22 de febrer de 2016

Vaga a TMB, la "casta" i la "gent"

Des de que els representants de la nova política van escampant el missatge que els conceptes de "classe obrera" o "lluita de classes" pertanyen al passat i són un obstacle pel creixement electoral de les seves opcions polítiques, veig que molta gent comença a estar una miqueta confosa.
Haig de reconèixer que substituint aquesta terminologia per altra més moderna com "la gent" o "la casta" es facilita, i molt, la buscada ambigüitat de ser "ni d'esquerres, ni de dretes".

No són pocs els representants de la nova política, alcaldessa d'abanderada, o de la vella política (EUiA o ICV segons els hi diuen els de la nova) que, a conseqüència de la vaga de TMB, han fet afirmacions quan menys curioses.

Una de les idees que s'han deixat caure per algun càrrec d'EnComú-Podem és la de que la vaga dels treballadors de TMB estava perjudicant als ciutadans i no als congressistes del MWC. I que voleu que us digui, jo em quedo perplex...
O és que potser des de sempre les vagues no han perjudicat més o menys els ciutadans? Què abans no hi havia vagues, o què? Els del MWC no són ciutadans i/o treballadors? Algú pensava que la vaga acabaria perjudicant els alts directius de les empreses de telefonia?

És clar, nosaltres ens hem de posicionar amb "la gent", és a dir la ciutadania perjudicada per la vaga organitzada per "la casta sindical".

No és la primera, ni la segona vaga que es fa a TMB fent-les coincidir amb esdeveniments importants. Dels "nous" ja no m'espero res, però dels que situen als altars els vaguistes d'algunes empreses i després callen quan la vaga se la fan als "seus", esperaria una mica més de decència...

26 de gener de 2016

EUiA. Final de trajecte?

En aquestes declaracions a la premsa el coordinador nacional d'EUiA, Joan Josep Nuet, parla clarament de la superació del projecte d'EUiA i la dissolució d'aquest en un altre projecte més ampli. Deixo alguna consideració al respecte:


1- Abans de l'estiu està prevista la 7a Assemblea Nacional d'EUiA. Serà la de la seva dissolució? Estaria bé explicar les conseqüències de manera oberta i que la militància decideixi.

2- Si una part important de la militància vol seguir amb aquest projecte, agermanat amb IU, se li permetrà, o Nuet se'n portarà "l'escatèrgoris" a casa? Farà com ICV amb el PSUC?

3- Està informada d'aquests plans IU-federal? Sap IU que està a punt de quedar-se sense referent a Catalunya?


12 de gener de 2016

Una petita explicació? Gràcies.

Crec que, com a militant d'EUiA, estaria bé que algú ens donés alguna petita explicació:

1º) Sembla ser que, per a que EnComú-Podem​ pogués tenir grup parlamentari propi, no es depenia només dels resultats electorals, sinó de una "interpretació oberta" del reglament del Congrés. Per tant, quan es parlava d'una candidatura catalana amb grup parlamentari propi s'estava expressant un desig, i no un fet condicionat només a un resultats electorals. O no se sabia exactament del que es parlava (greu), o no es va dir tota la veritat (més greu encara)

2º) El coordinador nacional d'EUiA, Joan Josep Nuet​, va dir que una condició per a signar la confluència catalana era que si EnComú-Podem no podia tenir grup parlamentari propi, cada diputat triaria a quin grup parlamentari adherir-se (parlava de Podemos o Unidad Popular).

A mi, el que m'agradaria és que algú de la direcció d'EUiA expliqués en quin grup acabaran els diputats d'EUiA o, com a mínim, en quin grup no acabaran.

Gràcies...!

27 de desembre de 2015

Lleialtats. IU i EUiA

Imaginem per un moment la seqüència de fets següent:

1r. Es convoquen eleccions generals. IU i Podemos anuncien un principi d'acord per a concórrer plegats, juntament amb d'altres forces polítiques (Equo, ICV, Anova...).

2n. Podem anuncia a Catalunya que exclou de qualsevol coalició EUiA, ja que no vol ser "salvavides" de la "vella guàrdia" del PCC. En tot cas, accepta incorporar a títol individual determinades persones d'EUiA.

3r. IU apreta Podemos i li diu que sense incloure EUiA, el seu referent a Catalunya, no pot haver-hi acord a nivell estatal.

4r. Durant els dies precedents i fins el mateix dia en que s'han de presentar les llistes, Caya Lara fa públic que mantindrà la seva aliança amb EUiA i es presentaran plegats. In stremis, Podemos ofereix a IU una millora en els llocs a la llista a determinades circumscripcions, així com una millora en el repartiment dels diners del grup parlamentari. En l'últim segon Cayo Lara firma la coalició amb Podemos, es dirà En Común-Podemos. EUiA s'haurà de presentar sola a Catalunya

5è. La nit electoral alegria, petons i cava a l'hotel on IU i Podemos celebren uns magnífics resultats. A Catalunya, tal i com s'esperava, tot i una campanya heroica per part de la seva militància, EUiA no aconsegueix representació.

6è. Després de les eleccions Podem insisteix en negar qualsevol tipus de coalició amb EUiA a Catalunya, IU insisteix en la seva aposta per la confluència amb Podemos a Espanya. IU es reafirma també en que el seu referent a Catalunya és EUiA.

A partir d'aquí, que algú intenti definir el concepte de lleialtat en la relació IU-EUiA. I, de pas, que expliqui els motius pels que la militància d'EUiA voldria continuar mantenint com a referent estatal IU... 
A vegades, un petit exercici d'empatia no va pas malament.


8 d’octubre de 2015

Prendre partit. En resposta a l'article d'en Nuet

Avui el coordinador d'EUiA, Joan Josep Nuet, publica al seu bloc un article explicant la situació de l'anomenada "Unitat Popular" a Catalunya i Espanya, tot i que a mi més aviat sembla una pre-justificació del que pensa fer més endavant.
Amb el contingut de l'article, filosòficament tots podríem estar d'acord, però en baixar al terreny de la concreció caldria fer unes quantes matitzacions:

1. Diu Nuet: "...y yo preguntaría a los que se alegran del desencuentro entre Podemos e IU, ¿hacia dónde vais compañeros?"
Company, crec que és una minoria qui s'alegra de que no hi hagi una confluència real a Espanya. El que molts no estàvem disposats és a que només alguns, triats per la mateixa Podemos, s'integressin a la seva candidatura, que era el que se'ns reclamava. A la 6a Assemblea vam apostar (i jo amb la majoria) per la unitat i la confluència. Però el que proposava Podemos no té res a veure amb el que EUiA va defensar allà.

2. Afirma també: "Mi compromiso con el proyecto federal de Izquierda Unida sigue firme, por eso valoró la inteligencia del Consejo Político Federal y de Alberto Garzón cuando el pasado sábado 3 de Octubre reafirmaban su acuerdo con la estrategia de EUiA de mantener la confluencia que significa Catalunya sí que es pot, fuera cual fuera el desenlace del diálogo con Podemos"

I jo estic d'acord. Deixant de banda les habituals maneres de confeccionar llistes, que sembla que Podemos ha heretat amb gust d'EUiA i ICV, jo també defenso Catalunya Si Que Es Pot (CSQEP) com espai de confluència de diferents cultures polítiques de l'esquerra. CSQEP, igual que la profitosa experiència de "Barcelona En Comú" no es va fer fent renegar ningú de la seva identitat, la seva història... de les seves respectives motxilles!
No és exactament una coalició de l'estil de la de CSQEP o BeC la que defensava IU pel conjunt de l'estat? Per què, doncs, aquesta equidistància en la valoració? Per què el que per a tu i per a Podemos és bo a Catalunya no ho és al conjunt de l'estat?

Alguns portàvem temps defensant una EUiA més oberta i participativa, on les decisions no siguin preses pels pactes entre les cúpules dirigents dels partits (sensibilitats) que la formen, on es tingui en compte els centenars de militants "independents" no alineats amb cap d'aquestes sensibilitats... Ets tu qui pot donar-nos lliçons de "nova política", de confluència i obertura?
Ens pot donar lliçons qui va intentar ser coordinador d'IU amb el suport d'Àngel Pérez i la "majoria" d'IU-Madrid?. O qui va votar la candidatura de Willy Meyer a les europees davant la renovació representada pels Couso, Albiol...? O qui va impedir per tots els mitjans unes primàries a EUiA per les eleccions del 27S?

En el seu dia parlaves de la tebiesa de l'anterior coordinador amb els socis d'ICV a l'hora de defensar la pèrdua del senador a Madrid ("casualment" tu), o a l'hora de ser més ferm amb amb el suport d'aquests a Equo per davant d'IU. Un cop sabem que no serà possible la confluència a Espanya entre IU i Podemos, sincerament crec que el més honest i decent seria explicar a la militància d'EUiA (i que fos bastant abans de novembre) què passarà amb el seu vot el 20D. Sumarà amb Alberto Garzón, o no? Crec que és un tema que SI ens interessa, i que haurem de decidir entre tots i totes.

12 de setembre de 2015

Prou spam per whatsapp!

A alguns grups de WhatsApp als que estic per temes tan diversos i poc filosòfics com el càmping, el pàdel o la trobada de vells amics m'arriben de manera continuada per part d'alguns membres vídeos, fotos o pseudo-notícies animant-me a participar en no sé quantes campanyes 2.0 de suport a JPS i el "prusés".

No he respost per educació i no malmetre amistats, però començo a estar fins els webs! Entenc que representa una manca de respecte total. En aquests grups hi ha indepes, unionistes, indiferents, d'esquerres, de dretes, de centre...

Jo que sóc un apasionat de la política i militant amb carnet, mai he fet servir aquests grups apolítics de gent d'ideologia diversa per a fer campanya pel meu grup polític, o per insultar al rival.

Si us plau, no tots pensem igual. Potser hauré de començar a respondre, o millor, fer servir jo també el whatsapp per a fer spam polític. Una miqueta de respecte...

10 de setembre de 2015

Votaré CSQEP a pesar de...

Votaré CSQEP a pesar de preteses estrelles mediàtiques amb cueta que visiten, massa sovint pel meu gust, Catalunya, fent-me passar certa vergonya.
I votaré CSQEP per la, bona no, boníssima gent que des de les bases (no tant des de les cúpules) i amb el carnet d'EUiA o ICV mantenen viu l'esperit integrador i transformador del PSUC.
Votaré perquè l'Ada Colau demostra que si que es pot i pels independents, bases de "Podem" i entitats diverses que omplent d'il•lusió i idees aquesta candidatura, i perquè des d'identitats diferents sempre hem defensat que Catalunya ha de ser el que els catalans vulguem decidir.

Senyor Iglesias, si té per gust venir a Catalunta a donar un cop de mà, miri que no sigui al coll. Primer de tot que algú li expliqui com és aquesta Catalunya diversa de la que fa bandera CSQEP. Aquí els orígens o els cognoms no predisposen la identitat, ni el vot. No apel•li a la identitat, que això ja ho fèia un senyor anomenat Lerroux...

Crec en la confluència entre les forces de l'esquerra. Però no ens arroncem per modes electorals ni ens deixem enlluernar per presències mediàtiques. A vegades són molt més fiables i duradores del que semblen les coses que s'han anat edificant durant dècades d'esforç, reflexió i experiència.
No hem d'alliçonar ningú, però tampoc ens hem de deixar alliçonar, i menys pels que no tenen clars determinats debats ja superats.

8 de setembre de 2015

Realpolitik i "Catalunya Si Que Es Pot"

Segurament deu ser que des de que estic allunyat de la realpolitik, hi ha coses de la tàctica política que no sóc capaç d'entendre (o potser em vaig anar allunyant de la realpolitik per no voler entendre-les).

Per exemple em costa veure utilitat pràctica a la fixació dels unionistes i dels "indepes" en intentar situar "Catalunya Si Que Es Pot (CSQEP)" en el bàndol contrari al propi.
No dubto que un cop passat el 27S tots dos bàndols (i més si no tenen una majoria suficientment àmplia de vots) comptaran els vots de CSQEP com part del seu bàndol o, com a mínim, susceptibles de ser propers.

Cosa similar va passar a mitjans dels '90 amb els vots d'Ezker Batua a Euskadi. Acusats d'aliats del sobiranisme per PP-PSOE, després de les eleccions eren vots compats com indubtablement unionistes.

Que es fan de pesades les interminables precampanyes electorals (i més si són en clau patriòtica)...

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails