16 d’abril de 2008

"Capitán, mande firmes. Digan conmigo: Viva España y Viva el Rey"

Aquesta és l’aportació del socialisme català al govern ZP. Ah! Aquesta i la del ministre Corbacho.
Jo pensava, amb una visió molt optimista – ho reconec -, que fins i tot el nomenament de Bono com a president del Congrés podia tenir aspectes positius: que no fos, una altra vegada, ministre. Ara resulta que tindrem Bono de president del Congrés i un altre Bono de ministre. Per què no negareu que Celestino Corbacho és el més semblant que hi ha a Pepe Bono? Un espanyol del cigró que, a més, a més, se’n cuidarà d’immigració. Mare de Déu!

Però tornem a la ministra dels militars. Dona, catalana i embarassada, la combinació propagandística perfecta.

Dona. Per suposat que una dona pot ser ministra de defensa, igual que un home. No és qüestió de sexe, sinó d’escrúpols i capacitat intel·lectual per a tractar amb aquests senyors. Viva el Rey! Va cridar el 14 d’abril. Bé, crec que la Carme Chacon pot fer un bon paper...

Catalana. Això tampoc és impediment, Narcís Serra ja va ser ministre de defensa. Sí que suposaria un impediment ser catalana i catalanista, però per sort per ella, això últim no ho és. Viva Espanya! Doncs visca...

Embarassada. Ups! D’això no es pot parlar, és políticament incorrecte. Ah, però sort que jo aquest concepte me’l passo pel forro. Sí, parlaré de l’embaràs de la Chacon. Per què no?, si ella ja ho fa... Ara diuen que la Chacon representa un exemple d’alliberament de la dona treballadora. Si? Veurem quan temps abans de sortir de comptes plega la ministra. També haurem d’analitzar si ella o la seva parella fan la baixa de les 16 setmanes sencera, si agafa el permís d’alletament, etc. Si no és així, la ministra Chacon estarà representant un clar exemple de pas enrere pels drets de les dones. No exerceixen els seus drets de mares treballadores perquè el lloc que ocupen és de responsabilitat màxima...

El 9 de març tothom va dir que el PSOE havia d’agrair al PSC la seva victòria electoral. Jo mai he pensat així. Jo crec que és el PSC qui ha d’agrair al PSOE els resultats que va obtenir. L’èxit del PSC va ser conseqüència de les passejades d’en ZP i de Felipe González per Catalunya, i de l’espanyolització de la campanya amb la por al PP. Això ja ho sap en ZP, i d’aquesta manera no té cap problema en recompensar els sectors més espanyolistes del PSC. Ni tampoc en fer president del Congrés en Bono, ni mantenir la ministra Álvarez.

Deien que el tripartit va néixer com a trinxera davant l’atac d’espanyolista contra Catalunya que representava Aznar i el PP. No sé si ara el govern d’Entesa haurà de fer servir també aquelles trinxeres. De moment, el moviment de tropes a Madrid no inspira gaire confiança.

traducción al español

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails