La setmana roja d'Àngels Martínez (en castellà)

La companya d'EUiA Àngels Martínez Castells s'encarregava aquesta setmana de portar-nos el millor de la setmana a la blocosfera de l'esquerra transformadora. Aquí us deixo la seva elecció:

Recojo el testimonio de Viul en una semana roja que ha quedado resumida, de hecho, a un largo e intenso fin de semana en el que destacan tres elementos fundamentales:

- la locura (que ya parece irreversible) del Consejo de Ministros y las medidas "elucubradas" el pasado viernes;

- la marcha contra la corrupción de Seseña a Madrid;

- y el Forum Social celebrado en Madrid y en Barcelona con participación de distint@s compañer@s de IloveI. Sin embargo, el primer tema se lleva la mayor parte de comentarios:

El episodio demencial del gobierno.

Las medidas del viernes del Consejo de Ministros claman al cielo. Ya el miércoles nuestro amigo bloguero RGAlmazán nos adelantaba desde su Kabila los deseos de la patronal, de las mutuas de seguros y ¡cómo no! del Banco de España, en ¡Vaya tres patas para un banco!. Y el que avisa no es traidor, porque el viernes esos perversos deseos se cumplieron en gran medida. A las pocas horas del estropicio, en Moscas en la Sopa le sacaban los colores al ministro Corbacho, reloj en mano: "Las cuatro y veinte y Corbacho sin dimitir". Por su parte, Hugo trató también del tema concluyendo con un tajante aviso para navegantes y afirmando que el PSOE está en modo suicida, mientras Alberto Garzón se vuelca en la pedagogía y se pregunta, socráticamente, ¿De verdad están en peligro las pensiones?. Desde el Pais Vasco, Mikel Arana, ve cada vez más lejos la edad de jubilación, y quizás, a modo de resumen, pueda proponer la opinión de Antonio Rodríguez en el sentido de que, de seguir así las cosas, la salida de la crisis no será social.

Ya sé, ya sé que el derechazo del viernes y el tema de las pensiones se ha llevado la mitad de la selección (y aún me he quedado con ganas de citar otr@s compañer@s, por lo que les recomiendo un paseo por el agregador de IloveIU), pero más se quiere llevar el Gobierno de nuestros derechos...

Aún así, queda margen para hacer la selección de los blogs que tratan los otros dos temas que les anunciaba:

Sobre la marcha contra la corrupción:

Izquierda Unida ha sabido también este fin de semana sacar pecho, denunciar la corrupción sin pelos en la lengua, y defender a Manuel Fuentes, alcalde de Seseña, a pesar de que algunos utilizaron incluso Facebook (según cuenta Pedro Mellado) para oponerse con demasiada chulería y retratarse en color sepia entre los que no apoyaban la marcha ni a Manuel Fuentes.

Sin embargo, la convocatoria ha sido un éxito, como también lo valora el propio Manuel Fuentes entrevistado en el blog de ceronegativo, que espero en breve deje constancia de cómo se llenó esta mañana el Ateneo hasta la bandera (en este caso, roja y republicana). Una amable invitación a sentir el orgullo a ser de IU la encontramos también, con fotos de la marcha, en ceros a la izquierda.

Fórum Social en Madrid y Barcelona:

A costa también de pecar de orgullo (pero ya saben que si hay algo bueno, seguro que alguien le añade pimienta diciendo que es pecado), no puedo dejar de recomendar La Ratera, donde Toni Barbarà explica el taller de salud en el FSCat, y celebra que la asociación de ciudadanos y ciudadanas Dempeus per la Salut Pública (que buena guerra ha dado a pesar de su corta edad) cumple hoy, 31 de enero, su primer año de vida. Y aunque parezca a toro pasado, no se pierdan tampoco el video promocional del Foro Social de Madrid que pueden ver en El blog de dAv!d. Lo que se denuncia en el mismo no tiene, por el momento, fecha de caducidad.

Y como no nos podemos olvidar de Haití, les dejo con la receta de un suculento pastel solidario hecho por David Montilla (que yo sepa, nada que ver con el President) y su hijo.

Y la semana que viene, más y mejor, en Kabila.

EntreVeïns-Veïnes, amb els veïns i veïnes d’Osona

Demà dimecres es presenta a la comarca d’Osona un nou projecte solidari al que em sento proper per motius diversos.

Un, el principal, perquè crec en la filosofia d’aquest projecte. El projecte EntreVeïns-Veïnes té com a idea la solidaritat de proximitat, la solidaritat en un nucli de relacions personals que a tots ens és proper, però al que de vegades no prestem la suficient atenció: El barri. Si miréssim amb deteniment veuríem que molt a prop nostre hi ha persones, veïns, veïnes que passen dificultats. A les nostres escales hi ha famílies en les quals cap dels seus membres treballa, on hi ha gent gran que passa gana, on hi ha persones que no saben com accedir a determinats serveis i ajuts socials per manca d’informació.
És aquí on intervé aquesta associació. La seva tasca consisteix en assessorar i insertar a aquestes persones, a aquests veïns i veïnes, a l’hora d’aconseguir una feina, un habitatge, un ajut al que tindrien dret però que desconeixen, fins i tot, accedir al menjar. EntreVeïns-Veïnes també vol facilitar l’accés al menjar, a través d’una botiga solidària, a aquelles persones amb greus dificultats econòmiques. Aliments bàsics com l’arròs, farina, patates, conserves, etc. Semblaria mentida, però als nostres barris tenim veïns i veïnes que tenen dificultats per poder fer els tres àpats cada dia.

Hi ha un segon motiu pel que em sento proper a EntreVeïns-Veïnes d’Osona: que moltes de les persones que ho volen tirar endavant em són molt properes. Amics i amigues de l’Erm de Manlleu, d’EUiA, del sindicat... Gent solidària que, davant una dificultat, pren el brau per les banyes plantant cara a l’exclusió social dels seus veïns.

El projecte d’EntreVeïns-Veïnes ja s’ha desenvolupat amb èxit a d’altres localitats catalanes com L’Hospitalet de Llobregat, Rubí, Mont-roig del Camp, Barcelona... Apadrinat pel la Fundació Clariana, EntreVeïns-Veïnes ja fa setmanes que va començar la seva feina a la nostra comarca. Des de mitjans de desembre, en un local situat al carrer Pintor Guàrdia (nº11) de Manlleu, una insertora social ja ha començat a desenvolupar la seva feina. Que el projecte és del tot necessari ho demostra el fet que en aquest mes i mig, obrint de moment només un parell de dies per setmana, ja s’han atès prop d’un centenar de famílies. M’explicaven les persones que tiren endavant el projecte, que la principal preocupació era la de trobar feina.
EntreVeïns-Veïnes es basa en el voluntariat ciutadà. Voluntaris que posen part del seu temps en col·laborar amb el projecte, i/o voluntaris que expressen la seva solidaritat apuntant-se com a tal i fent aportacions econòmiques. Jo no podré ajudar amb el meu temps (més que res per no tenir-ne), però tinc la intenció de col·laborar econòmicament amb l’associació. Us animo a apuntar-vos!
Demà al vespre, al restaurant El Morter de Manlleu ens presentaran el projecte. Haurem de pagar 20€ pel sopar, dels quals una part (5€) serà una aportació solidària. Ja us explicaré com ha anat...

De Núria al Pic de l’Àliga

Diumenge per fi vam poder fer la sortida amb neu que portàvem dues setmanes endarrerint per qüestions meteorològiques: Núria.
Tot i que les previsions tampoc eren massa optimistes, va poder la impaciència, i la previsió de dissabte anunciant un matí amb probabilitat d’estones assolellades ens va decidir a arriscar-nos. Finalment, i al igual que en la darrera sortida hivernal, només ens vam apuntar en Ramon i jo.
Vam sortir de Vic a ¾ de 7 amb la intenció d’agafar un cremallera a Queralbs a les 7:50h. Molt poca gent pujant a aquesta hora. Poc abans d’1/4 de 9 érem a Núria i la perspectiva era bastant decebedora. Ens va rebre una lleugera nevada, vent i fred (-7,5º). Donades les circumstàncies vam decidir avançar l’esmorzar i fer-ho resguardats a la mateixa estació, la perspectiva a l’exterior no millorava.
Donat que ja érem a Núria vam decidir que, independentment del temps, donaríem un voltet per la zona. Ens vam decidir a anar cap al refugi i, des d’allà, intentar fer el Pic de l’Àliga (2.428m) o alguna cosa no gaire llunyana. Un cop acabat l’esmorzar vam començar a enfilar-nos per la zona de les pistes d’esquí direcció l’alberg. El temps semblava millorar i començaven a obrir-se clarianes. De moment, encara no ens vam calçar els grampons. Vam arribar, després d’alguna pujada molt dreta, a l’alberg on la gent que hi havia allotjada començava a treure el cap. El cel semblava obrir-se de manera definitiva i el sol feia acte de presència. Ens vam posar els grampons i vam enfilar les primeres rampes del Pic de l’Àliga. La neu, a pesar de les fortes ventades que ens havien anunciat que van haver-hi el dia anterior, no estava gens dura, i en alguna part ens enfonsàvem gairebé fins el genoll. Amb el dia ja clar les vistes eren fabuloses: un mar de boira al sud (Ripollès) i vistes nítides al l’est (Torreneules, Coma del Clot...) i oest (Puigmal, Pic de Segre...). Al nord es veien aparèixer nuvolades per darrera del Noufonts, Pic d’Eina... Els meteoròlegs acabarien encertant-la i totes aquestes nuvolades a la tarda cobririen la Vall de Núria i el Ripollès, deixant alguna nevada.
Animats per la bona climatologia i pel poc temps gastat, un cop fet el cim del Pic de l’Àliga ens vam decidir a anar una mica més enllà i, seguint la carena direcció nord, ens vam arribar fins el Pic de Rocs Blancs de Fontnegra (o Pic de la Pala, 2.475m).
El descens va ser molt ràpid. No només podríem agafar un cremallera anterior al previst, sinó que encara tindríem temps per donar un voltet per l’explanada del Santuari. La baixada no va ser tant tranquil·la com el camí d’anada, ara les pistes eren plenes d’esquiadors...
A les 13:30h agafàvem un cremallera (dels dos que van baixar) ple a vessar. A ¼ de 3 de la tarda ja érem entaulats a Queralbs, mentre començava una lleugera nevada.

Ressenya gastronòmica: Vam dinar a Ca La Mari de Queralbs. Vam trucar des de Núria per a reservar puesto i ja ens van dir que no hi hauria cap problema, i no anaven desencaminats. Durant el dinar només dues taules de dues persones ocupades, i una era la nostra. El menú no era gaire variat, tres primers i tres segons, em vaig decidir per unes mongetes a la catalana de primer i per unes cuixes de pintada arrebossades de segon. De postres, músic amb ratafia. Tot molt bo, però les quantitats no eren excessives. El preu anava en consonància amb la zona turística (d’esquiadors) en que estàvem: 24€ amb cafè. Va estar bé, però no em quedarà gravat com un lloc de referència.

Com debatrien sobre immigració una persona i un goril·la?

Doncs aquí teniu la resposta, en aquest vídeo.
La persona està representada pel company Grego Belmonte, responsable d'educació d'EUiA i regidor d'ICV-EUiA a Sant Adrià. Un bon amic i una gran persona. M'ha agradat molt això que ha dit que les feines il·legals atrauen la immigració il·legal.
El goril·la, amb perdó per aquests magnífics micos, està representat aquest gran fardell que porta per nom Xavier García Albiol, regidor del PP a Badalona. Sí, goril·la. Un goril·la que si recordareu repartia bufetades entre la gent que protestava durant els actes del PP a la passada campanya de les catalanes. El mateix que va fer un vídeo a les municipals de la seva ciutat on s'afirmava que hi havia relació directa entre immigració irregular i delinqüència. El mateix que ara, ja en campanya, afirma que discriminarà a la gent a l'hora de repartir ajuts socials, no per la seva situació econòmica, sinó per la seva raça. El mateix que a la part final del vídeo reconeix que no li va malament per a guanyar vots atiar el foc de la por al nouvingut.
Digne de veure:

Ascó: de la incompetència de ZP a la hipocresia de CiU

Ahir una delegació d'EUiA encapçalada pel company Fèlix Alonso es va manifestar a Ascó, juntament amb la gent de les Terres de l'Ebre i els companys d'ICV i ERC, contra la instal·lació del cementiri de residus radioactius a Catalunya. Com ja és sabut, hi ha la possibilitat que el municipi d'Ascó sol·liciti acollir aquest cementiri radioactiu. El cas del destí d'aquest cementiri demostra la incompetència i la hipocresia d'algunes forces polítiques.
La part de la incompetència se l'emporta, com s'ha convertit ja en costum, el govern espanyol. Estem davant un altre cas de l'habitual actitud d'en ZP d'espolsar-se els problemes. És inaudit obrir un concurs públic, com si de cobrir una plaça de l'administració es tractés, entre els municipis de l'estat per a la instal·lació d'un cementiri nuclear per a emmagatzemar residus radioactius que tindran una afectació de segles per a les persones i el territori, de segles. Va, que s'apunti qui vulgui, que tenim molts milions per a repartir! Vergonyós! Una decisió que afecta de ple a molts municipis, a comarques o a una comunitat, es deixa en mans del govern d'un petit municipi. Ara tots els ulls i les pressions es centren en què farà l'equip de govern d'Ascó (igual que el manxec de Yebra). Mentrestant, el govern espanyol xiula mirant cap a una altra banda. Jo origino un problema, però la pressió se la passo a un altre. Pura essència ZP.

La hipocresia també té un propietari habitual: CiU. En un principi s'havia de respectar la decisió del municipi, pensem que CiU és (juntament amb el PP) un dels partits més favorables a l'energia nuclear. Ahir però vaig sentir Puig i Madí dir que la postura de CiU era contraria a la instal·lació a Catalunya del cementiri nuclear i que els regidors de CiU a Ascó havien de creure, sinó, expulsats! L'explicació del perquè d'aquest posicionament és magnífica: CiU està a favor de l'energia nuclear però no d'emmagatzemar els residus que genera. Toma ja! Així és natural que parlin de l'energia nuclear com l'energia més neta (per suposat obvien les renovables), generem l'energia i la merda acumulada que se la mengi un altre. Només falta que CiU proposi fer el que fan d'altres països: comprar un govern corrupte d'Àfrica o Àsia i enviar-li en contenidors tota la merda radioactiva generada. Senyors de CiU, els informo que l'energia nuclear genera residus, que contamina les aigües. Aquest és un preu que no només pagarem nosaltres, és una altíssima hipoteca que deixarem a les generacions futures.

Discrepo del company Herrera quan diu que com que Catalunya és el territori més nuclearitzat de l'estat no ens pertoca allotjar el cementiri. Precisament, per solidaritat, ens tocaria a nosaltres menjar-nos el cementiri, a qui sinó? Ha de quedar-se aquesta instal·lació algú que no genera energia nuclear? No seria normal que jo em mengi el peix i que les espines i les tripes se les passi al meu veí. La ubicació d'aquest cementiri hauria de fer obrir els ulls als que encara són partidaris de les nuclears: què fem amb els residus? La solució a aquesta qüestió és clara: si no volem residus radioactius, no els generem. Tanquem d'una vegada les nuclears. Es mentida que sigui una energia barata i neta. És molt cara i contaminant.

Suport grapases a l'alcalde de Vic

Dimecres dia 20. Em truquen per telèfon i em diuen que l’Ajuntament de Vic ha tingut penjada el dia anterior a la seva web oficial (www.vic.cat) un enllaç en el qual es recollien firmes de suport a l’Alcalde. En un primer moment no m’ho puc creure, de seguida penso, coi si parlem del govern de Vic...! Tot és possible.
Demano més informació. Em diuen que la pàgina ja no està activa, però que alguna persona ('amiga seva') des de l’Ajuntament els hi havia trucat informant i demanant l’adhesió. Es veu que algú havia fet penjar l’enllaç i algú altre, veient la bestiesa que suposava, el va fer treure, però durant unes hores havia estat penjat.
Investigo per internet. Finalment arribo a una pàgina de facebook de suport a l’alcalde de Vic, ‘Jo dono suport a l'alcalde de Vic per retirar els indocumentats del padró’ en la qual encara hi havia penjat aquest enllaç: http://www.vic.cat/suport/pagines/index.aspx. El clicko i efectivament em porta a una pàgina no activa. Miro qui administra aquest grup de facebook: uns dels administradors és Jaume Puig i Canal, regidor de CiU a Vic. A la tarda torno a entrar al grup i ja han eliminat l’enllaç en qüestió.
Com que sóc bastant nefast per això de la informàtica, i la persona que em va passar la informació tampoc ha pogut ensortir-se’n, us demano si hi ha algú a la sala que pugui ajudar-me a comprovar que efectivament la pàgina ha estat penjada. Algú més l’ha vista?
La persona que m’ha informat és de total confiança. És per això que aquest affaire tan estrambòtic em planteja dubtes: A qui se li va ocórrer una idea tan estúpida? Com és possible que l’executés sense control previ (a posteriori sembla que sí que va ser-hi)? Els que remenen per internet no saben que molts ulls miren el que hi apareix? És possible que puguem presenciar algun desgavell més?

foto: naciodigital.cat

13 de gener de 2005

Devien ser al voltant de les 4 de la matinada d'una nit molt freda del mes de gener. Com era habitual des de feia unes quantes setmanes es llevava per anar al lavabo molt sovint. En tornar em va comentar que havia "mollat". Jo mig dormia, li vaig dir que tornés al llit i intentés descansar.
Al cap de 5 minuts tornava a llevar-se. Ara sí que he "mollat" de debò, em va dir. Era veritat.
Per sort no he hagut d'anar a hospitals més que de visita. De pressa vam anar a l'Hospital General de Vic, em provocava respecte i un cert neguit, el cotxe marcava -5º. Les hores van passar, sense dir-nos gaire cosa, mirant-nos. Moltes hores. Finalment va anar al quiròfan, el temps se'm va fer etern.
Vaig sentir un crit, curt i apagat. Deu ser veritat això de l'instint, em vaig aixecar i vaig anar cap a la sortida del quiròfan. Allà estava, amb un gran cap allargat. "Es troba bé, finalment no hem hagut d'intervenir, ha sortit amb fòrceps, lo del cap amb els dies torna a la normalitat". Em vaig quedar dret, parat, sense saber que dir. L'estaven acabant de vestir. El van embolicar amb una manteta i me'l van posar als braços. Me'l vaig quedar mirant amb els ulls molt oberts, finalment vaig aixecar el cap i li vaig demanar a l'infermera: "com es troba la mare?". "Bé, li estan donant punts i trigaran una estoneta, si vols, espereu-la a l'habitació d'espera". Era 1/4 de 6 de la tarda. Portava 12 hores a l'hospital i em va venir una pujada d'adrenalina. Tal i com ens havien dit vam anar a l'habitació d'espera. Ell llepava la manteta mentre el portava en braços. Tenia por que fes un moviment sobtat i em caigués. Vaig seure a una butaca. Durant més de mitja hora ens vam estar mirant, juraria que em somreia. Jo a ell segur que sí.
Als papers constaria que va néixer a les 17:01h. A aquesta hora vaig ser pare per primera vegada. Diuen que quan ets pare el temps passa amb molta velocitat, és veritat. També diuen que quan ets feliç el temps també passa ràpid, també és veritat.
Fa 5 anys em va canviar la vida. Un canvi a infinitament millor, no hi ha dubte, l'alegria de ser pare és insuperable. A mi almenys el temps em passa rapidíssim...

Un parell de setmanes més tard vaig complir el tràmit d'inscriure l'Ekaitz al Registre. Un ciutadà de Vic amb els seus papers en regla. Amb els seus papers en regla...! avui sembla una broma.
D'aquí uns anys li haurem d'explicar que el mateix dia que celebràvem el seu 5è aniversari, els seus pares vam sentir una immensa vergonya dels senyors que governaven la seva ciutat. I tot per compte d'una papers que segons sembla uns ciutadans, tan ciutadans com ell, no tenien en regla i que, a aquells senyors que ens feien sentir vergonya, els hi va servir d'excusa per a negar-les el dret a ser ciutadans. Uns ciutadans que viuen a Vic i que ell, segurament més d'una vegada, es va creuar mentre sortíem a passejar. Pot ser tan complicar viure en un lloc i poder ser ciutadà del mateix?

Sobre l'editorial d'osona.com

Avui el diari digital osonenc "osona.com" ha emès un editorial posicionant-se a favor de la mesura del govern tripartit vigatà de modificar els criteris d'empadronament de ciutadans nouvinguts.
Per suposat, com no podria ser d'una altra manera, respecto el posicionament d'aquest mitjà de comunicació. És legítim (i recomanable) que els mitjans es mullin en quan a temes d'actualitat es tracta. No comparteixo el fons de la reflexió, coincident amb la de l'equip de govern, però el respecto.
Ni els mitjans que donen suport a la mesura, ni l'equip de govern vigatà són racistes. Penso que això està fora de tot dubte, però sí que penso que la mesura en concret té un clar caire discriminatori envers un grup de persones d'etnies diferents a la nostra i, per tant, té caire xenòfob. De fet, una iniciativa de molt similar va ser presentada l'any 2003 per la PXC, que també, juntament amb d'altres organizacions "poc democràtiques" aplaudeixen la mesura.


El que menys m'ha agradat de l'editorial és la forma, al meu entendre, carregada de victimisme: "La mesura de l’Ajuntament de Vic... ha derivat en una intensa campanya de rebuig, menada des d’algunes entitats i des d’alguns mitjans de comunicació de Barcelona". Ja hi som: un complot orquestat per determinades entitats i encoratjat des de Barcelona. Ja tornem a parlar de Barcelona (i àrea metropolitana, entenc) de manera despectiva, com si d'un país enemic es tractés. "La campanya periodística barcelonina contra l’equip de govern de Vic..." El problema, sembla ser, és que no ens entenen, i a sobre, creen campanyes en contra nostra!
Aquest altre paràgraf resumeix molt bé al que em refereixo: "Entenem que hi ha diaris i forces polítiques minoritàries i residuals que troben un especial plaer –cadascú pels seus motius- en acusar els partits democràtics de ser racistes, xenòfobs, feixistes i tot el que se’ls acut, en especial si l’objecte de les acusacions són la ciutat de Vic i les forces polítiques vinculades al nacionalisme i l’independentisme, com ha passat tantes i tantes vegades en els darrers anys". No és, que jo sàpiga, la CUP una força independentista? I ERC (nacional)? O potser és que el PSC de Vic és un partit nacionalista o independentista? I Anglada, és exemple d'independentisme? Si Vic és nacionalista, la resta de la comarca no ho és? En fi, aquest argument victimista cau pel seu propi pes.
Quan es parla de forces minoritàries, es refereix al PSC comarcal i català? A ERC? ICV i EUiA? Les CUP? la majoria de càrrecs de la comarca d'Osona? Les més de 20 entitats que van signar un manifest oposant-se? CDC, que segons sembla s'hi oposa (o no)? La majoria de mitjans de comunicació nacionals? Col·legi d'advocats de Barcelona?

En definitiva, no trobo adient fer servir arguments com "complots orquestats des de Barcelona contra el nacionalisme" o "forces polítiques minoritàries i residuals" per a justificar les postures pròpies. I més quan no és així. Almenys, és la meva opinió.

Sort al PCC en el seu XII Congrés

Tot i no ser militant del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) haig de reconèixer que simpatitzo amb ell i que em sento proper a les idees que defensen i, sobre tot, em sento proper a moltes de les persones que sí que hi militen.
El PCC celebra els propers dies 22 i 23 d'aquest mes el seu XII Congrés, i a modus de presentació han editat el vídeo que us deixo a continuació. M'agrada el vídeo, bàsicament per les persones que hi surten, amics i amigues com en Joan Josep (bloc i facebook), l'Àngels (bloc i facebook), en Jordi (bloc i facebook), l'Aitor (facebook), l'altre Jordi (wiki, bloc i facebook), en Toni (bloc i facebook), la Rut (facebook), la Mercè o el Miguel (aquests dos encara per reconvertir al 2.0).
Desitjo de tot cor els millors dels resultats als companys i companyes del PCC en el seu Congrés. Sort!



Aquí podeu trobar el document polític que discutiran al Congrés.

Què pensaven i què pensen els polítics vigatans sobre l'empadronament de nouvinguts

Aprofito l'escrit de l'amic Josep Comajoan al 9nou d'aquest divendres, en que feia referència a un ple de l'any 2003, per a bussejar en l'acta d'aquell Ple:

“la nostra proposta inclou que en un termini no superior a una setmana, des d’aquesta corporació municipal, es trametin a la Subdelegació del Govern de Barcelona, totes les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic i dels quals l’Ajuntament tingui indicis que no són residents legals, per tal d’evitar que aquesta corporació municipal, en la persona del seu alcalde, cometi un presumpte delicte de cooperació necessària i encobriment”
“l’objectiu d’aquesta proposta és fer que aquest Ajuntament compleixi la nova llei orgànica aprovada recentment, la qual diu que els ajuntaments tenen l’obligació de fer arribar el padró municipal de tots aquells estrangers considerats il·legals al lloc corresponent”

Aquest és un extracte de la moció presentada al Ple de l'Ajuntament de Vic l'any 2003 pel regidor de la Plataforma per Catalunya, Josep Anglada. Anglada no negava el dret a empadronar-se de ningú, simplement deia que quan hi hagués indicis que alguna de les persones empadronades no tingués els papers en regla (li diuen il·legals) es posés en coneixement de l'autoritat competent.
Realment no acabo de veure grans diferències entre aquesta proposta i la que fa l'actual equip de govern tripartit de la ciutat de Vic (CiU, PSC, ERC).

“el grup municipal d’Esquerra Republicana, lògicament votarà en contra d’aquesta moció...”
“... Entenen que és una moció demagògica perquè el senyor Anglada no coneix gaire com funciona l’ordenament jurídic. Diu que en aquest cas un ajuntament ha de fer el que li requereix una administració de rang superior o algun tribunal de justícia, i això el senyor Anglada, pel que es veu no ho té clar, perquè amb temes d’immigració, de moment, qui té les competències és l’Estat i no els ajuntaments, això fins que el senyor Anglada no es presenti a les eleccions espanyoles i les guanyi per majoria absoluta”
D'aquell grup municipal d'ERC que va votar en contra de la moció, per desgràcia, no en queda ningú...

Aquesta altra argumentació en contra de la moció d'Anglada encara m'agrada més: “El senyor Burgaya diu que el seu grup votarà en contra d’aquesta moció perquè, a part dels defectes de forma que s’han assenyalat, creuen que la potestat que l’Ajuntament entregui aquests passaports és una possibilitat que té l’Ajuntament, però no és una obligació.
Que també els preocupa el tema de la immigració, però no d’aquesta manera; és a dir, afrontar el tema de la immigració amb repressió sobre la part més feble i cap a les persones que s’han vist obligades a desplaçar-se del seu país, no els sembla que sigui la manera d’afrontar-ho. Per tant, no donaran suport a una moció d’aquestes característiques”

Aquest tal senyor Burgaya és l'actual 2on tinent d'alcalde de l'ajuntament de Vic, i s'ha posicionat clarament a favor de la proposta de l'equip de govern al que pertany de posar en coneixement de l'autoritat els casos d'immigrants empadronats que no tinguin els seus papers en regla. Immigrants que, pel que sembla, ara ja no són "la part més feble". De fet, l'actual número dos del PSC al consistori vigatà i número dos també l'any 2003, Jacint Raurell, va votar a favor quan al 2003 havia votat en contra. El mateix és aplicable a l'actual regidora socialista Dolors Pena, regidora també al 2003.
El paper dels socialistes en tot aquest tema, com en d'altres, és patètic. Quan eren a l'oposició feien argumentacions grandiloqüents contra mesures com aquesta. Ara, al govern, fan també grans argumentacions per a dir el contrari.

El grup de CiU, que al 2003 governava en solitari, també va votar en contra de la proposta d'Anglada, però per defectes jurídics i de forma. Aquest grup ha canviat força des de 2003 (alcalde i 1r tinent d'alcalde entre d'altres), cosa, que com en el cas d'ERC, no sé si justifica un canvi tan radical de manera de pensar. En tot cas, del grup de CiU de 2003 encara es mantenen alguns regidors que han canviat el seu vot: Jaume Puig i Josep Rafús. Però bé, a aquests no se'ls hi poden demanar gaires coses perquè només aixecaven (i aixequen) la mà per a votar en funció del que digui el seu líder.

Nosaltres, ICV-EUiA, que si una cosa tenim és la coherència ens vam oposar al 2003 igual que ens oposem ara. Només reprodueixo un extracte de l'argumentació del nostre regidor Xavier Tornafoch: “...aquesta moció insinua que els membres d’aquest Ajuntament no acaten les lleis, que estan prevaricant, especialment l’alcalde. Com pretén que la votin a favor, en el benentès que hi hagués alguna raó objectiva per fer-ho, si els tracta d’entrada de prevaricadors?” “Quan diu que l’Ajuntament de Vic lliurarà les fotocòpies dels passaports d’aquells estrangers empadronats a Vic sobre els quals tingui indicis que són il·legals, està introduint un element de subjectivitat molt perillós. Pregunta com s’haurien d’avaluar aquests indicis: color de pell, forma de vestir, marca del tabac que fumen, vehicle que condueixen?. Quins serien els criteris?"
Creu que en l’exercici de la seva autonomia, l’Ajuntament de Vic ha d’atendre peticions de cessió de dades per part del Ministeri de l’Interior i de la Conselleria de Justícia i Interior de la Generalitat, quan siguin degudament motivades, sense cap mena de distinció entre els drets que tenen els ciutadans i ciutadanes de l’Estat espanyol i aquells i aquelles de nacionalitat estrangera, respectant sempre el dret a la intimitat que garanteix la Llei de protecció de dades...”

Doncs això... criteri, honestedat i principis