de l’educació 0-3 anys? I totes aquelles persones que no puguin pagar 244 euros al més (que penso seran moltes avui dia) hauran de renunciar a aquest servei i tirar d’avis (si és que tenen sort)? O sinó, portar-los a ludoteques com les que s’han fet desgraciadament famoses aquests dies?

No ens enganyem. A Vic no hi haurà un servei públic. A Vic hauran unes guarderies de titularitat pública, gestionades (juntament amb les privades/concertades) per una fundació privada i que donaran un servei un 17% més econòmic que el que dóna actualment la iniciativa privada: 244 euros/mes.
No dubto que una actuació com aquesta és fruit de la desgana a l’hora d’haver de posar en marxa un servei públic en que no creuen. És el programa de CiU, xecs per a tothom i serveis públics de pagament (dret a elegir li deien!). El que sobta és que partits que es diuen d’esquerres defensin actuacions com aquestes fins el punt de renyar-nos més que la pròpia CiU per criticar-les.

PD1: A una de les ciutats més cares de l’Estat, Donosti, el preu d’aquest servei públic representa la meitat que a Vic (la meitat el total, perquè sense servei de dinar el preu representa una tercera part).
PD2: A algun company revolucionari li convindria fixar-se i imitar els bascos per a alguna cosa més que per fer folklorisme borrokilla.

traducción al español

1 comentari:

Domènec Pérez ha dit...

Brillant Iñaki. Contudent i molt pedagògic.

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails