6a Assemblea d'EUiA (I): Bones eines per a la nova EUiA

El Consell Nacional (CN) d'EUiA aprovava dijous els “criteris” i el “reglament i calendari” que assenyalaran el camí cap a la 6a Assemblea Nacional d'EUiA, que s'ha de celebrar el darrer cap de setmana de maig o el primer de juny.

Quan dijous vaig rebre els documents a discutir al CN, reconec, em vaig portar una alegria. S'apuntava de manera clara en la direcció que molts desitjàvem i que, entenc, deixa entreveure una nova EUiA sorgida d'aquesta assemblea més oberta, plural i horitzontal.

Els documents s'elaboraran en comissions obertes a la participació de tothom, via presencial o telemàtica, i la direcció política de l'Assemblea la portarà una comissió integrada pels i les membres de les comissions obertes. A més, qualsevol militant o amic/ga d'EUiA podrà aportar les seves opinions i propostes a través d'un nou web obert per a l'assemblea. Els documents sorgits de les comissions podran ser posteriorment esmenats per les assemblees de base.

La nova EUiA ha de tenir com a eix pivotant de la seva elaboració política, i la seva organització interna, l'horitzontalitat i la participació de la militància. És el que ens reclama la militància i, sobre tot, la ciutadania.

Ara és qüestió de que la gent participi realment en aquesta elaboració i de que els òrgans sorgits de la 6a Assemblea continuïn aquest nou camí iniciat. Bona mostra de que aquest desig que expresso era i és compartit, és que el document presentat va ser aprovat per unanimitat (no poca cosa a casa nostra). La 6a Assemblea ha de ser clau en l'esdevenir d'EUiA. De moment, tenim les ganes i la il·lusió!

Parla també d'aquest tema, i de manera molt interessant, en Francesc Matas Salla: Transparencia,participación e interacción en la 6ª

Tweet

En interès de l'església, de Vic i de Vodafone

Es veu que Vodafone vol instal·lar una antena de telefonia al campanar de l'església de La Guixa, a uns 50m del Centre Cívic i del parc a on normalment juga la canalla de l'escola, i a menys de 100m de l'escola bressol i de la mateixa escola pública. No hi ha dubte que és un dels llocs més adequats possibles.

El bisbat que, com tothom sap, sempre mira per l'interès comú (i més si d'apetitosos infants es tracta) ha autoritzat la seva col·locació. No és d'estranyar, després de que el capellà més famós i estimat de la Diòcesi s'hagués jugat 200.000€ en inversions en les empreses de la venerable i catolicíssima família Ruiz Mateos, l'auster bisbat vigatà no deu anar sobrat d'efectiu...

El consistori vigatà 3/4 parts del mateix. Imagino que algun que altre calerot deu xuclar dels telefònics. Avui, al Ple municipal, han dit que no passa res, que les radiacions no són prou importants com per a afectar la salut dels infants. O sigui, que reconeixen l'emissió de radiacions a molts escassos metres del parc, la llar d'infants i l'escola, però no seran del tot fatals per la salut dels nens.

De moment, membres de la comunitat veïnal i educativa del barri ja s'estan començant a mobilitzar. Potser acabarem veient el batlle i el bisbe de la capital osonenca remullant-se a la font del parc per a demostrar, igual que va fer el seu dia a Palomares l'avui moribund ex-ministre franquista, que no hi ha cap problema per a la salut. Coses de l'interès comú...

Tweet

Immigració, integració, racisme, PXC i mitjans de comunicació

He volgut recollir al meu bloc un extracte d'aquest bon post del periodista osonenc Josep Comajoan. Aporta reflexions al voltant del tema de la immigració molt útils però, sobre tot, aporta idees més que interessants per a una reflexió política i ciutadana col·lectiva sobre la repercussió del fet migratori en la nostra societat i sobre la irrupció de l'extrema-dreta racista als nostres municipis. Crec que enfrontar aquesta qüestió, de cara i amb claredat, és i serà fonamental si volem una convivència ciutadana pacífica i normalitzada als nostres municipis.

Us remeto al contingut sencer del post al bloc d'en Josep. Al igual que he fet jo, podeu deixar allà els vostres comentaris/aportacions.

"...El 25 d’abril de 1997 titulàvem a portada: “Una estudiant magribina de Vic guanya el concurs literari Antoni Pous”. L’1 de febrer de 2008, obríem portada amb el següent titular: “La vigatana Najat el Hachmi guanya el premi Ramon Llull de novel·la”. El subtítol destacava que és el premi més ben dotat de les lletres catalanes. Cap referència al seu orígen immigrant..." "...Doncs bé, el 2008 també vam saber que aquella portada d’onze anys abans havia disgustat profundament a la Najat. Ella, un estudiant brillant de l’institut Jaume Callís de Vic, on hi cursava el COU i era a punt de fer el salt a la universitat, encara era notícia perquè, deu any després d’arribar a Vic, era “una estudiant magribina de Vic”. Immigrants, fins quan? Una bona pregunta, però també, notícies positives de la immigració, quan i en quines circumstàncies? Fent discriminació positiva en aquests casos no podem acabar perpetuant la ‘marginació’, la diferència?..." 


"...Què cal fer amb PxC? Nosaltres, que ja fa deu anys que ‘batallem’ amb el tema, hem anat a diferents ritmes. S’han anat imposant diferents teories, totes amb els seus matisos corresponents. El curiós del cas és que, a mesura que va entrant en diferents ajuntaments, pràcticament a tot arreu es produeix el mateix estat de xoc, en la ciutat, en el consistori i, també, en els mitjans de comunicació locals. A Vic, en concret, diria que som a punt d’entrar en una quarta fase, la ‘normalització’ acrítica. El fet que Anglada i el seu partit ja participin en molts més debats públics més enllà del de la immigració, junt amb l’‘esgotament’ dels tres posicionaments previs, fa que, a poc a poc, si no hi un plus de responsabilitat i cura, acabem integrant Anglada i la PxC en l’escenari polític català. La ‘còpia’ que se n’ha fet dels seus postulats des d’altres partits, en la majoria de casos amb un èxit més que relatiu, com ho va demostrar a Vic la polèmica de l’empadronament d’immigrants, també ho facilita. El que s’hagi passat de l’anomenat ‘bonisme’ al que jo en dic ‘malisme’, també..."

Tweet

Però, què feu aquíiiii!!!

Esperem que aquests bascos no es trobin un Anglada a l'altre banda de l'estret...

 

Tweet

No vols estar agenollat? Doncs posa't DEMPEUS!

Dempeus com el company metge, ciutadà i esquerrà, Toni Barbarà. Dempeus com la gent que està defensant un dret: la salut pública! Dempeus com la gent de Dempeus per la Salut Pública.

Raons, motius, explicacions i lluites. Si voleu saber de manera clara i entenedora el poc saludable robatori al que ens estan sometent els polítics de l'austeritat, us recomano de manera fefaent aquesta entrevista al Toni a COM Ràdio. Com sempre, clar i català (i, a sobre, divertit)!

Tweet

Eleccions Generals: Reflexions (II). Ens han tornat a robar!!!

Crec que un dels encerts del coordinador d'IU, Cayo Lara, en la reacció de la nit electoral, i moments posteriors, va ser recordar que, tot i els bons resultats, a IU li havien tornat a robar diputats.

La de la justícia de la llei electoral és una lluita que no podem abandonar. Que no es digui que les queixes de la passada legislatura venien donades per la minsa representació al Congrés de Diputats.
La passada legislatura, IU-ICV-EUiA teníem 2 diputats, però si apliquéssim la màxima d'1 ciutadà, 1 vot, ens haguessin correspost 13/14, per tant ens van robar una dotzena de diputats.
Ara, tenim gairebé una dotzena (11), però ens haguessin correspost 24/25. Per tant, ens han tornat a robar! (i més diputats encara).

Us recomano aquesta comparativa publicada per "El País" sobre les diferents propostes de modificació de la llei electoral. La d'IU coincideix molt amb la proposada pel "Consejo de Estado" i té la virtut que no necessita reforma constitucional.
De totes les maneres, a mi m'agrada més la proposada per Compromís i el BNG, ja que aconsegueix l'objectiu d'acostar-nos a una gran proporcionalitat sense renunciar a la territorialitat. Té el problema que modifica la circumscripció i, per tant, necessitaria modificació constitucional.

Perquè el que tots hem de tenir clar és que, tot i que es comparin (per injusts) els resultats/diputats d'IU amb els de CiU, PNB o Amaiur, la gran injustícia es produeix amb PP-PSOE.
I és que el problema de la llei electoral espanyola no està en la representació territorial, ni tan sols en la Llei d'Hont. El problema està en la total desigualtat demogràfica entre les circumscripcions, que és la unitat bàsica per a assignar els diputats. En aquestes eleccions, hi havia uns 75.000 sorians amb dret a vot, que triaven 2 diputats (37.500 vots/diputat) o a Terol que, amb un cens de 108.000 persones, triava 3 diputats (uns 36.000 vots/diputat); mentre que a la circumscripció de Barcelona hi podíem votar més de 3,9 milions de persones, que triàvem 31 diputats (+126.000 vots/diputat). D'aquí ve la injustícia.

Hi ha CCAA (les dues castelles i Andalusia, principalment) que tenen moltes circumscripcions (províncies) i que són molt petites (trien menys de 6/7 diputats). En aquestes circumscripcions necessites un % de vot elevadíssim per aconseguir un diputat, i si no l'aconsegueixes, els vots obtinguts no serveixen per res.
La solució més justa passa per modificar la circumscripció electoral. O la passem directament a la comunitat autònoma, o fem agrupacions electorals de províncies amb una població mínima i un nombre mínim de diputats a escollir. Crec que la circumscripció hauria de tenir un cens mínim d'1 milió d'electors i escollir un mínim de 10/12 diputats. D'aquesta manera, es garanteix que una formació política que obtingui aproximadament un 7% de vots (que no és poc) tingui representació directa. Amb els vots que no han servit, s'hauria de fer una bossa de "restos" i repartir-los de manera totalment proporcional.

El que és inasumible és aquesta injustícia que penalitza determinades opcions que tenen centenars de milers de vots i garanteix la permanència del bipartidisme pactat a la transició.

Tweet

Eleccions Generals: Reflexions

Doncs ja tenim el resultats de les eleccions. Com comprovareu en el quadre següent, tampoc vaig fallar de tant la meva porra electoral. Bàsicament fallo el resultat del PSOE (confiava més en la seva capacitat de resistència) cosa que acaba beneficiant a PP, CiU i UPyD.

PP	186	181		ERC	3	2
PSOE	110	123		BNG	2	2
Esquerra Plural	11	12		CC	2	2
CiU	16	13		FA	1	1
PNB	5	5		Compromís	1	1
Amaiur	7	5		Gbai	1	0
UpyD	5	3

Consideracions:

El PP arrasa gràcies a la pujada de l'abstenció entre les files socialistes. El PP té un vot fidel que quan la participació baixa li permet àmplies majories, i quan puja, li permet resistir. El vot de la dreta està agrupat i fidelitzat, per això es el que més es beneficia de la injusta llei electoral.
El PSOE s'enfonsa i poca cosa es pot dir. Rubalcaba no és Felipe i el miracle no ha pogut ser. El PSOE pot ser i fer polítiques de dretes, però bona part del seu electorat no ho és. I s'ha demostrat.

Catalunya: 

Gran avenç de CiU donat, en bona part, per l'enfonsament de PSC. Les retallades no han pesat, total, ja es donava per descomptat que amb el PP vindrien més des de Madrid. CiU ha sabut aguantar el vot de la dreta a Catalunya.
El PP no pessiga entre l'electorat convergent de dretes.
ERC aguanta gràcies a fer unes candidatures que fidelitzaven els sectors independentistes més crítics amb el tripartit. Reconec que no m'agradava gens el candidat, era una candidatura a la defensiva i l'han encertada. Dubto moltíssim que aquesta gent (candidat i líder) arribin un dia a mobilitzar la gent que va arribar a mobilitzar en Carod.

Euskadi:

Ho he dit, des d'aquesta bitàcola, infinitat d'ocasions: PP i PSOE han estat alimentant de manera espectacular l'esquerra abertzale i ara això ha esclatat. La llei de partits era un bumerang que ara torna. Amaiur recull un sentiment estès a Euskadi i la campanya que li han fet a Espanya.
En PNB és una roca. La seva capacitat de resistència és envejable. Està ancorat en el teixit social basc i no el mouran tan fàcilment.
PSOE: qui es va a dormir amb nens, es lleva pixat. El govern amb el PP no era volgut per la societat basca. Es va poder formar pel tripijoc de la llei electoral. Ara paguen.
PP: Té el que té, igual que a Catalunya.

Nosaltres:

ICV-EUiA: Gran candidat, gran candidatura, gran programa i gran campanya electoral. El missatge era clar i adequat i el missatger el millor. Estem en una crisi brutal, l'esquerra social-liberal s'ha mimetitzat amb la dreta i calia aixecar la bandera de l'esquerra. Missatge d'esquerres envers les classes treballadores. En Coscu tenia i té el prestigi, coneixença i experiència per a portar aquesta bandera. La resta de la candidatura l'ha acompanyat a la perfecció.
Actes de campanya massius i entusiastes i bona acollida de les propostes.
EUiA tindrà diputat al Congrés per primera vegada en la seva història, un gran diputat: el company Joan Josep Nuet. S'ho mereix.
L'espai que representem torna, després de 18 anys, a tenir 3 diputats. La coalició suma i és una eina magnífica, cal protegir-la i conservar-la bé. Tots ho hem de tenir present abans de pensar en noves aventures...

L'Esquerra Plural a l'estat torna a resultats d'abans de l'any 2000. Al igual que Catalunya, l'Aragó ha estat un gran exemple. Unió i generositat en la diversitat. Gran Gaspar i Alberto Garzón, gran resultat d'EUPV al País Valencià, i gran recuperació d'IU a Madrid.
Vaig decidir afiliar-me a IU (finalment EUiA després de la meva arribada a Catalunya) després de la primera desfeta de l'any 2000. Després van venir les desfetes consecutives de 2004 i 2008. Ahir em va semblar tancar un cercle. Ara, a mirar cap amunt i aprendre de les errades passades.
Equo ens ha restat algun diputat (Cadis, Alacant, Còrdova, Madrid...), i crec que la seva decisió és errònia, tal i com s'ha demostrat. Tinc amics allà i respecto la evolució que vulguin fer amb el seu projecte, però crec que són moments de deixar de banda diferències i unificar les forces transformadores, respectant les diversitats i l'autonomia de cadascú. Si a molts llocs ha estat possible, per què a d'altres no?

Toca unificar la resistència al tsunami blau i neoliberal. El se'ns vindrà a sobre serà molt dur.

Tweet

Porra electoral #20N

Que no sigui dit que no em mullo...! Us deixo les meves previsions per a diumenge.
Comprovareu que miro de ser objectiu i la meva previsió, per suposat, no té res a veure amb el que serien els meus desitjos. Aquí va:

181 PP
123 PSOE
  12 L'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA-Batzarre-Verds...)
  13 CiU
    5 PNB
    5 Amaiur
    3 UPyD
    2 CC
    2 ERC
    2 BNG
    1 Compromís
    1 FA

Els diputats de l'Esquerra Plural els divideixo així: 3 Barcelona, 3 Madrid, 1 València, 1 Alacant, 1 Sevilla, 1 Màlaga, 1 Astúries, 1 Saragossa

S'admeten apostes fins a diumenge a les 20h.

També aposto que Mariano Rajoy serà un dels presidents més breus de l'Espanya post-franquista. Serà substituït per un tecnòcrata de reconegut prestigi a Europa. El nom pel que aposto és el de Joaquín Almunia.
Veig futur en Almunia. En una Europa el la que s'aposta per persones no elegides democràticament pel poble, Almunia (perdedor nat d'eleccions) és un valor segur...

Tweet

Llei d'Hont: Exemple de vot útil contra el PP

Tweet

Jo que sempre he defensat ZP com a un heroi, ara m'he enamorat de la 'niña' de Rajoy!

Mireu aquest divertit vídeo de les Joventut Comunista-CJC demanant el vot per a ICV-EUiA...

Tweet