20 de setembre de 2016

#arribaSetembre



Tot i que el hastag sembla més propi d'un Millán Astray de torn, m'he afegit com a mecenes-subscriptor al crowdfunding que, a través de Verkami, ha llençat la cooperativa "Dies d'Agost" per poder treure a la llum aquesta publicació, #Setembre.
És un vot de confiança basat en la coneixença dels impulsors i en les ganes de que m'expliquin noves coses i nous punts de vista.
El concepte gramscià d'hegemonia cultural és bàsic per a entendre les derives de la societat actual. I aquesta hegemonia és impossible sense el control econòmic dels mitjans de comunicació. Per això el pal de paller del canvi social, crec, passa per l'extensió de noves plataformes comunicatives.
Espero que #Setembre sigui això, periodisme independent i honest. Independència per a no dependre de poders econòmics i fàctics. Honestedat per explicar les coses tal com són, fent periodisme i no adoctrinament partidista.

Això espero. I confio 

11 de setembre de 2016

11S, sobiranisme, independentisme

Els catalanistes en les seves diferents versions (autonomistes, confederalistes, independentistes...) celebrem la diada de l'11S com a jornada reivindicativa dels drets nacionals de Catalunya.
Sóc sobiranista perquè entenc que Catalunya és una nació, i com a tal, té dret a decidir lliurement el seu futur; i que la unió amb qualsevol altre poble per a formar un estat, hauria de ser lliurement acceptada i, en tot cas, reversible.
Catalunya és una nació perquè, sobre una base cultural, lingüística i social indubtable, una part molt majoritària dels ciutadans que hi vivim així ho sentim. Som nació perquè volem ser nació. Aquesta és, al meu entendre, la base sobre la que es fonamenten els anhels d'aquest poble.


No comparteixo, ni entenc, el nacionalisme de base ètnica ni històrica. El tema ètnic cau pel seu propi pes, el tema històric, tot i existir, és discutible i perillós. Els estats són una invenció de finals del segle XVIII. Ni tan sols podem parlar d'estat espanyol abans d'aquesta època.
Si que podríem parlar de sentiment nacional català, però és molt discutible parlar de sentiment independentista abans del XIX, ja que no hi havia una consciència tan clara de ser un estat (per inexistència dels mateixos).
Els fets de 1714 tenen una indubtable component nacional (més reafirmadora de la pròpia identitat que "independentista"). Igual que als carlins bascos, hi havia un component important d'arrelament a la terra, però la guerra tenia d'altres components tan o més importants. No és sostenible la idea d'una guerra nacional o per la independència. El component de poder polític i econòmic, va ser més important.

Per això veig equivocat anar reescrivint la història per part del nacionalisme català sobre els fets de 1714. Recordem aquesta data com a inici o final del que podia haver estat i no va ser: la de l'inici de l'homogeneïtzació, per part del nacionalisme espanyol, del poder central castellà a tot el territori del regne. I la del inici d'una consciència col·lectiva, per part del poble de Catalunya, del la nul·la voluntat d'encaixar-nos com a poble en aquest nou estat que naixeria. A partir d'aquí, uns reivindiquen aquest encaix i d'altres, crear un estat propi per aquesta nació.

31 d’agost de 2016

De bisbes, capellans i els seus sermons...

Novament el sermó d'un capellà (en aquest cas el de La Bisbal del Penedès) ha fet entrar en ebullició el personal.
Veig que encara hi ha gent que no ho té clar, per això els hi recordaré: TOTES les esglésies (catòlica, musulmana o jueva) són iguales; masclistes, homòfobes i, de manera genèrica, autoritàries. La diferència entre elles està en la societat en la que actuen. A l'Europa heredera de la revolució francesa, el màxim a que poden aspirar és a fer sermons pels seus, cada vegada més grans i menguants, fidels; a determinats païssos àrabs poden imposar la seva dictadura teocràtica al conjunt de la societat.
A Europa, si puguessin, ens farien passar per l'aro. A l'estat espanyol ja van fer-ho (no fa tant), durant dècades.
Catalunya o Espanya no són França o Suècia. Aquí encara l'església vol condicionar el conjunt de la societat, i quan tenen un govern "amic" encara ho mig fan. Però la majoria de la societat passa olímpicament de la seva concepció medieval de la moralitat.
Sóc ateu, però profundament laicista. Crec que s'han de respectar totes les idees, fins i tot les més absurdes. Respecto les creènces, sempre i quan quedin situades en l'ambit estrictament privat.
Si un capella o un iman, a casa seva i davant el seu ramat diu imbecilitats, el probema serà de qui continua anant a sentir-ho.
Si un regidor o un diputat (i més si no és creient) va a casa d'un capellà, perquè a les festes del poble és "tradició" que vagin els representants civils, i allà sent sermons masclistes o homòfobs, que no es queixi.
Als imbècils que protesten si un regidor es nega a anar a la processió o la misa de "festa major" i després es posen les mans al cap quan senten bajanades com les del capellà de La Bisbal, doncs això, fe'ls-hi constar la seva imbecilitat...

18 de maig de 2016

A l'esquerra indignada amb la visita d'Otegi

Alguna esquerra es posa les mans al cap perquè el Parlament de Catalunya rebi Arnaldo Otegi. "És un dirigent de l'esquerra abertzale i no ha condemnat mai el terrorisme", diuen. Ara bé, no tenen problema en haver anat i anar de la maneta amb qui va crear, va emparar i va tapar els GAL i, recordo, a data d'avui no l'ha condemnat.

Casualment solen coincidir amb els mateixos que, encara avui dia, veneren la "transició", els "pactes de la Moncloa", "la reconciliació entre espanyols", "el no passar comptes" etc, etc ... Sembla ser, no els van sortir granellades per seure a parlar amb qui, ni va condemnar ni condemna, la dictadura franquista; amb qui dies abans ratificava sentències de mort en consell de ministres; amb qui, ja mort el dictador, assaltava esglésies assassinant treballadors concentrats allà.

Ja se sap que "el no passar comptes" depèn bastant de "amb qui" les vulguis passar o no. És a dir, de les diferents vares de mesurar de que tinguis a bé disposar...

12 de maig de 2016

Confluència. Ara SI

En el referèndum que EUiA va celebrar el passat novembre sobre la possibilitat d'anar en coalició amb Podem, En Comú i ICV (un referèndum sense possibilitat de vot electrònic, recordo), va votar a favor un 11% dels participants, i en total un 55% a favor de explorar un acord amb condicions taxades (que després no es van complir al 100%).
En la consulta d'aquesta setmana sobre l'acord amb Podemos, que incorpora a IU, ha votat a favor un 97% de la militància d'EUiA... Queda clar, doncs, que els que ens vam oposar i vam denunciar el "nuetazo", no érem casposos defensors a ultrança de les sigles i les essències, sinó amics dels nostres amics d'IU a qui no volíem deixar abandonats a la seva sort. Quan a Espanya ha hagut un acord, com el que es proposava a Catalunya, l'oposició a la confluència no ha existit i el vot a favor de confluir ha estat massiu.
De vegades les segones parts si que són bones, o almenys, serveixen per aclarir dubtes...

22 de febrer de 2016

Vaga a TMB, la "casta" i la "gent"

Des de que els representants de la nova política van escampant el missatge que els conceptes de "classe obrera" o "lluita de classes" pertanyen al passat i són un obstacle pel creixement electoral de les seves opcions polítiques, veig que molta gent comença a estar una miqueta confosa.
Haig de reconèixer que substituint aquesta terminologia per altra més moderna com "la gent" o "la casta" es facilita, i molt, la buscada ambigüitat de ser "ni d'esquerres, ni de dretes".

No són pocs els representants de la nova política, alcaldessa d'abanderada, o de la vella política (EUiA o ICV segons els hi diuen els de la nova) que, a conseqüència de la vaga de TMB, han fet afirmacions quan menys curioses.

Una de les idees que s'han deixat caure per algun càrrec d'EnComú-Podem és la de que la vaga dels treballadors de TMB estava perjudicant als ciutadans i no als congressistes del MWC. I que voleu que us digui, jo em quedo perplex...
O és que potser des de sempre les vagues no han perjudicat més o menys els ciutadans? Què abans no hi havia vagues, o què? Els del MWC no són ciutadans i/o treballadors? Algú pensava que la vaga acabaria perjudicant els alts directius de les empreses de telefonia?

És clar, nosaltres ens hem de posicionar amb "la gent", és a dir la ciutadania perjudicada per la vaga organitzada per "la casta sindical".

No és la primera, ni la segona vaga que es fa a TMB fent-les coincidir amb esdeveniments importants. Dels "nous" ja no m'espero res, però dels que situen als altars els vaguistes d'algunes empreses i després callen quan la vaga se la fan als "seus", esperaria una mica més de decència...

26 de gener de 2016

EUiA. Final de trajecte?

En aquestes declaracions a la premsa el coordinador nacional d'EUiA, Joan Josep Nuet, parla clarament de la superació del projecte d'EUiA i la dissolució d'aquest en un altre projecte més ampli. Deixo alguna consideració al respecte:


1- Abans de l'estiu està prevista la 7a Assemblea Nacional d'EUiA. Serà la de la seva dissolució? Estaria bé explicar les conseqüències de manera oberta i que la militància decideixi.

2- Si una part important de la militància vol seguir amb aquest projecte, agermanat amb IU, se li permetrà, o Nuet se'n portarà "l'escatèrgoris" a casa? Farà com ICV amb el PSUC?

3- Està informada d'aquests plans IU-federal? Sap IU que està a punt de quedar-se sense referent a Catalunya?


12 de gener de 2016

Una petita explicació? Gràcies.

Crec que, com a militant d'EUiA, estaria bé que algú ens donés alguna petita explicació:

1º) Sembla ser que, per a que EnComú-Podem​ pogués tenir grup parlamentari propi, no es depenia només dels resultats electorals, sinó de una "interpretació oberta" del reglament del Congrés. Per tant, quan es parlava d'una candidatura catalana amb grup parlamentari propi s'estava expressant un desig, i no un fet condicionat només a un resultats electorals. O no se sabia exactament del que es parlava (greu), o no es va dir tota la veritat (més greu encara)

2º) El coordinador nacional d'EUiA, Joan Josep Nuet​, va dir que una condició per a signar la confluència catalana era que si EnComú-Podem no podia tenir grup parlamentari propi, cada diputat triaria a quin grup parlamentari adherir-se (parlava de Podemos o Unidad Popular).

A mi, el que m'agradaria és que algú de la direcció d'EUiA expliqués en quin grup acabaran els diputats d'EUiA o, com a mínim, en quin grup no acabaran.

Gràcies...!

potser també t'agradi...

Related Posts with Thumbnails